Reivindiquen la producció de ceba de Coll de Nargó per evitar que acabi desapareixent per manca de relleu generacional
ACN Coll de Nargó - Pagesos i cuiners, a més de l'Ajuntament de Coll de Nargó (Alt Urgell), reivindiquen la producció d'una varietat de ceba originària del municipi, que té una forma allargada, és dolça i molt cruixent. Anys enrere, hi havia moltes famílies que en produïen per vendre'n el planter. La manca de relleu generacional al sector primari, però, ha provocat que se n'hagi perdut l'interès, més enllà de diversos clients que encara són fidels a aquest tipus de producte hortícola. En aquest context, fa un parell d'anys que diversos veïns d'Estamariu (Alt Urgell) fan una compra conjunta, que enguany superarà les 1.500 unitats de planter. De fet, tot el cultiu es destina a l'autoconsum, amb la qual cosa és molt difícil trobar ceba de Coll de Nargó al mercat.
Montserrat Ramoneda, és cuinera i nascuda a Coll de Nargó. Explica que, quan era petita, recorda que la venda de planter de ceba era una activitat econòmica del poble que generava molts ingressos. "De mica en mica, aquesta gent gran s'ha anat perdent, cada dia hi ha menys pagesos", afirma, tot defensant la necessitat de continuar la producció d'aquest producte per la qualitat que ofereix i evitar que s'acabi perdent.
De fet, fa uns anys van optar per donar-li un valor afegit com a producte, oferint ceba caramel·litzada i un chutney on es combinava aquesta varietat amb pebrot picant de Fígols i poma de Lleida. Aleshores es van trobar que no tenien un obrador per fer les elaboracions i van constatar que llogar aquestes instal·lacions feia inviable el projecte. Ara, continua reivindicant el seu ús, venent-la a restaurants com l'Hostal Víctor on actualment treballa, un establiment centenari situat a Oliana (Alt Urgell). Mentrestant, al Forn Reig de Coll de Nargó també és l'ingredient principal d'una de les coques que elaboren al seu forn de llenya.
Ramoneda creu que aconseguir una Denominació d'Origen per aquest producte suposaria tot un impuls a la seva producció. També hi està d'acord amb la necessitat de la certificació Antoni Desongles, que encara hi té plantada ceba de Coll de Nargó al seu hort. Explica que va aprendre dels seus avantpassats que la llavor s'havia de fer en Lluna plena. A més, diu que també, coincidint amb aquesta fase lunar, s'havia de sembrar al setembre i trasplantar al febrer.
Desongles assegura que el risc de desaparició d'aquesta varietat local de ceba és alt. De fet, detalla que fa un parell d'anys van perdre la producció arran d'una pedregada i que l'ha pogut recuperar gràcies al fet que va trobar una altra persona que encara en guardava. Gràcies a aquest petit "raconet", afirma, va poder aconseguir nou planter l'any passat.
