Reobre al Pallars una de les coves amb més ratpenats de Catalunya, tancada durant 17 anys

Han passat gairebé dues dècades, però la cova dels Muricecs de Llimiana, al Pallars Jussà, tornarà a ser accessible a partir d'ara per a investigadors i per fer-hi visites guiades. Conté una de les colònies de ratpenats més importants de Catalunya i pretén conservar aquesta espècie en perill d'extinció i alhora trencar mites sobre uns animals poc valorats, però molt importants per a la natura.

La seva reobertura després de 17 anys, gràcies a un acord a tres bandes entre l'Ajuntament de Llimiana, l'entitat ambientalista Renatura Pirineu i el Grup de Recerca BiBio, permetrà fer un seguiment periòdic d'aquesta espècie, fet que fins ara no s'havia pogut fer.

Ciència i divulgació

La cova acull fins a 9 espècies diferents de ratpenats --localment anomenats muricecs, voliacs o muriacs--, algunes en perill d'extinció. Jordi Castilló, membre de Renatura Pirineu, s'hi desplaça cada quinze dies i, amb l'ajuda d'una llanterna i una càmera fotogràfica, fa el recompte d'animals.

A la darrera visita en va comptabilitzar de quatre tipus: un muricec de ferradura gran, 25 muricecs de ferradura mediterranis, 40 muricecs raters grossos i 60 muricecs de peus grans. En total, 126 exemplars.

Com que les poblacions varien segons l'època de l'any, és difícil saber amb exactitud el nombre d'animals que hi ha, però mitjançant les fotografies i les visites periòdiques --com les que ara es promouran--, es pot anar extrapolant "quines espècies hi ha i el nombre aproximat de cada població", explica.

El fet que aquesta cova aculli tantes colònies de ratpenats va fer que, l'any 2006, l'Ajuntament en regulés l'accés perquè la prioritat de totes les parts era conservar aquests animals. Castilló subratlla que, en aquesta nova etapa, aquest continuarà sent el principal objectiu.

"És un refugi de cria, un refugi de migració i un espai segur per a espècies amenaçades."

Alhora, celebra aquest acord de reobertura signat entre les entitats i un consistori que és propietari de la finca on hi ha la cova, que històricament, diu, "havia estat molt visitada i bastant vandalitzada". 

Aquestes visites científiques ara es volen combinar amb la sensibilització de la població, a través de rutes per l'interior de la cova. 

"Volem compatibilitzar les vistes guiades amb la divulgació del paper que tenen els municipis a l'ecosistema en la importància de conservar aquests ratpenats."

Només s'hi pot entrar amb visites organitzades per l'empresa Zenith Aventura. El període d'obertura anirà del 15 d'octubre al 15 de maig i, la resta de l'any, la cova està tancada al públic per conservar aquesta colònia de cria.

Gran refugi de ratapinyades

La cova dels Muricecs està situada al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa, al bell mig del congost de Terradets. L'entrada es troba per sobre del nivell de la carretera vella amb túnels i té una boca d'entrada ovalada i estreta en roca calcària, per on cal passar ajupit i arrossegant-se.

Segueix una galeria d'uns 28 metres de longitud que desemboca a l'anomenada sala dels Muricecs, que és la cambra de major volum de la cavitat amb 25 metres de longitud per 18 d'ample i una alçada màxima de 9 metres. Aquí és on en Jordi Castilló pot fer més fotografies, i on es poden escoltar millor els animals.

Aquesta sala s'uneix per tres punts a un pis superior. El primer accés és una rampa que comunica amb una galeria superposada a la d'entrada; el segon és una altra rampa que comunica a les altres saletes, també comunicades amb la galeria gran; i un tercer és un forat que desemboca més o menys vertical sobre la sala.

La part final de la cavitat està constituïda per l'anomenat "Laberint" format per gran quantitat de galeries que es tallen d'una manera ortogonal, aquí el sòl es troba ocupat per un estrat argilós. Aquesta part és només per a nens o persones primes, ja que és força estreta.

També hi trobem estalactites i estalagmites formades per la circulació de l'aigua. Es poden observar en el terra alguns blocs despresos del sostre. Les columnes i forats, molt arrodonits, indiquen que s'han format per gran circulació de l'aigua: es tracta d'una surgència d'aigües en la cinglera de calcàries, a uns 30 metres per sobre del riu.

Un animal necessari

El fet que els ratpenats siguin animals poc mediàtics fa que, com lamenta Castilló, sovint no se'ls valori prou: "Són peluts, surten de nit, tenen connotacions històriques negatives... per són molt necessaris", apunta.

A més del seu paper com a consumidors d'insectes (que permet regular el creixement de possibles plagues), també se'ls considera bioindicadors de l'estat de salut dels ecosistemes i, fins i tot, poden ser molt beneficiosos en l'àmbit sanitari.

"S'estan fent molts d'estudis al voltant de les malalties que són capaços de superar i, per tant, ens poden donar moltes sorpreses i ajudar-nos en qüestions sanitàries."

El seguiment científic de la població de ratpenats, que es fa amb l'assessorament científic del Grup de Recerca BiBio, s'emmarca en el context del Programa de Seguiment de Ratpenats, que s'estén per tot Catalunya. Però, en els darrers anys, el projecte ha permès constatar que Muricecs és un punt important de cria d'alguns d'aquests animals.

En concret, s'hi reprodueix el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii) i el ratpenat rater gros (Myotis myotis), dues espècies amenaçades i d'alt interès per la conservació a Catalunya. Recentment, també s'hi ha detectat la presència del ratpenat de ferradura Mediterrani (Rhinolophus euryale) una altra de les espècies amb més risc del nostre territori.

El caràcter pioner d'aquest acord entre la propietat d'un refugi de quiròpters, una entitat ambientalista i un centre de recerca obre tot un ventall de possibilitats per replicar-lo en altres indrets del país.

De la importància de la conservació de la cova i la colònia de ratpenats, n'ha sorgit una altra iniciativa: National Geographic Explorers. Es tracta d'una col·laboració entre investigadors portuguesos i catalans per instal·lar sensors de temperatura permanents i automàtics a la cova dels Muricecs, com a prova pilot d'un gran projecte de seguiment de temperatures en ambients subterranis.