Biden pren possessió com a president dels Estats Units: "La democràcia ha prevalgut"

Joe Biden ja és el 46è president dels Estats Units. Era poc abans de les 12 del migdia a Washington, gairebé les sis de la tarda a Catalunya, quan Biden ha jurat "preservar, protegir i defensar la Constitució dels Estats Units" en la fórmula tradicional, acabant amb un "que Déu m'hi ajudi" davant del president del Tribunal Suprem, John Roberts.

El flamant president ha jurat el càrrec damunt una Bíblia que fa prop de 13 centímetres d'amplada i que és propietat de la seva família des de 1893. Al llarg de la seva trajectòria política, Biden ha jurat tots els càrrecs que ha ostentat damunt d'aquest llibre, que aquest dimecres subjectava la seva dona, Jill Biden.

 

 

Amb 78 anys, Biden es converteix en el president de més edat que arriba a la Casa Blanca, després d'una llarga trajectòria política, amb més de tres dècades com a senador i vuit anys com a vicepresident.

L'arribada de Biden a la Casa Blanca posa fi a la presidència de Donald Trump, una de les que més ha dividit el país, polaritzat com no s'havia vist des de la Guerra Civil.

 

Biden: "La democràcia ha prevalgut"

Just després de jurar el càrrec, Biden ha fet un discurs a les escales del Capitoli en què ha apostat per la unitat per "curar" les ferides del país. Després dels quatre anys del mandat de Trump, marcats per la divisió al país, el nou president ha dit que avui era "un dia d'història i d'esperança" i ha proclamat que "la democràcia ha prevalgut":

"Avui celebrem el triomf no d'un candidat, sinó d'una causa, la causa de la democràcia. S'ha escoltat la voluntat del poble"

En un discurs d'uns 20 minuts, Biden ha instat a confrontar i derrotar l'extremisme polític, el supremacisme polític i el terrorisme domèstic:

"Tenim un somni de justícia per a tothom que no pot esperar més. Hem de  confrontar-nos al supremacisme blanc que ataca la democràcia"

 

 

En aquest sentit, ha fet referència a l'assalt al Capitoli de fa dues setmanes, precisament el dia en què el Congrés nord-americà havia de certificar la seva victòria electoral, i ha promès que no tornarà a passar "ni avui ni demà".

El 46è president dels Estats Units s'ha compromès a seguir el "camí de la unitat" per superar els múltiples reptes que afronta el país. Ha dit que aspira a ser "president de tots els nord-americans" i ha demanat acabar amb la "guerra no civil" que enfronta demòcrates i republicans i assumir la responsabilitat de "defensar la veritat i derrotar les mentides".

El demòcrata ha assenyalat que encara queda molt per "curar" les ferides que té els Estats Units i ha dit que en poques ocasions hi ha hagut moments més difícils que els actuals. Biden ha dit que, fora de la unitat, "només hi ha amargor i fúria":

"Mai hem fracassat a Amèrica si hem estat junts"

 

Entre aquests reptes hi ha la crisi del coronavirus, que ja ha causat la mort de més de 400.000 persones al país. El nou president, que ha demanat un minut de silenci per als afectats per la Covid-19, ha demanat deixar de banda les diferències polítiques per afrontar la pandèmia:

"Deixarem la política de banda i afrontarem la pandèmia com una nació unida. Ho superarem tots junts"

A nivell internacional, ha promès "reparar les aliances" dels Estats Units i "tornar a relacionar-se amb el món", després d'un mandat de Trump protagonitzat per l'aïllacionisme.

Biden ha acabat el discurs amb un agraïment a tot el país i prometent que actuarà amb "decència".

 

Harris, primera vicepresidenta

El primer jurament l'ha fet Kamala Harris, que s'ha convertit en la primera dona vicepresidenta dels EUA i la primera afroamericana i d'origen asiàtic en arribar a la segona posició més poderosa del país.

Mentre jurava el càrrec, subjectava la Bíblia Douglas Emhoff, marit de Harris, que s'ha convertit en el primer "segon cavaller" dels Estats Units. 

 

Emhoff, que fins ara treballava d'advocat en un bufet especialitzat en entreteniment i propietat intel·lectual, ha deixat la feina per centrar-se en el seu nou rol i evitar possibles conflictes d'interessos. A més, també farà classes de Dret a la Universitat de Georgetown.

