Vista aèria de l'assentament fortificat de Castell (ACN/Dani Sierra)

Reobert al públic el poblat ibèric de Castell a Palamós, tancat tres anys per risc d'esllavissades

Situat a dalt d'un turó sobre la platja de Castell, el poblat va estar ocupat des del segle VI aC fins al segle I dC
Redacció/ACN

Després de més de tres anys tancat per perill d'esllavissades, el poblat ibèric de Castell a Palamós es torna a obrir al públic aquest cap de setmana coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni.

Aquest assentament fortificat està ubicat en un promontori que s'endinsa en el mar, unit a terra ferma per un petit istme al final de la platja de Castell, a Palamós.

Les primeres evidències d'ocupació humana en aquest poblat daten del segle VI aC, quan s'hi establí una petita comunitat indígena de la primera Edat del Ferro. A finals del segle V aC, es conforma el primer assentament ibèric d'indicets, concentrat a la plataforma superior del promontori i en terrasses a llevant i a ponent.

El poblat conserva pràcticament íntegres totes les estructures essencials en aquest tipus de jaciments ibèrics (ACN/Dani Sierra)

Amb l'arribada dels romans al territori, a finals del segle III aC, el poblat va continuar evolucionant urbanísticament, a diferència de la majoria d'assentaments de la cultura ibera, que majoritàriament varen ser abandonats. Més endavant, la pèrdua d'importància estratègica, sobretot des del punt de vista comercial, va fer que s'anés despoblant en el decurs del segle I dC.

El jaciment arqueològic el va descobrir l'any 1935 Lluís Barceló i Bou, conservador del Museu Cau de la Costa Brava, però va quedar abandonat fins a la dècada dels anys vuitanta, quan es va netejar la vegetació que cobria les restes i es van començar a rehabilitar i restaurar les estructures.

Encara que no s'ha excavat tota la superfície que ocupava el poblat, es conserven pràcticament íntegres totes les estructures essencials en aquest tipus de jaciments: la muralla, les habitacions, la xarxa de carrers que organitzaven la trama urbana del poblat, les cisternes per a emmagatzematge de l'aigua i les sitges per guardar-hi el gra.

L'any 1996, la Generalitat va declarar l'enclavament bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica.

Tancat per risc d'esllavissades

A finals del 2019, i després de l'impacte de diversos temporals que van provocar diverses esllavissades i danys importants, el recinte arqueològic del poblat ibèric de Castell a Palamós va haver de tancar l'accés als visitants.

La malla que s'ha col·locat al poblat ibèric de Castell per evitar esllavissades abans de reobrir al públic (ACN)

Durant aquest temps, s'han dut a terme diverses actuacions de conservació i restauració d'estructures per reobrir el jaciment garantint la seguretat dels visitants.

En concret, s'ha tornat a excavar un refugi de la Guerra Civil, que s'ha cobert amb graves per preservar-lo, i s'ha instal·lat una malla antiesllavissades, amb una xarxa de cables d'acer galvanitzat amb enreixat de triple torsió i ancorada al terreny per evitar despreniments de roca.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'Ajuntament de Palamós treballen de manera conjunta per incorporar una nova senyalística al jaciment que faciliti la seva interpretació i també per millorar l'accessibilitat des de la platja de Castell al poblat per a persones amb mobilitat reduïda.

Una arqueòloga treballant en les feines d'assentament al poblat (Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret)
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut