Reforma horària: els experts recomanen l'horari d'hivern tot l'any
Els beneficis per a la salut fan que l'horari d'hivern prengui més força que el d'estiu quan deixem de canviar l'hora
El Consell Assessor per a la Reforma Horària està d'acord a deixar de moure les manetes dels rellotges endavant i endarrere a la primavera i a la tardor i proposa mantenir-se en l'horari d'hivern tot l'any.
El Consell de Govern ha analitzat aquest dimarts l'informe que va encarregar la Generalitat.
Els autors de l'estudi destaquen que la diferència entre l'hora oficial i l'hora solar que tenim ara es veu agreujada pel canvi d'horari a la primavera, que afegeix una hora més de llum cap al tard.
Aquesta situació, segons els experts, perjudica la salut provocant alteracions del son, cansament o més risc d'accidents cardiovasculars.
Per això, pels beneficis des del punt de vista "fisiològic", aconsella mantenir-se en l'horari d'hivern tot l'any, i desaconsella optar pel d'estiu perquè suposaria que a l'hivern sortiria el sol cap a les 9.15 del matí.
Més llum al vespre i poca al matí pot provocar, diuen, més alteracions del son, sobretot en persones que porten el ritme endarrerit. En el cas dels nens i els adolescents, a més, aquest horari no coincideix amb els horaris escolars, cosa que pot perjudicar també el rendiment acadèmic. De la mateixa manera defensen que l'horari d'hivern s'ajusta més a les jornades laborals.
Notícia relacionada: La reforma horària: el canvi d'horaris et pot canviar la vida
A més, els experts diuen que no hi ha dades que acreditin beneficis econòmics, per l'estalvi energètic amb l'actual canvi horari, o que puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut.
Fus horari amb Greenwich
Pel que fa al fus horari, l'informe no arriba a cap conclusió sobre si és millor canviar al fus de Greenwich (GMT0), que és el que ens correspon per la llum del sol i que coincidiria amb el Regne Unit, Irlanda i Portugal, o si és millor mantenir-nos en l'actual amb Alemanya (GMT+1).
El text explica que Catalunya té una desorganització horària a causa de diferents aspectes, com la decisió de situar Espanya en el fus horari GMT+1 l'any 1940, quan el règim franquista es va alinear amb l'Alemanya nazi. Actualment, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg també se situen en l'horari de Berlín.
La diferència entre l'hora oficial i l'hora solar es veu agreujada, a més, amb el canvi d'horari de primavera, que afegeix una hora més de llum al vespre. Això provoca efectes perjudicials en la salut, com més cansament i més risc d'accidents cardiovasculars.
Però els autors recorden que canviar el fus competeix a l'Estat i que, en tot cas, hauria d'acordar-se en el marc d'un debat a escala europea.
La Generalitat va encarregar aquest informe al setembre, després de la decisió anunciada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, de començar el procés per suprimir el canvi horari al conjunt de la Unió Europea, un cop valorats els resultats d'una enquesta pública feta als 28 estats membres entre el 4 de juliol i el 16 d'agost.
Pacte per a la Reforma Horària
El juliol del 2017 institucions catalanes i un centenar d'entitats ja van firmar un pacte per superar el desfasament de dues hores respecte als horaris europeus de cara al 2025.
Es considera que portem un retard de 120 minuts respecte als horaris que de mitjana es fan a Europa i a la resta del món.
Per això, institucions i 110 entitats socials van firmar al Palau de la Generalitat una aliança per uns horaris més racionals i saludables. S'hi van comprometre institucions d'àmbits diversos com el comerç, l'administració, el treball, la sanitat, la cultura o l'educació.