Reparar i recondicionar, opcions de consum de segona mà bo per al planeta i la butxaca
Les noves generacions són cada cop més conscients dels problemes mediambientals que provoquen les deixalles electròniques, metàl·liques o tèxtils. Recuperar i reutilitzar productes en bon estat és una opció més sostenible que fabricar-ne de nous i que els vells acabin en un abocador. Però també és més barat.
Amb tot, molts consumidors encara desconfien a l'hora de comprar articles de segona mà, encara que hagin estat recondicionats i tinguin una garantia.
A "Valor afegit" hem trobat una sèrie de negocis que estan creixent gràcies a la seva aposta per la recuperació i a cavall dels canvis encara incipients en la mentalitat dels compradors.
Reaprofitar la roba en bon estat
Per les mans de cadascuna de les treballadores de la planta d'Humana a l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental, passa cada dia més d'una tona de roba. Elles s'encarreguen de seleccionar i classificar la roba usada que la gent diposita als 1.400 contenidors de recollida que la Fundació Humana té a Catalunya.
De cada deu peces que arriben al centre de classificació, sis estan en bon estat i es podran tornar a vendre. Una part a les botigues Humana i l'altra en mercats de l'Àfrica. La resta, majoritàriament es recicla.
En aquesta planta es van processar l'any passat 4.600 tones de residus tèxtils. "Depèn de com jo la valori, la poso en una pila o en una altra", assegura Susana Gómez, una de les empleades.
"Segons, també, l'estat de la peça, si és molt gruixuda o més prima. Si és més prima, potser aniria cap a l'Àfrica..."
Joan Carles Montes, el portaveu de l'empresa, explica que són capaços de donar una segona vida a més del 90% de la roba que classifiquen. "Amb aquesta gestió obtenim uns recursos econòmics que, d'una banda, serveixen per finançar la nostra activitat, per crear llocs de treball, i, d'altra banda, els beneficis, de forma íntegra, es destinen a projectes socials que, principalment, són projectes de cooperació al desenvolupament", assegura.
Una alternativa a la "moda ràpida"
Humana té a Barcelona 21 botigues de roba de segona mà. L'any passat van tenir més d'un milió de compradors, un 25% més que el 2021.
Segons Rubén González, el responsable de comunicació de les botigues, "comprar roba de segona mà era i és molt comú als països nòrdics, per exemple, o a Anglaterra. Això no succeïa a Catalunya, no succeïa a Espanya. D'uns anys cap aquí sí que passa".
"S'han trencat prejudicis, s'han trencat determinats tabús."
"El client és cada vegada més jove" --explica González-- "i s'acosta a la moda de segona mà com una alternativa per preu, per sostenibilitat, per component social... una alternativa perfecta al "fast fashion"".
Però el que estan creixent més són les seves botigues especialitzades en roba "vintage": "Botigues que estan especialitzades en peces, en articles, de la dècada dels 90 i dècades anteriors, que al final és un tipus de peça que cada cop busca amb més intensitat sobretot el públic jove".
Un sistema qüestionat
Pel que fa a les exportacions de roba usada a l'Àfrica, Humana es defensa de les crítiques. Joan Carles Montes: "Hi ha la crítica que el fet d'importar roba d'Europa destrueix la indústria dels països. Nosaltres el que volem dir és que actuem, o les nostres contraparts, treballen on la legislació ho permet, tenen els respectius permisos dels governs".
Segons Montes, són països en què ja no existeix indústria tèxtil: "Són països molt empobrits, on la gran majoria dels habitants no es pot permetre vestir d'una forma digna".
Argumenten, en canvi, que ells fan arribar roba assequible de qualitat a aquests països, hi creen llocs de treball i contribueixen al desenvolupament.
Mòbils i ordinadors posats al dia
A Mac2life reparen i recondicionen mòbils i ordinadors Apple. Fa dos anys, Xavier Martín va deixar la feina de desenvolupador d'aplicacions que tenia i va obrir aquest negoci.
La compra d'aparells de segona mà recondicionats amb components originals està molt estesa en altres països, però aquí, al consumidor encara li costa.
"Aquí el client que entra amb un dispositiu que ell mateix dona per sentenciat, encara té 2 o 3 anys de vida, amb una reparació senzilla o amb una actualització senzilla del software", assegura Martín.
