Kamala Harris, vicepresidenta dels Estats Units, durant la COP28 (EFE/MARTIN DIVISEK)

Reguitzell d'acords a la COP28: renovables, nuclears i salut al centre dels pactes

118 països han arribat a un acord per augmentar la capacitat de les renovables i més d'una vintena de països han pactat triplicar la capacitat de l'energia nuclear de cara al 2050

Marta Jerez i Georgina Pujol, enviades especials a Dubai

La cimera de la COP28 continua anunciant acords en la segona jornada amb els líders mundials a Dubai. S'han aprovat diverses propostes, entre les quals en destaquen sobretot dues: un ampli acord per augmentar la capacitat de les renovables i una altra per produir més energia nuclear, que defensen sobretot els països més industrialitzats, com França, els Estats Units o el Canadà.


Triplicar les renovables, el mantra de la COP28

Un dels mantres d'aquesta cimera és que cal triplicar les energies renovables i, aquest dissabte, 118 països han arribat a un acord per fer-ho. Tots ells s'han compromès a treballar conjuntament per augmentar la capacitat de les renovables fins a 11.000 gigawatts instal·lats el 2030. Es tracta d'un salt important, si tenim en compte que ara n'hi ha prop de 3.400 GW instal·lats.

Entre els signants hi ha els Estats Units, el Regne Unit, l'Argentina, el Brasil, el Canadà, Xile, Colòmbia, el Japó, Mèxic i la UE, juntament amb estats membres com Espanya, França, Portugal i Itàlia. Entre les absències, cal destacar la Xina, Rússia i l'Índia. Aquest compromís continua obert a nous signants.

 

L'objectiu, però, continua sent l'eliminació dels combustibles fòssils i limitar l'escalfament global als 1,5 graus.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit: "Amb aquesta promesa, hem construït una coalició àmplia i forta de països compromesos amb la transició energètica neta: grans i petits, nord i sud, grans emissors, nacions en desenvolupament i petits estats insulars. A tots ens uneix la nostra creença que per respectar l'objectiu d'1,5 °C de l'Acord de París, hem d'eliminar els combustibles fòssils."

 

I ha anunciat: "En els propers dos anys, invertirem 2.300 milions d'euros del pressupost de la UE per donar suport a la transició energètica al nostre barri i arreu del món. Aquest compromís i aquest suport financer crearan llocs de treball verds i creixement sostenible invertint en tecnologies del futur. I, per descomptat, reduirà les emissions, que és el cor del nostre treball a la COP28".


Produir més energia nuclear

Produir més energia nuclear pot ser el camí per abandonar els combustibles fòssils. Així ho consideren més d'una vintena de països que han acordat durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic triplicar la capacitat actual de l'energia nuclear a nivell global de cara al 2050.

Els països signataris, entre els quals hi ha, entre d'altres, els Estats Units, Bulgària, el Canadà, la República Txeca, Finlàndia, França, Ghana, Hongria, el Japó, Corea del Sud, els Països Baixos, Polònia, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Ucraïna, la Unió dels Emirats Àrabs i el Regne Unit, s'han compromès a adoptar mesures per garantir que "les centrals nuclears funcionin de manera responsable i de conformitat amb els més alts estàndards de seguretat, sostenibilitat, protecció i no proliferació", i que els residus de combustible es gestionin de manera responsable a llarg termini.


La salut, al centre de l'agenda climàtica

Aquest dissabte també s'ha signat la Declaració de Clima i Salut. Ho han fet 123 països, entre ells els Estats Units, tots els estats membres de la UE i el Japó. Tots ells posaran la salut al centre de l'acció climàtica i reconeixen que cal reduir les emissions per disminuir els contaminants atmosfèrics. La contaminació de l'aire provoca prop de 9 milions de morts a l'any a tot el món.

Aquesta declaració ha estat impulsada per la presidència de la COP28 i amb la col·laboració de l'Organització Mundial de la Salut.

 

Darreres declaracions dels líders mundials

Aquest dissabte han passat pel plenari els darrers caps d'estat. Els països del sud global han reclamat més inversions i els països rics han anunciat les seves propostes i preocupacions sobre com afrontar la crisi climàtica.

La primera ministra de Barbados, Mia Mottley, s'ha erigit com a veu dels estats climàticament vulnerables i ha dissenyat un pla per canviar el sistema financer internacional. En el seu discurs ha subratllat que "es necessita capital a llarg termini per evitar haver de triar entre persones i el planeta". Mottey ha reclamat un acord pel metà com a punt d'inflexió necessari per contenir l'escalfament global.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha anunciat una aportació de 100 milions al fons Pèrdues i danys i ha demanat "una transició ecològica, no ideològica", que estigui "lliure de radicalisme" i que "no comprometi l'esfera econòmica i social".

Una de les darreres intervencions ha estat la de la vicepresidenta dels Estats Units Kamala Harris, que ha anunciat una aportació de 3.000 milions de dòlars per a inversions en energies netes i per reforçar les comunitats més vulnerables davant els desastres climàtics.


El president nord-americà, Joe Biden, finalment no ha assistit a la cimera climàtica de Dubai i ha enviat Harris com a màxima representant del país al seu lloc.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut