Refugiats ucraïnesos: benvinguts ara, sense dret a asil els darrers anys
Catalunya va ser la comunitat que va rebre més peticions d'asil d'ucraïnesos entre el 2014 i el 2020, quan Rússia va atacar el Donbass i es va annexionar Crimea, però la majoria de sol·licituds es van denegar aleshores
La nova directiva de protecció temporal de la Unió Europea preveu que els ciutadans ucraïnesos que fugen del seu país cap a qualsevol estat comunitari tinguin dret, de manera immediata, a treballar, escolarització, atenció sanitària i als drets socials amb els quals compta qualsevol altre ciutadà.
Es tracta d'una acollida massiva i automàtica, que no s'ha produït amb els refugiats d'altres països en guerra, com l'Afganistan o Síria, i que tampoc es van trobar els ucraïnesos que van fugir del seu país entre 2014 i 2020, quan Rússia va atacar el Donbass i es va annexionar Crimea.
Durant aquells anys, Catalunya va liderar les peticions d'asil d'ucraïnesos en el context de l'estat.
En total, se'n van fer 1.864 i pràcticament totes es van denegar. Els qui marxaven llavors de la guerra es van veure abocats a seguir el procediment ordinari, com la resta de migrants. Això els va implicar a haver d'afrontar un procés molt complicat per aconseguir els papers sense que se'ls reconegués el dret a l'asil.
En Sergii, sis anys per obtenir un permís de residència, però no de treball
És el cas del Sergii, a qui van fer un trasplantament de ronyó a Barcelona, on va arribar el 2015. A l'hospital de Kíiv li feien diàlisi, però es van acabar els líquids necessaris per fer-la a causa de l'atac rus al Donbass, com explicava la seva dona, l'Irina Batahova, al documental "No vam néixer refugiats" (2018): "Vam venir des d'Ucraïna en cotxe per portar la màquina de diàlisi, perquè en Sergii ho necessitava fins i tot durant el viatge".
I afegeix: "Arribats aquí, vam demanar l'asil, perquè aquesta era l'única manera de salvar la seva vida".
Aquí, durant set anys se'ls ha denegat l'asil diverses vegades, i han passat per tota una gimcana burocràtica.
Finalment, a l'estiu de 2020, després de sis anys, han aconseguit un permís de residència per arrelament, tot i que el Sergii encara no té dret a treballar. No se'ls ha reconegut el dret d'asil, tal com explicava en una entrevista amb TV3:
"Mai vam pensar que amb un problema de salut tan greu seria tan difícil aconseguir l'asil"
L'Olena: "Porto quatre anys com una il·legal"
Tal com va passar als gairebé 2.000 ucraïnesos van arribar a Catalunya per demanar l'asil entre 2014 i 2020, l'Olena Burlutska tampoc no el va aconseguir.
Treballava al sector farmacèutic a Ucraïna, a la frontera del Donbass. Va haver de fugir a causa de la guerra. Aquests dies ajuda classificant medicaments per enviar-los al seu país. Ara, es mostra desolada.
"Per aquesta guerra ho he perdut tot i tinc moltíssima depressió. Vaig demanar asil, però porto quatre anys com una il·legal."
Ara, tots aquells que van fugir i no han pogut regularitzar la seva situació administrativa ho podran fer gràcies a la nova directiva europea que el govern espanyol assegura que aplicarà, ara sí, de manera àgil i senzilla.
Inés Torío, advocada de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats, afirma a TV3 que li sembla "molt bé" la iniciativa comunitària, però recorda que "a l'Afganistan també fugen d'una guerra i [quan arriben] han d'esperar sis mesos per treballar". El mateix passa amb els qui fugen de "Síria, Mali o el Iemen", diu.
Torío considera que es tracta de "situacions molt delicades, que poden produir casos de discriminació". També alerta que, "com a norma general", les sol·licituds d'asil poden arribar a trigar a aprovar-se fins a 3 o 4 anys. Per això reclama més recursos: "Si no amplien mitjans humans, la resta de sol·licituds es quedarà a una banda, i això és un problema per la vida de les persones", afirma.
- ARXIVAT A:
- UcraïnaMigracions