Renovació del Constitucional: quins recursos té sobre la taula, ara amb majoria progressista

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat aquest dijous la idoneïtat dels quatre candidats proposats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i pel govern espanyol com a magistrats del tribunal, que passarà a tenir majoria progressista.

Es tracta del conservador César Tolosa i dels progressistes María Luisa Segoviano, Juan Carlos Campo i Laura Díez.

Substituiran Pedro González-Trevijano, actual president, Juan Antonio Xiol, actual vicepresident, Santiago Martínez-Vares i Antonio Narváez, que tenien el mandat caducat des del juny. 

Ara els quatre nous magistrats del TC hauran de jurar o prometre el càrrec davant de Felip VI i prendre possessió del càrrec. A partir d'aquí, el nou TC haurà de triar nou president de l'òrgan.

Un cop superats aquest tràmits, el nou TC, amb majoria progressista i només 11 magistrats (no 12, perquè el Senat ha d'elegir el substitut d'Alfredo Montoya, que va plegar aquest estiu per motius de salut), té sobre la taula diversos recursos sobre lleis promulgades els últims anys.

Alguns d'aquests recursos afecten directament el mateix TC, com els presentats pel PP i Vox contra la primera reforma de la llei orgànica del poder judicial, del març de l'any passat, que prohibia al CGPJ fer nomenaments amb el mandat caducat.

El nou TC també haurà de decidir si admet a tràmit el recurs del partit d'extrema dreta contra la reforma del Codi Penal que ha suprimit la sedició i modificat la malversació, que apunta no només al contingut de la reforma, sinó també a la tramitació parlamentària exprés elegida pel govern.

El PP i Vox han qüestionat també un altre tràmit parlamentari, la votació al Congrés dels Diputats amb què va aprovar-se al febrer la reforma laboral. Consideren que la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet, va "furtar la voluntat popular" quan no va permetre rectificar a Alberto Casero, diputat del PP que va votar "sí" per error.

El 25% de castellà a l'escola

Pel que fa a Catalunya, el nou TC haurà de pronunciar-se sobre els recursos del PP i de Ciutadans contra la llei d'educació aprovada després de la sentència del TSJC que establia un mínim del 25% de classes en castellà. Vox també la va recórrer, però el recurs va ser rebutjat per un defecte de forma.

Encara en l'àmbit educatiu, el TC té sobre la taula els recursos del PP i Vox contra la LOMLOE, la llei d'educació coneguda com a "llei Celáa", pel cognom de la primera ministra que va impulsar-la, Isabel Celáa.

Pablo Casado, aleshores president del PP, va dir que era "un atemptat contra la llibertat", que, a més, atacava el castellà i impedia als pares triar escola.

L'avortament i l'eutanàsia

El PP i Vox també han coincidit a presentar recursos contra dues lleis de l'àmbit social: la de l'avortament i la de l'eutanàsia.

En el cas de l'avortament, el TC encara ha de pronunciar-se sobre el recurs presentat pel PP fa més d'una dècada, el 2010, contra la llei aprovada pel govern que presidia José Luis Rodríguez Zapatero, que establia terminis per poder interrompre l'embaràs.

Vox aleshores no tenia representació parlamentària, però més tard ha recorregut la llei que penalitza l'assetjament a les dones que van a clíniques que practiquen avortaments.

Pel que fa a l'eutanàsia, Vox argumenta que l'estat no es pot convertir en "còmplice de la mort" perquè té com a "primera obligació" defensar la vida.

La formació d'extrema dreta també va recórrer la llei de protecció a la infància i l'adolescència, perquè considera que amb l'obligatorietat d'impartir "educació afectivosexual" als menors "es pretén adoctrinar".

El decret d'estalvi energètic

Un altre recurs sobre la taula del TC és el que va presentar el govern de la Comunitat de Madrid contra el decret d'estalvi energètic aprovat pel govern espanyol a l'agost, també recorregut per Vox.