Reivindicacions per al nou curs: millorar resultats, més inversió i polítiques a llarg termini

Més d'un milió alumnes de primària i secundària tornen aquest dilluns a les aules en un curs en què també s'incorporen 20.000 nous docents funcionaris que han aprovat les oposicions.

Amb l'objectiu de millorar els resultats, sobretot en matemàtiques i en comprensió lectora, la comunitat educativa demana a la nova conselleria més inversió i que les polítiques que s'aprovin siguin a llarg termini.
 

Impuls en comprensió lectora

Revertir els mals resultats en comprensió lectora i en matemàtiques és un dels encàrrecs d'aquest curs escolar, després de la davallada que han assenyalat l'informe PISA, l'informe PIRLS o les proves de competències bàsiques.

El primer que es posarà en marxa és un pla pilot perquè 35 centres públics i 15 concertats actualitzin la biblioteca escolar i la consolidin com un dels eixos vertebradors del seu projecte educatiu, amb docents que en siguin els referents.

Cada centre rebrà 2.000 euros per adquirir fons per a la biblioteca. També se'ls dotarà d'un programa de gestió, una plataforma de lectura digital i materials de formació. Tot plegat es farà amb el suport d'un equip de bibliotecaris, 1 per cada 10 centres. Actualment només tenen biblioteca el 40% dels centres educatius.

A més, es crearà una xarxa amb 250 escoles i instituts per millorar com s'ensenya a llegir i reforçar la competència oral, i es donaran orientacions per potenciar el gust per la lectura des de l'escola bressol fins al batxillerat.
 

Un mètode competencial i individualitzat per a les matemàtiques

Pel que fa a les matemàtiques, només 87 centres dels 200 previstos s'han acollit al Programa Florence, amb una durada de tres cursos, i que proporcionarà una maleta amb materials manipulatius, formació per als docents i una guia per programar les classes. Durant el primer trimestre la conselleria animarà que s'hi apuntin més centres, sobretot els que tenen més marge de millora, amb la previsió que comencin a treballar-hi al gener, o bé al setembre del 2025. 

L'objectiu del pla és que les matemàtiques s'ensenyin de manera més competencial i amb un acompanyament individualitzat, després que s'ha constatat que la meitat dels errors que comet l'alumnat es produeixen perquè no saben aplicar la teoria quan han de resoldre un problema concret. També es vol trencar els bloquejos emocionals que impedeixen avançar a alguns estudiants, i que es coneixen com a angoixa matemàtica.

Una de les prioritats que va assenyalar el Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, en el seu informe per remuntar els resultats PISA, és definir els aprenentatges bàsics que s'han d'assolir en cada etapa educativa. Això, segons la consellera Esther Niubó, encara no s'ha fet i serà un dels primers encàrrecs per a aquest curs.

Claustres pràcticament nous

Amb l'entrada al sistema de 20.000 docents funcionaris nous que han aprovat les dues últimes convocatòries d'oposicions, molts claustres han canviat la plantilla de dalt a baix. Un exemple és l'Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes, on gairebé la meitat dels docents s'incorporen per primer cop aquest curs.

Aquesta renovació, assenyala la directora, Laura Becerra, suposa una dificultat afegida per a un centre en què la coordinació entre docents és clau per tirar endavant el projecte educatiu. Els 90 alumnes de cada curs estudien a la mateixa aula, on els docents d'un àmbit entren en equip i fan classe de manera conjunta. 

"Amb la incorporació de tants docents, ens trobem que aquest any hi haurà equips pràcticament nous, i això ens obliga a parar en certa mesura processos de transformació que teníem engegats", afirma.
 

Més pes de la formació professional

La formació professional guanya pes en el nou executiu: s'incorpora en el nom de la conselleria, que passa a anomenar-se d'Educació i Formació Professional, amb una secretaria pròpia.

Tot i que aquest any s'han introduït millores en l'accés a la FP, com ara més places per a l'alumnat que ve de cicles formatius, 31.404 alumnes que s'han preinscrit per estudiar formació professional no tenen plaça assignada.