Harris ha jurat el càrrec davant de Sonia Sotomayor, la primera jutgessa hispana de la història del Tribunal Suprem.

 

 

Minuts més tard ho ha fet Joe Biden. Així, qui va ser vicepresident de Barack Obama durant vuit anys, s'ha convertit en el 46è president dels Estats Units.

 

 

Una cerimònia marcada per la pandèmia

Al National Mall de la capital nord-americana no hi ha anat Trump, que ha trencat la tradició d'assistir a la presa de possessió del seu successor. Sí que hi havia el fins avui vicepresident, Mike Pence, que en els darrers dies s'ha distanciat del president.

 

 

També hi han assistit els tres presidents que van precedir Trump: Bill Clinton, George W. Bush i Barack Obama.

 

 

En la cerimònia, la cantant Lady Gaga ha estat l'encarregada d'interpretar l'himne dels Estats Units:

 

 

També ha actuat l'actriu i cantant Jennifer Lopez. Quan estava interpretant "This Land Is Your Land", la cançó popular amb lletra del cantautor antifeixista Woody Guthrie, Lopez ha recitat en espanyol la part final del jurament de lleialtat als Estats Units i a la bandera, en una picada d'ullet a la comunitat hispana:

"Una nación, bajo un Dios, indivisible, con libertad y justicia para todos"

 

 

A més de Lady Gaga i Jennifer Lopez, a la cerimònia també hi ha actuat el cantant de "country" Garth Brooks, que ha cantat l'himne religiós "Amazing Grace".

 

Jurament en un Capitoli blindat

La cerimònia de presa de possessió de Biden, lluny de la que es va veure fa quatre anys, ha estat absolutament atípica. Ha estat així per la Covid, que ha obligat a fer-la sense públic, però també per la por d'aldarulls de trumpistes radicals, just dues setmanes després de l'assalt al Capitoli.

L'FBI havia alertat de la possibilitat de possibles "protestes armades" a Washington i en seus governamentals de diversos estats.

Davant d'aquesta situació, el National Mall, l'esplanada que hi ha davant del Capitoli i que durant l'assalt ocupaven radicals, ha estat ocupat per 200.000 banderes que dibuixaven el país.

Donald Trump, hostil fins al final amb el traspàs de poders, no hi ha assistit, malgrat el que mana la tradició. De fet, a excepció de tres, la resta de presidents dels Estats Units han assistit sempre a la jura del seu successor. Una altra imatge que no s'ha vist ha estat la de Trump i Melania rebent els Biden a la Casa Blanca.

Prova de la crispació amb què es fa el traspàs és que Biden s'ha pres la no assistència de l'encara president a la seva investidura amb alleujament. De fet, ha arribat a assegurar que és de les poques coses en què tots dos estan d'acord. Tot i això, per a molts l'absència de Trump engega a rodar 150 anys de correcció política, de transicions presidencials ordenades i d'estabilitat democràtica.

Dispositiu de seguretat sense precedents

El temor que hi torni a haver aldarulls com els del 6 de gener al Capitoli ha fet que Washington s'hagi blindat. L'operatiu per protegir la transició de poder presidencial ha estat el més gran en tota la història dels EUA: 25.000 soldats de la Guàrdia Nacional, més que el triple que els 8.000 que es van desplegar en la cerimònia que va donar inici al mandat de Donald Trump, ara fa quatre anys.

L'operatiu s'explica per l'assalt al Capitoli del 6 de gener, fa dues setmanes justes. La relació d'alguns d'aquests assaltants amb les forces de seguretat ha portat l'FBI a investigar tots i cadascun d'aquests guàrdies nacionals, 12 dels quals han estat apartats del dispositiu de seguretat per "evitar amenaces internes".

 

Les principals artèries de la capital s'han tallat amb controls policials, blocs de ciment i una tanca de dos metres. El metro va tancar divendres 13 parades del centre. A les d'autobús només hi havia els cartells on es busca els assaltants del Congrés. S'han tancat també els monuments turístics i la companyia Airbnb ha cancel·lat totes les reserves a l'àrea de la ciutat per evitar que arribin seguidors violents de Trump.