"No necessiten tecnologia de rabiosa actualitat per l'ús del dia a dia, que la major part dels usuaris fa de, per exemple, un mòbil o l'ordinador".
Reaprofitar aparells, posant-los al dia, es pot evitar generar inútilment residus electrònics: "El nostre lema és allargar la vida del dispositiu, que és la millor manera de reduir l'impacte ambiental, però, a més a més, reaprofitar i treure un avantatge econòmic per a la butxaca del client".
Entre la moda i la nostàlgia
Darthy és un negoci obert a Barcelona obert des del 82, en canvi, és un dels últims de la seva espècie. Aquí estan especialitzats, sobretot, en reparar i recondicionar aparells de música analògics dels anys setanta i vuitanta.
Hi ha col·leccionistes que els busquen per estètica, però altres també en valoren la qualitat. Per David Clemente, el propietari de l'establiment, amb la digitalització dels equips de so, els fabricants "han simplificat els aparells, però la qualitat no l'han millorat".
"Hi ha gent que un tocadiscos sap el que és, però no l'ha vist girar mai. No s'imagina com sona. I quan el sent sonar diu: 'Això sona bé'."
Hi ha clients que no volen desprendre-se'n i els porten a reparar, però també hi ha nou públic que s'hi interessa perquè el so analògic torna a estar de moda. Ja no només el vinil, sinó ara, fins i tot, les cintes de casset.
"El que sí que ens hem trobat, que no ho haguéssim dit mai, és el casset de tota la vida. Ara hi ha una demanda fortíssima i, sobretot màquines de gamma alta", explica Clemente. "D'on ve, això? Doncs que ja hi ha algú que està editant en cinta de casset".
Una indústria de la segona ma
Juan i Borja treballaven a Madrid en una consultoria per a grans empreses, però fa dos anys van decidir deixar-ho i posar-se al capdavant de Bike Ocasión, un negoci de bicicletes de segona mà de Terrassa que havia estat creat el 2015.
En només dos anys han aconseguit doblar la facturació i les vendes. Compren bicicletes de gamma alta i mitjana a particulars i empreses de lloguer, les revisen i les recondicionen, i les venen entre 30% i un 50% per sota del preu de les noves.
Juan Carretero codirigeix l'empresa amb el seu soci: "Tenim una plantilla d'uns 15 mecànics que el que fan és agafar cada bicicleta, revisar-la de dalt a baix amb un "check list" de més de 70 punts que han de revisar, per deixar aquella bicicleta en un estat similar a una de nova".
Borja Mesonero-Romanos: "És fàcil que un petit taller vengui unes poques bicis i que les recondicioni i tal... És molt complicat fer-ho amb el volum que tenim ara mateix, que estem al voltant de les 500 bicicletes el mes passat, per mes".
Aquest any pensen vendre més de 6.500 bicicletes recondicionades. La majoria de clients són aficionats que volen canviar la seva bicicleta per un model superior.
"El que busquem és fomentar sempre i donar totes les possibilitats per facilitar aquesta renovació, aquesta circularitat. Que la gent ens porti una bicicleta i nosaltres li donem la següent. Així que busquem sempre aquest canvi", expliquen.
De Terrassa a Europa
Acaben d'iniciar el desembarcament als mercats francès i italià, incorporant al seu "call center" personal que parla aquests idiomes, i aviat també arribaran al mercat alemany.
Són els tres països europeus amb més volum de practicants del ciclisme com a esport d'oci. "Vendre una bici des d'aquí i enviar-la a Barcelona, la diferència de cost que té amb vendre-la a Munic, per exemple, és molt baixa. L'única diferència que tens, realment, és en l'enviament. Realment és un producte que viatja bé", assegura Mesonero-Romanos.
Respecte a les motivacions per comprar un vehicle de segona mà, el preu hi pesa, però també i cada vegada més, la consciència mediambiental. Carretero: "Aquest orgull d'estar contribuint al planeta, d'evitar una despesa d'una mica més d'aigua, dels materials preciosos que van a les bateries, etc. Això a Europa avui està molt més desenvolupat. A Espanya crec que està començant ara".
Per a l'altre soci, "la societat és més conscient que es pot i cal donar una nova vida als productes. La bicicleta és un producte que, perfectament, pot aguantar una segona i fins i tot una tercera vida. I cada cop ho notem més, cada cop ve més gent amb aquesta mentalitat".