Els que acabin optant per aquests estudis ­--és habitual que hi hagi estudiants que es preinscriguin simultàniament a la FP, al batxillerat i a la universitat-- s'hauran d'esperar a la fase extraordinària de repesca, del 12 al 16 de setembre, en què es repartiran les places disponibles. En qualsevol cas, començaran tard el curs, que arrenca el dia 12. 

Ara mateix hi ha 10.384 vacants (4.838 de grau mitjà i 5.546 de grau superior), i podrien ser-ne més un cop tancada la segona fase de matriculacions, si hi ha alumnes amb plaça assignada que no s'hi acaben inscrivint.

Fre a la recuperació de la sisena hora

L'acord d'investidura entre el PSC i els Comuns contempla recuperar progressivament la sisena hora a l'escola pública, una de les mesures insígnia del Pacte Nacional per l'Educació.

La sisena hora es va implantar el 2006 amb el govern del tripartit i es va eliminar el 2011 sota el govern de CiU, com a part del paquet de retallades. Només s'ha mantingut als centres de més complexitat, amb un gran nombre d'alumnat vulnerable, i a les escoles rurals que ho han demanat.

A la pràctica, l'alumnat d'aquests centres, i del conjunt de l'escola concertada, fa 175 hores més de classe.

Amb els sindicats en contra, però, el Departament ja ha refredat la possibilitat d'aplicar-la, tal com ha explicat la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó:

"No venim a imposar res a la comunitat educativa. Ha de ser una legislatura per intentar treballar grans consensos. Sí que hi ha consens en la necessitat de reforçar els aprenentatges. També hi ha, potser, un consens bastant important a tendir a equiparar progressivament les condicions dels centres del Servei d'Educació de Catalunya."

Debat en la comunitat educativa sobre l'impacte de la sisena hora

La portaveu del sindicat majoritari USTEC-STEs, Iolanda Segura, assenyala el perill que "es torni a generar un caos organitzatiu" per encaixar els horaris i trobar el personal per cobrir aquestes hores.

En canvi, la directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, considera que la sisena hora pot tenir un impacte positiu "sempre que els centres la puguin dissenyar d'acord amb el seu projecte educatiu".

Posar-la en pràctica, matisa, no vol dir necessàriament afegir una hora de classe, sinó "enfortir l'experiència educativa dels nens i nenes". En alguns centres, posa com a exemple, s'utilitza per fer activitats de suport educatiu, millorar la inclusió en l'espai del migdia o estrènyer els vincles amb els docents com a referents positius.

El grup de 18 experts nomenat pel Departament d'Educació també va proposar "analitzar si les diferències entre l'escola concertada i la pública per la sisena hora poden tenir efectes en els resultats i si s'hauria d'establir un marc horari comú per a tot el servei educatiu de Catalunya".

Així mateix, l'acord d'investidura entre els socialistes i els comuns preveu garantir la gratuïtt de dues tardes d'extraescolars i del menjador escolar, que aquest curs passarà dels 6,91 euros actuals als 7,25 euros diaris per als alumnes que s'hi queden regularment, i pujarà fins als 7,98 euros per als que l'utilitzin de manera puntual.
 

Finançar els centres segons la seva complexitat

Una altra de les reivindicacions històriques del sector educatiu és un nou sistema de finançament. A grans trets, el sistema actual atorga el mateix finançament a tots els centres i proporciona recursos addicionals, humans i econòmics, a aquells que escolaritzen més alumnat vulnerable, tot i que molt sovint resulten insuficients.

En aquest context, Nadal considera que un nou sistema de finançament "ha d'atorgar, d'entrada, recursos diferents als centres en funció de les seves necessitats i del seu alumnat", i recorda que hi ha un 20% dels centres educatius "amb moltes dificultats perquè tenen molts estudiants en situació de pobresa o perquè estan situats en barris empobrits educativament".

"Catalunya ha invertit històricament poc en educació, i ho ha fet d'una manera molt lineal. Sobretot en els centres de més complexitat, s'han aplicat polítiques pedaços i s'han assignat recursos per a un programa concret o un període de temps concret, cosa que és molt poc sostenible"

Una reivindicació a la qual se sumen escoles concertades d'alta complexitat que, tot i escolaritzar un gran nombre d'alumnat vulnerable, no reben els mateixos recursos que les públiques per atendre la diversitat. També es queixen del retard en el cobrament de partides com les beques menjador o la subvenció per cobrir l'escolarització dels estudiants amb necessitats socioeconòmiques.

