Reivindicar els bombers catalans durant la Guerra Civil, el projecte d'un bomber voluntari
- TEMA:
- Guerra Civil espanyola
Només arribar al Parc de Bombers de Matadepera, Marc Ferrer Murillo es posa l'uniforme de bomber voluntari. Encén les emissores de ràdio, revisa que les mànegues estiguin ben plegades i s'apropa al camió per assegurar-se que tot està a punt per a quan hagi de sortir per una emergència. Comença la guàrdia.
La calma plana al Parc de Bombers durant l'estona que no reben l'avís d'un incendi o d'un accident. Poden arribar a ser hores. És quan en Marc es treu el casc i es posa el barret d'historiador. Encén el seu ordinador portàtil, escampa per sobre de la taula un munt de documents antics i fotografies en blanc i negre que porta en una carpeta i reprèn la investigació.
"Vaig començar a gratar, vaig començar a anar pels arxius i em trobo amb un volum enorme de documentació inèdita i que no està gens estudiada."
Després de 5 anys recopilant dades, ha publicat tota la informació a la pàgina web bombersenguerra.cat. Ha aconseguit informació de més de 1.000 bombers catalans que van estar en servei entre el 1936 i el 1939. El seu objectiu és poder saber el màxim de detalls dels més de 1.600 efectius que van estar operatius a Catalunya durant el conflicte.
"El primer tema de la guerra són els primers dies de juliol del 36. Allà trobem els bombers que van a apagar els incendis a les esglésies o els intenten apagar. He trobat documents que expliquen que als bombers els impedeixen apagar el foc perquè es troben els milicians amb un fusell a la mà i que els apunten. Això no se'n parla enlloc.
Després hi ha el paper en els bombardejos. Catalunya és sistemàticament bombardejada i els bombers són els primers que es desplacen a apagar incendis, a treure persones de sota la runa mentre les bombes continuen caient.
Per últim, he calculat que gairebé una tercera part dels bombers són mobilitzats per anar al front. Una mala planificació estratègica de les autoritats republicanes perquè porten gent al front però deixen les ciutats desprotegides del servei de bombers."
Sent bomber com és, entén millor que ningú com de difícil havia de ser formar part d'un servei d'emergències en temps de guerra durant els anys 30. Gairebé sense mitjans i amb una multitud d'escenaris en què salvar vides podia ser qüestió de segons. Quan pensa això, dibuixa un somriure darrere del qual amaga un sentiment de tristesa.
"Empatitzo moltíssim. Quan veig els informes penso: Mare de Déu! Com podien intervenir, apagar els focs, amb uns mitjans tan precaris. Tinc fotos on els veus que porten un casc de cuir, una jaqueta de pell i en algun cas portaven espardenyes. En aquella època la coordinació, les ordres es donaven a crits i amb xiulets."
De vegades ha aconseguit reconstruir com van viure els anys de la guerra civil. Si van anar al front, si van desertar, si van marxar a l'exili o bé si van acabar en camps de concentració nazis. El que és més complicat, però, és seguir el rastre dels desapareguts. Tot i això, la feina perseverant de Marc Ferrer Murillo ha donat algun fruit.
És el cas de Bartolomé Isasa i Manuel Alegre. Dos bombers que van anar al front i que van desertar. En la fugida van ser assassinats i enterrats a l'hort d'una finca que hi ha a Gurb. Aquesta informació la va trobar remenant documents que explicaven que era a uns 70 metres de la zona de l'hort. Un detall que podria acotar prou la recerca.
En Marc no pot evitar que se li humitegin els ulls quan arriba a la finca en qüestió. Fa algunes fotos amb el mòbil i es queda en silenci mirant el camp llaurat al seu davant. En algun lloc hi hauria d'haver les restes d'en Bartolomé i en Manuel.
"Quasi ho tenim. Com a mínim sabem on van ser. Tenim un lloc per si algun dia algú hi ha de deixar flors. Ja que no tenim una tomba ni tampoc els cossos, almenys sabem quin va ser l'últim lloc on van estar amb vida, que és aquí."
Tancar el cercle de la investigació trobant els familiars
Encara que no s'hagin trobat les restes, l'instint investigador de Marc Ferrer l'ha portat a continuar gratant per trobar les famílies d'aquests dos bombers enterrats a Gurb. Després de diverses trucades i crides a través de les xarxes socials no ha aconseguit contactar amb parents d'en Manuel Alegre, però d'en Bartolomé ha localitzat la filla, la Maria, que està a punt de fer 90 anys, i amb diversos nets.
Els ha anat a visitar i els ha portat diversos documents entre els quals hi ha un mapa amb les coordenades exactes de la finca on reposen els restes del seu familiar. La Maria, amb llàgrimes als ulls, recorda que no té cap record del seu pare. Va morir assassinat quan ella tenia 3 anys. Tot i això, admet que se sent molt feliç pel simple fet de saber on deuen reposar les seves restes.
"Em faria molta il·lusió recuperar els ossos i poder-los enterrar amb la meva mare i el meu germà. Ara que sabem on és, podem anar a portar-hi flors, posar una creu... Jo que sempre he viscut amb la pena de no tenir pare, de petita sempre esperava a veure si venia, almenys ara tinc aquesta sort."
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Bombers Guerra Civil espanyola