"Repartir sacrificis", la recepta davant la inflació desbocada i els salaris encallats

Els primers mesos de l'any és quan les empreses intenten tancar els acords amb els treballadors per fixar els augments salarials. 

Aquest any, en un escenari d'inflació desbocada, molts sectors i moltes empreses tenen les negociacions encallades. Els sindicats consideren que els treballadors han de poder mantenir el seu poder de compra, que això afavoreix el consum i, per tant, assegurar l'activitat de les empreses. En canvi, els empresaris que preveuen un escenari econòmic molt difícil aquesta mateixa tardor, creuen que ara toca la moderació salarial i argumenten que una pujada de sous generalitzada afegiria encara més inflació a l'economia. 

Fins al maig la inflació s'havia enfilat a Catalunya fins al 8,2 %, mentre que, segons dades el Ministeri de Treball, els augments salarials als convenis pactats es van situar en el 2,32 % de mitjana.

Els casos de Lidl i Mercadona

Poques empreses i pocs convenis, per tant, han fet créixer el sou a ritmes de la inflació. Però aquesta mateixa setmana la cadena de supermercats Lidl firmava un conveni amb els representants dels treballadors que fixa l'increment salarial per aquest any i els pròxims dos anys.

Aquest any els sous dels 15.000 treballadors que té aquesta cadena a Espanya pujaran un 7 %, el 2023 s'hi sumarà un altre 3,5 % i el 2024, un 3 % més. A més per primera vegada també s'hi inclou una clàusula de revisió salarial i així poder adaptar automàticament els increments salarials a les desviacions, si es donen, dels preus. 

Lligar els salaris en conveni a la inflació és precisament també el que ha permès els treballadors de Mercadona cobrar un 6,7 % de sou més des de principis d'any. 

Sacrificis a tres bandes

Però els experts que observen des de fa temps l'evolució dels salaris i l'economia, com el president del Consell Econòmic i Social de Barcelona, Francesc Castellana, alerten que, malgrat que l'economia catalana i espanyola continuen creixent, la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica afectarà la marxa de les empreses, sobretot les exportadores.  

Per això creu que sindicats, empresaris i governs han de negociar per poder minimitzar els efectes de la inflació desbocada i la crisi econòmica en major o menor mesura a tots els països europeu que la majoria de previsions ja dibuixen. Castellana demana un esforç a sindicats, empresaris i governs perquè tots hi posin de la seva part i arribar a acords per compartir equitativament els "sacrificis". 

"Són inversions de futur. Potser ara no podem indexar els salaris a l'IPC, però hem de tenir una perspectiva de recuperar aquest esforç, els empresaris igualment han de veure guanys de productivitat a mitjà i llarg termini i, per tant, han de veure aportació d'esforç i de talent per poder-ho fer i els governs han de mantenir la cohesió social."

Que les empreses guanyin en productivitat és, a ulls de Castellana i també de molts empresaris, un aspecte prioritari.  

"Hem abandonat el tema de la productivitat, hem centrat el discurs econòmic en els resultats de les companyies i hem deixat en un segon terme altres aspectes rellevant. Un són els salaris. Reduir els costos salarials  per augmentar els beneficis no és una solució a mitjà ni a llarg termini i ho sap tothom que és el que s'ha fet. La reputació de les empreses s'ha basat més en els guanys que no pas en la qualitat de l'ocupació, la productivitat o la competitivitat."

La patronal PIMEC considera que ara és absolutament necessari incorporar a les negociacions els criteris de productivitat i asseguren que a la majoria de les petites i mitjanes empreses els costa molt quadrar els números. 

De moment els sindicats insisteixen que cal recuperar el poder adquisitiu i la CEOE amb el suport del Banc d'Espanya i del Partit Popular consideren que cal moderar els salaris per poder mantenir les empreses. 

I amb aquest debat tan enquistat, els convenis allarguen mesos i mesos i la conflictivitat creix. 

El  govern espanyol intenta arribar a un gran pacte per poder encarar conjuntament amb empresaris i sindicats els problemes que ja té l'economia com la inflació disparada i la crisi energètica, o els que es preveuen. 

Aquest mateix dimecres tres vicepresidentes, Nadia Calviño, María Jesús Montero i Teresa Ribera, presidien una reunió amb els màxims responsables dels sindicats majoritaris -UGT i CCOO- i de les patronals –CEOE i CEPYME-. Un cop més, a la sortida es posava de manifest que els increments salarials havien centrat bona part de la negociació i del desacord. 

Mentrestant es constata que les empreses que poden traslladar directament als preus dels seus productes l'encariment del preu de l'energia i altres matèries sense reduir els seus beneficis són les que intenten apujar salaris al ritme de la inflació. En canvi, és molt més difícil per als que no ho poden traslladar directament. Són normalment les empreses que treballen amb marges més estrets i on el preu és el factor clau per aconseguir mantenir l'activitat. 

Per això, segons el president del Consell Econòmic i Social, caldrien acords entre empresaris, sindicats i governs en tots els nivells i un gran acord europeu. Seria la manera de poder posar fil a l'agulla i buscar solucions, tant per als problemes conjunturals com els estructurals que afecten les economies.