Reivindiquen els ideals de Companys, "més vius que mai", en els 80 anys de l'afusellament

Aquest 15 d'octubre fa 80 anys de l'afusellament de Lluís Companys per part del règim franquista. Per retre homenatge al president de la Generalitat assassinat per la dictadura s'han fet diversos actes, tot i que per la pandèmia, n'hi ha que s'han hagut de suspendre. Els més destacats la tradicional ofrena floral al Castell de Montjuïc, i des d'aquesta tarda una llamborda daurada el reconeix com a víctima del nazisme.

Mariona Companys, reneboda del president, ha col·locat davant de la porta principal del Palau de la Generalitat l'anomenada llamborda "Stolperstein". Una llamborda contra l'oblit, que fa 10 x 10 centímetres amb el nom del president de la Generalitat, que el reconeix, també, com a víctima del nazisme.

El president Torra i Mariona Companys no s'han pogut estar de tocar amb la punta dels dits la llamborda a terra, un dels moments simbòlics de l'acte.

Al patí de l'escalinata gòtica s'ha fet l'acte del govern, que ha representat el retorn de Quim Torra a Palau per participar per primera vegada en un acte oficial després de la seva inhabilitació.

"Encara és l'hora que Espanya assumeixi la responsabilitat i demani perdó. Perdó a la família Companys i perdó al poble de Catalunya per la persecució, detenció i l'afusellament del seu president. Hem de lamentar que després de 80 anys d'aqueslla ignomínia comesa pel govern feixista, avui encara a l'Estat espanyol hi ha presos polítics i exiliats. Continuen derrocant presidents elegits democràticament ben entrat el segle XXI al cor d'Europa. La maquinària de l'Estat contra els anhels de llibertat del poble és implacable."

Després, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha entregat a la reneboda de Companys el document que acredita la nul·litat del judici que el franquisme va fer al president de la Generalitat i que el va sentenciar a mort.

Ofrena al castell de Montjuïc

Al matí s'ha fet la tradicional ofrena floral al fossar de Santa Eulàlia, al Castell de Montjuïc de Barcelona. La cerimònia s'ha vist alterada per la pandèmia, que ha obligat a suspendre la marxa de clavells -abans, torxes- que es feia fins al lloc on Companys va ser afusellat.

A l'ofrena floral hi han participat el govern, la mesa del Parlament, l'Ajuntament de Barcelona, Òmnium, l'ANC i diversos partits polítics.

En nom del govern hi han estat presents el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. També hi han intervingut l'expresident Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El govern ha reivindicat que els ideals de Companys són "més vius que mai".

Aragonès ha denunciat que "continua la vulneració democràtica" i que la inhabilitació "injusta" de Torra n'és l'episodi més recent.

"Avui, més que mai, és moment per exigir l'amnistia, el lliure retorn dels exiliats, la llibertat dels presos polítics i el respecte al dret de l'autodeterminació de Catalunya."

Budó ha parlat de "moments excepcionals" de lluita contra la pandèmia i contra una repressió "que ningú hauria pensat", que "no té aturador i hem de seguir denunciant".

Torrent ha volgut recordar que Companys és "l'únic president europeu democràtic afusellat", i que cap president del govern espanyol ni cap de l'Estat s'han disculpat formalment, a diferència del que van fer França i Alemanya fa uns anys.

Ha afegit que vuitanta anys després de l'assassinat de Companys "encara ens continua guiant la seva lluita política i social".

Torra, per la seva banda, ha defensat que no s'ha de deixar de lluitar per la llibertat i la defensa dels drets humans: "Penso que és el millor resum de la jornada d'avui, aquest 'No deixeu de lluitar'. No deixeu de lluitar per la llibertat de Catalunya, per la defensa dels drets humans."

Colau, per la seva banda, ha celebrat que el govern espanyol "impulsa una nova llei de memòria democràtica per fer justícia i anul·lar els judicis injustos que van justificar l'injustificable, com és l'afusellament del president Companys".

Una llamborda contra l'oblit

Les "Stolpersteine" -literalment, "pedres que fan ensopegar" (i reflexionar)- van néixer a Alemanya, creades per l'artista Günter Demnig com a homenatge als represaliats pel nazisme.

Només a Berlín n'hi ha unes 8.000 i a tot Europa, unes 75.000, repartides entre una vintena de països.

A Catalunya, la primera es va col·locar el 2015 i ja n'hi ha unes 200.

La llamborda en record de Companys és fruit de la iniciativa d'una associació alemanya d'agermanament entre Colònia i Barcelona, que ho va proposar al Memorial Democràtic de la Generalitat.

Finalment, coincidint amb el 80 aniversari del seu afusellament i superades algunes discrepàncies entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, Companys té la seva "Stolperstein" a la plaça de Sant Jaume, davant del palau on va exercir de president abans de marxar a l'exili i ser detingut i assassinat.


Homenatge del Parlament

Aquest dimecres, el Parlament ha commemorat el 80 aniversari de la mort de Companys amb un acte en què s'ha pogut veure un recull d'imatges del president i s'han llegit fragments d'algunes de les cartes que va escriure des de l'exili, abans de ser detingut pels nazis a França.

Hi han intervingut Torrent i la consellera de Justícia, Ester Capella, que han trobat paral·lelismes amb la situació actual i han recordat que l'Estat encara no s'ha disculpat per l'assassinat de Companys.