Renaixença lingüística i cultural ucraïnesa arran de la invasió russa
L'entrada de l'exèrcit rus a Ucraïna ha causat una forta cancel·lació de la cultura russa, incloent-hi clàssics com Tolstoi o Dostoievski
Una de les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna ha estat una renaixença lingüística i cultural ucraïnesa. Cada cop més ciutadans ucraïnesos deixen de parlar rus, i, des del govern fins a la societat civil, s'està cancel·lant a marxes forçades tot el que tingui relació amb el país veí.
David Txitxkan, un jove pintor que viu en un vell edifici soviètic de Khàrkiv, al nord-est del país, és un dels protagonistes d'un canvi lingüístic sistèmic a Ucraïna.
Ha estat bilingüe tota la vida, i s'expressava tant en ucraïnès com en rus, que era l'idioma més habitual entre els seus amics de Kíiv.
Com una gran part dels seus conciutadans, la invasió de Putin l'ha fet canviar i ara només vol parlar ucraïnès.
"Si una persona no parla ucraïnès, però l'entén, jo li parlo en ucraïnès", explica, i afegeix:
"Vivim un moment històric en què per fi l'ucraïnès s'ha aixecat de terra, i jo em vull sumar a aquesta fita parlant-lo més."
Rebuig a parlar rus, i també rebuig a llegir-lo, com es fa evident a la llibreria Siaivo, on fins fa un any hi havia un apartat d'obres en rus.
Arran de la guerra, no només el van suprimir, sinó que han començat una iniciativa molt exitosa: s'han convertit en un punt de recollida de llibres en rus o impresos a Rússia que la gent no vol més a casa seva.
Un dels usuaris, en Volodímir, explica que "l'agressió bàrbara i estúpida dels russos contra Ucraïna fa passar les ganes de llegir-los".
Nàdia Kivenko, de Siavio, explica que "molta gent rebutja consumir continguts russos perquè entén que els llibres són un poderós instrument de manipulació que Rússia ha fet servir durant molt de temps".
Els llibres que la gent no vol els porten al soterrani, on ja n'hi ha una pila esperant que els vingui a buscar un camió per portar-los a reciclar.
Des del setembre n'han recollit 80 tones i n'han tret uns 8.000 euros, que han destinat a comprar un jeep senzill per a l'exèrcit.
Ni Tolstoi ni Dostoievski
La cancel·lació de cultura russa arriba a tots els nivells. Hi ha veus que admeten que Ucraïna està perdent diversitat i multiculturalisme, però ho creuen necessari.
Un exemple: ja no es venen ni clàssics russos com Tolstoi o Dostoievski, que, com la llengua russa, tampoc s'ensenyen a l'escola.
El govern ucraïnès no permet importar llibres fets a Rússia o d'autors russos. També ha prohibit les sèries, el cinema i la música contemporània del país veí, malgrat que un 20% dels ucraïnesos encara són russòfons.
A moltes ciutats s'han canviat noms de carrers. Només a Kíiv ja se n'han canviat uns 200, i n'hi ha molts més de previstos.
Així, Dostoievski, Puixkin o Tolstoi han desaparegut del nomenclàtor. També l'astronauta Iuri Gagarin, o la ciutat de Moscou. Han estat substituïts, entre d'altres, per Andy Warhol i per Herois de Mariúpol.
També s'han retirat plaques commemoratives i estàtues i altres monuments que feien referència a Rússia, com la que hi havia a Odessa dedicada a Caterina II de Rússia, anomenada "la Gran".
A Kíiv, a l'abril es van retirar les dues figures de bronze de vuit metres d'alt que simbolitzaven l'amistat entre Rússia i Ucraïna.
Ara, la invasió ha accelerat la renaixença ucraïnesa, que va començar amb la independència, el 1991, i que ara també té aires de descolonització.
Una de les justificacions de Putin per envair Ucraïna era protegir la llengua russa i frenar la desrussificació del país.
Un any després, ha aconseguit tot el contrari: a causa la seva agressió s'ha consolidat una identitat ucraïnesa molt més forta, que parla ucraïnès i que no vol saber absolutament res ni del rus ni de Rússia.
De fet, si fa 10 anys el 57% de la població reconeixia l'ucraïnès com a primera llengua, ara la proporció ha pujat 20 punts, fins al 77%.
