Renda alta o renda mitjana? Qui marca i on són els límits?
Aquest diumenge, el ministre de Foment, José Blanco, ha tornat a plantejar la possibilitat d'apujar els impostos per "homologar-los" a la mitjana de la Unió Europea. Considera que són "molt baixos" en relació amb els altres països i defensa que serviria per millorar els serveis i aconseguir unes infraestructures "de primera". El que el ministre de Foment no ha especificat, però, és a qui afectarà aquesta mesura. El mes passat, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, apuntava cap a "les rendes més altes". Ara, Blanco no descarta les mitjanes. Siguin les altes, siguin també les mitjanes, la pregunta del milió és: què es considera una renda alta i què una mitjana? Sense dubte, una pregunta complicada de respondre, sobretot en un país on no existeix cap barem específic ni oficial que ho estipuli...
A quin tipus de renda pertanyo jo? Aquesta és la pregunta que molts ciutadans es deuen estar fent a aquestes hores. Una pregunta que ha tornat a sorgir després que, aquest diumenge, el ministre de Foment espanyol, José Blanco, ha reobert la porta a la possibilitat d'apujar els impostos, una mesura que ja va apuntar el president José Luis Rodríguez Zapatero un temps enrere.
Segons Blanco, a Espanya els impostos són "molt baixos", i per això no descarta la possibilitat d'"homologar-los" a la mitjana de la Unió Europea, una opció que serviria, en la seva opinió, per aconseguir serveis i infraestructures "de primera".
Però el ministre de Foment no ha concretat si aquest hipotètic augment dels impostos afectaria només les anomenades rendes altes o si també s'aplicaria a les mitjanes. Una diferència fonamental per al conjunt dels ciutadans però complicada d'entendre per la dificultat que hi ha a l'hora de marcar la línia de separació entre el que es considera renda alta, mitjana o baixa.
La situació encara es complica més si es té en compte que a Espanya no hi ha un barem oficial que estipuli a partir de quins ingressos un ciutadà deixa de formar part de la classe mitjana i passa a convertir-se en alta.
Un límit dificil de marcar
Evidentment, el global dels ingressos econòmics que guanya cadascú és fonamental a l'hora de definir la seva situació, però en el cas d'una hipotètica pujada dels impostos, i com que no hi ha un barem oficial, seria el mateix govern el que estipularia qui es veu afectat per la nova mesura. La decisió es podria prendre per dues vies diferents: agafant com a referència els ingressos per unitat familiar o bé la renda per càpita de cada ciutadà.
Amb tot, per poder-se fer una idea de qui té més punts per ser considerat ciutadà amb una renda alta o mitjana, es pot prendre com a referència la taula de l'IRPF establerta per Hisenda. En aquest cas, hi ha quatre trams diferents: per als ingressos d'entre 5.050 i 17.360 euros s'aplica un 24%; per als de 17.360 a 32.360, un 28%; per als que van dels 32.360 a 52.360, un 37%, i a partir d'aquesta quantitat, un 43%.
Els trams també varien depenent de la situació de cada contribuent, perquè a l'hora d'aplicar el tant per cent que cal pagar en la declaració de la renda també es té en compte, entre altres coses, si es tenen fills o càrregues familiars, si s'està pagant una hipoteca o si s'ha començat a treballar a partir de l'1 de gener o més tard, ja que en aquest cas el càlcul de la retenció es farà de forma diferent.
Però a banda d'aquestes incògnites, la hipotètica pujada dels impostos a l'Estat espanyol en planteja d'altres. De moment el govern espanyol no ha aclarit com s'aplicaria l'anunciat enduriment fiscal, i si es recorreria a models que en alguns països ja existeixen, com un impost per a les grans fortunes, o a altres sistemes, com, per exemple, l'impost del patrimoni.
Fins ara, només s'ha revelat el límit que es posarà en les deduccions pels habitatges en l'impost de la renda a partir de l'any 2011. A partir de llavors, s'eliminarà la desgravació per a les rendes que superin els 24.000 euros.