En els centres de més complexitat, Nadal aposta perquè s'apliquin "polítiques integrals que tinguin en compte els centres, els infants, les famílies i l'entorn comunitari".
 

Cobrir les baixes, un maldecap per a molts claustres

El 13 de març va ser el dia del curs passat que més vacants de mestres i professors van quedar sense cobrir, amb un total de 458, segons les dades del sindicat USTEC-STEs.

Trobar especialistes per fer front a totes les baixes és una de les grans preocupacions dels caps d'estudis, vista l'experiència dels dos darrers cursos, en què alguns centres han estat mesos fent mans i mànigues per garantir la docència.

Per agilitzar els nomenaments, aquest curs s'ha posat en marxa per primer cop un grup estable de 2.145 substituts que estaran contractats tot l'any i que aniran cobrint baixes a mesura que es vagin produint.

En les oposicions d'enguany, un terç de les places han quedat vacants en les especialitats d'informàtica, tecnologia i matemàtiques, uns perfils molt sol·licitats per les empreses i amb dificultats perquè els professionals es vulguin dedicar a la docència. 

Més inversió i més bones condicions laborals

"Volem que aquesta sigui la legislatura en què es vegi un increment del pressupost en educació per caminar cap al 6% del PIB", reivindica Segura. És, de fet, el que marca la llei d'educació de Catalunya, del 2009, i que mai s'ha arribat a assolir.

La portaveu del sindicat majoritari també reclama millorar les condicions laborals dels docents, començant per incrementar els salaris. "Estem a la cua de tot l'estat espanyol, i per contra, som una de les comunitats autònomes on el nivell de vida és més elevat", denuncia.

En una reunió aquesta setmana amb la consellera, ha demanat millores per al personal d'atenció educativa i l'aplicació de la jornada de 35 hores setmanals, amb una reducció d'hores lectives i de càrrega burocràtica. Queda pendent, a més, el deute dels sexennis derivat de les retallades.
 

A l'espera del decret de concerts, en un calaix

En els últims 5 anys s'ha aconseguit augmentar fins al 67% el nombre de centres equilibrats, és a dir, aquells que a les seves aules hi tenen una proporció d'alumnes vulnerables similar a la que hi ha al conjunt de la seva població, com a part del Pacte contra la Segregació Escolar. 

El que no canvia, però, és el 17% dels centres on la segregació és més acusada. Són, segons dades de la Fundació Bofill, 410 escoles i instituts d'arreu del país. 

El decret de concerts, que porta anys en un calaix, ha de ser una eina per fer el conjunt de l'escola concertada còmplice en la lluita contra la segregació. Ara mateix, els centres concertats que acullen alumnat vulnerable o que han abaixat les ràtios ho fan de manera voluntària. 

El decret també preveu revisar les quotes que paguen les famílies en algunes escoles concertades, que es consideren abusives, i treballar per garantir, a llarg termini, la gratuïtat de tots centres finançats amb fons públics.
 

Reduir desigualtats i pensar a llarg termini

Perquè la corba dels resultats es torni a enfilar aquest curs els experts insisteixen que qualitat i equitat han d'anar de mà. "Hem d'anar allà on hi ha més desigualtats perquè està demostrat que, quan fas pujar el nivell de l'alumnat vulnerable, immediatament pugen els resultats globals del país", subratlla Nadal.

Per recollir els fruits en educació, sempre es diu que calen, pel cap baix, uns deu anys. Per això, la comunitat educativa demana que, sobre el consens que existeix al voltant de grans reptes com millorar els resultats, reduir les desigualtats i frenar l'abandonament prematur, s'apliquin mesures concretes als centres amb més dificultats i amb recursos sostinguts al llarg del temps. 

"Els consensos hi són, la diagnosi està feta i el que cal és passar a l'acció amb determinació i amb els recursos suficients"