 

 

Canvis al compte de Twitter

Amb el canvi a la Casa Blanca, també ha canviat el propietari del compte de Twitter @POTUS, l'acrònim de President Of The United States. Ara, tant a la capçalera com a la foto de perfil hi apareix Biden.

Tot i que Trump piulava sobretot a través del compte @realdonaldtrump, que Twitter ha tancat, els tuits que el 45è president ha fet des d'aquest compte els darrers quatre anys han quedat arxivats amb l'usuari @POTUS45, de la mateixa manera que els de Barack Obama es conserven al @POTUS44.

Aquest mateix dimecres, Biden ha fet un tuit anunciant que, a partir d'ara, piularia a través de @POTUS:

 

 

Posteriorment, el nou president ha piulat un vídeo en què proclama que "el temps d'avançar és ara":

 

 

"Un nou dia a Amèrica"

Aquest dimecres al matí, hores abans de la cerimònia de presa de possessió, el president electe ha tuitejat la frase "És un nou dia a Amèrica":

 

Per la seva banda, Kamala Harris ha publicat un vídeo en què homenatja la seva mare i generacions de dones que, "al llarg de la història de la nació, han preparat el camí per a aquest moment":

 

 

 

Biden afronta un mandat marcat per la pandèmia

El gran protagonista de la jornada, Joe Biden, ha començat l'agenda del relleu assistint a un acte religiós, amb membres del Congrés. Biden és el segon president catòlic dels Estats Units i la missa s'ha fet a la mateixa església on el primer president catòlic, John F. Kennedy, va ser acomiadat en una cerimònia fúnebre.

A mitja tarda, enmig de grans mesures de seguretat i pràcticament sense públic, s'ha celebrat l'acte de jurament a l'esplanada de davant del Capitoli.

Assumint la presidència, Joe Biden culmina una intensa i llarga trajectòria política. Ja no té la vitalitat d'abans. Arriba al càrrec amb 80 anys, però vol trencar estereotips amb el gabinet més divers de la història dels EUA.

 

 

Aquest dimarts al vespre, només arribar a Washington, el primer record i el primer homenatge de Biden ha estat per a les víctimes de la pandèmia, el principal repte que haurà d'afrontar en aquest mandat; aquest i el d'aconseguir superar ressentiments i tornar a unir el país.

Biden, acompanyat de la futura vicepresidenta, Kamala Harris, va participar en una cerimònia al monument a Lincoln per homenatjar i recordar els més de 400.000 nord-americans morts pel virus i va elogiar la feina dels professionals sanitaris pel seu paper en la cura dels malalts i de les seves famílies, els darrers mesos.

 

Trump marxa com va arribar, envoltat de polèmica

I l'altre protagonista, el president sortint, se'n va també d'una manera insòlita. Ha marxat definitivament de la Casa Blanca amb l'helicòpter presidencial amb destinació a la base Andrews, on li han fet un comiat amb 21 salves de canons i els aplaudiments d'assessors incondicionals. Sense el seu vicepresident, però, ja que Mike Pence, així com molts altres congressistes republicans, ha preferit ser al Congrés en la presa de possessió de Biden.

Allà, el president sortint ha agraït a la seva família i al seu equip l'esforç i el treball dur i ha afirmat que tornarà d'alguna manera. Després, Trump i la seva dona ha pujat a bord de l'Air Force One, en direcció cap a Florida, per allotjar-se en una de les seves residències.

El 45è president dels EUA ha aterrat a Palm Beach quan Biden encara no havia jurat el càrrec i, per tant, ell encara era oficialment president. Des que ha baixat de l'avió fins que ha arribat a la mansió de Mar-a-Lago, diversos seguidors li cridaven "senyor president".

Aquest dimarts, en el seu últim dia a la Casa Blanca, Trump ha reivindicat el seu llegat en un discurs de comiat en què s'ha refermat com a "president del poble". També ha assegurat que el moviment polític que representa "tot just acaba de començar". Trump ha desitjat sort a la nova administració, però ho ha fet sense pronunciar en cap moment el nom de Joe Biden.  

Pendent del segon "impeachment", l'última decisió de Trump, aquesta matinada, han estat uns 140 indults i commutacions de penes a persones jutjades o a punt de ser-ho. Alguns d'ells gent propera al president, entre els quals destaca Steve Bannon, arquitecte de l'extrema dreta i el supremacisme blanc als Estats Units, i també a Europa.