Per tant, malgrat que en els últims mesos s'ha parlat molt sobre aquest tema, l'única cosa que queda clara és que si finalment s'aplica aquest increment en els impostos, els que primer hauran de pagar seran els ciutadans que tenen una renda alta. El que de moment no ha quedat tan clar és a partir de quant es considerarà algú ciutadà de "renda alta". I l'explicació que "el concepte de renda alta fa referència als que realment tenen més" mantinguda i defensada per l'executiu espanyol tampoc acaba d'esvair els dubtes.
Segons Blanco, a Espanya els impostos són "molt baixos", i per això no descarta la possibilitat d'"homologar-los" a la mitjana de la Unió Europea, una opció que serviria, en la seva opinió, per aconseguir serveis i infraestructures "de primera".
Però el ministre de Foment no ha concretat si aquest hipotètic augment dels impostos afectaria només les anomenades rendes altes o si també s'aplicaria a les mitjanes. Una diferència fonamental per al conjunt dels ciutadans però complicada d'entendre per la dificultat que hi ha a l'hora de marcar la línia de separació entre el que es considera renda alta, mitjana o baixa.
La situació encara es complica més si es té en compte que a Espanya no hi ha un barem oficial que estipuli a partir de quins ingressos un ciutadà deixa de formar part de la classe mitjana i passa a convertir-se en alta.
Un límit dificil de marcar
Evidentment, el global dels ingressos econòmics que guanya cadascú és fonamental a l'hora de definir la seva situació, però en el cas d'una hipotètica pujada dels impostos, i com que no hi ha un barem oficial, seria el mateix govern el que estipularia qui es veu afectat per la nova mesura. La decisió es podria prendre per dues vies diferents: agafant com a referència els ingressos per unitat familiar o bé la renda per càpita de cada ciutadà.
Amb tot, per poder-se fer una idea de qui té més punts per ser considerat ciutadà amb una renda alta o mitjana, es pot prendre com a referència la taula de l'IRPF establerta per Hisenda. En aquest cas, hi ha quatre trams diferents: per als ingressos d'entre 5.050 i 17.360 euros s'aplica un 24%; per als de 17.360 a 32.360, un 28%; per als que van dels 32.360 a 52.360, un 37%, i a partir d'aquesta quantitat, un 43%.
Els trams també varien depenent de la situació de cada contribuent, perquè a l'hora d'aplicar el tant per cent que cal pagar en la declaració de la renda també es té en compte, entre altres coses, si es tenen fills o càrregues familiars, si s'està pagant una hipoteca o si s'ha començat a treballar a partir de l'1 de gener o més tard, ja que en aquest cas el càlcul de la retenció es farà de forma diferent.
Però a banda d'aquestes incògnites, la hipotètica pujada dels impostos a l'Estat espanyol en planteja d'altres. De moment el govern espanyol no ha aclarit com s'aplicaria l'anunciat enduriment fiscal, i si es recorreria a models que en alguns països ja existeixen, com un impost per a les grans fortunes, o a altres sistemes, com, per exemple, l'impost del patrimoni.
Fins ara, només s'ha revelat el límit que es posarà en les deduccions pels habitatges en l'impost de la renda a partir de l'any 2011. A partir de llavors, s'eliminarà la desgravació per a les rendes que superin els 24.000 euros.
Per tant, malgrat que en els últims mesos s'ha parlat molt sobre aquest tema, l'única cosa que queda clara és que si finalment s'aplica aquest increment en els impostos, els que primer hauran de pagar seran els ciutadans que tenen una renda alta. El que de moment no ha quedat tan clar és a partir de quant es considerarà algú ciutadà de "renda alta". I l'explicació que "el concepte de renda alta fa referència als que realment tenen més" mantinguda i defensada per l'executiu espanyol tampoc acaba d'esvair els dubtes.
