Rendeixes menys i estàs més irritable? Així t'afecta la calor en el cervell

El juliol del 2016, Boston va viure una onada de calor. I un equip d'investigadors ho va aprofitar per observar si això influïa en els resultats de proves cognitives. Van constatar que els joves que no tenien aire condicionat on residien obtenien un rendiment un 13% inferior als que sí en tenien i també tenien temps més llarg de reacció.

L'estudi el van fer investigadors de l'Escola de Salut Pública de Harvard i es va publicar a Plos Medicine el 2018. Si bé es va dur a terme amb un nombre reduït de joves que vivien en dues residències universitàries (24 que tenien aire condicionat i 20 que no), els resultats concorden amb altres estudis i demostren allò que la majoria de gent sospita i molts diuen notar: la calor excessiva redueix el rendiment intel·lectual i no només el físic.

Un estudi molt més ampli el van publicar tres investigadors també nord-americans, R. Jisung Park, A. Patrick Behrer i Joshua Goodman, a la revista Nature Human Behaviour l'octubre del 2020. Van combinar dades de 58 regions i 12.000 districtes escolars dels Estats Units. L'objectiu era esbrinar si el rendiment en l'aprenentatge disminuïa a mesura que augmentaven els dies de molta calor durant el curs.

Van fer servir els resultats obtinguts per més de 144 milions d'estudiants de 15 anys que havien fet proves internacionals entre el 2000 i el 2015. Una segona anàlisi es va dur a terme amb les notes de més de 270 milions d'exàmens a estudiants de tercer i vuitè grau, és a dir, de 8 i de 14 anys.

Els resultats indiquen que els dies amb temperatura superior als 26 graus s'obtenen resultats més baixos en les proves i, per tant, segons els investigadors, en els assoliments acadèmics i les capacitats cognitives que mesuren:

"S'ha demostrat que la temperatura afecta la memòria de treball, la resistència i el rendiment cognitiu i porta els individus a reduir el temps dedicat al treball."

Es tracta, doncs, d'un doble efecte: redueix les capacitats i també les ganes de dedicar més temps a l'estudi. La conseqüència és que en anys molt calorosos els estudiants aprenen menys. I això afecta sobretot els escolars que van a centres sense prou ventilació o sense aire condicionat. Es tracta, diuen els autors, d'un efecte amb conseqüències socials: impacta molt més en infants afroamericans i hispans i de famílies amb nivell socioeconòmic baix.

Quan el cervell s'escalfa

Sembla clar que la calor excessiva redueix el rendiment intel·lectual. Però, per què li passa això al cervell? En el segle IV abans de la nostra era, Aristòtil va proposar que el cervell era una mena de radiador que tenia com a única funció refrigerar el cos.

El savi grec menystenia el que significava el cervell i no va passar gaire temps fins que se li va reconèixer el seu paper en el raonament i en les emocions. En tot cas, és cert que necessita unes condicions de temperatura per treballar al màxim nivell.

L'estrès tèrmic es produeix quan l'organisme no pot mantenir una temperatura adequada i afecta tant el cos com el cervell. La temperatura corporal la regula l'hipotàlem, una part del cervell que dona ordres al sistema endocrí. Si la temperatura ambient puja molt, augmenta la sudoració. Quan la suor s'evapora, es redueix la temperatura corporal. Una altra forma de regulació és a través del reg sanguini.

Per això, quan fa molta calor i la prioritat és mobilitzar la sang per reduir la temperatura, el flux sanguini que arriba al cervell se'n ressent. Això pot afectar el rendiment i en casos extrems pot dur a desmais.

Els efectes de l'augment de temperatura en el comportament i en les capacitats cognitives són diversos. La forta calor pot provocar trastorns de l'estat d'ànim, irritació i angoixa. Segons un estudi publicat l'octubre de l'any passat per investigadors de la Universitat Estatal de Nova York a Science of the Total Environment, amb temperatures altes però que no arriben als 30 graus ja es nota un augment de visites als serveis d'urgències degut a trastorns com canvis d'humor, ansietat, abús de substàncies i d'altres més greus com esquizofrènia i demència.

I investigadors australians de la Universitat d'Adelaida van constatar un augment del 2,2% per cada grau de temperatura en morts relacionades amb la salut mental. L'estudi es va publicar a Environment International a l'agost del 2021.

També s'incrementen els suïcidis. Investigadors de Londres, Ginebra i Bonn ho mostraven a la revista Scientific Reports al novembre amb dades de 60 països recollides entre 1979 i 2016. Però van observar que en molts casos hi influeix més la humitat relativa que no pas la temperatura.

Més irritables i violents

L'augment de la intensitat i freqüència de les onades de calor són una prova més de l'escalfament global provocat per les activitats humanes. I la preocupació que això provoca ha donat lloc a nous termes: ecoansietat, ecoangoixa, ecoculpabilitat, ecofisiologia...

Un cas documentat de com la calor consciencia sobre els problemes ambientals es va produir a la Colúmbia Britànica, al Canadà, a finals de juny de l'any passat. Un pic de calor, amb temperatures que van fregar els 50 graus, va provocar que el 40,1% dels més grans de 16 anys es mostressin molt preocupats per l'escalfament global i el 18,4% almenys una mica preocupats. Són els resultats de l'enquesta que van fer abans, durant i després de l'onada de calor investigadors canadencs, que van publicar els resultats aquest mes de maig a The Journal of Climate Change and Health.

La calor també fa pujar la irritabilitat i la crispació. Diversos estudis mostren que la violència i els delictes pugen en estius i anys més calorosos. I els càlculs prospectius fan feredat. És el cas de l'estudi que va publicar Matthew Ranson, de la consultora Abt Associates Inc., el maig del 2014 al Journal of Environmental Economics and Management. Ranson va fer els càlculs basant-se en l'anàlisi del nombre de delictes i les dades meteorològiques recollides durant 30 anys a 2.997 comtats dels Estats Units.

Segons els resultats, entre 2010 i 2099 l'escalfament global causarà 22.000 assassinats addicionals als que es produeixen habitualment en aquell país. També afegirà als casos usuals 180.000 violacions, 1,2 milions d'agressions amb violència, 260.000 atracaments, 1,3 milions de robatoris, 2,2 milions de furts i 580.000 robatoris de vehicles. Tot això només als Estats Units.

I contra tot això, què es pot fer? En el camp personal, algunes coses. Bàsicament, no fer exercici físic durant les estones o dies de més calor, reduir el consum d'alcohol i hidratar-se molt.  A part de beure aigua va bé menjar fruites i verdures que en tinguin un contingut elevat.

També es poden utilitzar aparells d'aire condicionat o ventiladors i abaixar persianes o tendals per reduir l'entrada de radiació solar.

Aquestes darreres mesures s'haurien d'instaurar també a centres escolars i de treball. Però tal com destaquen molts experts, són simplement mesures per pal·liar la gran causa d'aquestes calorades: l'escalfament global provocat per les emissions generades en les activitats humanes.

La gran mesura, que és reduir-les de forma significativa, de moment no ha passat de compromisos més aviat tous i sovint incomplerts. Caldria prendre mesures contundents aviat, perquè, com hem vist, com més calor, més costa tenir el cap clar i raonar.