Repatrien dues espanyoles casades amb membres d'Estat Islàmic i les acusen de terrorisme

Dues dones espanyoles casades amb jihadistes han estat repatriades amb els seus fills des de camps de refugiats a Síria, on estaven retingudes.

Es tracta de Yolanda Martínez, el marit de la qual està en una presó siriana, i de Luna Fernández, vídua d'un altre combatent d'Estat Islàmic mort a Síria. Una tercera espanyola casada amb un jihadista, que no ha pogut ser localitzada al camp, no ha tornat.

Les dues dones van arribar dilluns a la nit a la base aèria de Torrejón de Ardoz, a Madrid, amb 13 menors: Martínez amb 4 fills i Fernández amb 9, dels quals 3 són orfes que han quedat a càrrec seu. Els menors estan sota la protecció dels serveis socials, mentre que elles han estat detingudes en dependències policials.

S'espera que aquest dimecres passin a disposició del jutge de l'Audiència Nacional (AN), Santiago Pedraz. Després de la declaració se sabrà com queda la seva situació, i després la Fiscalia valorarà si aplica mesures cautelars i per quin motiu.

Ordres de cerca i captura internacionals

El setembre del 2019, l'Audiència Nacional havia emès ordres de cerca i captura internacionals contra les repatriades per presumptes delictes de terrorisme. En total, es van emetre quatre ordres contra quatre dones --tres espanyoles i una marroquina-- que eren a Síria.

A més de Martínez i Fernández, hi ha dues dones més que se'n van anar a Síria i es van unir a Estat Islàmic: Lubna Miludi, una mestra de Ceuta amb dos fills que no s'ha localitzat al camp de presoners i no ha pogut ser repatriada, i Lubna Fares, de nacionalitat marroquina el marit de la qual tenia la nacionalitat espanyola.

Aquestes dones havien manifestat el seu desig de tornar a Espanya des de fa uns quants anys, com altres occidentals que s'havien unit i casat amb jihadistes i que ara es trobaven retingudes en camps de presoners amb fills menors.

Precisament, fa unes setmanes, TV3 va poder parlar en exclusiva amb una d'elles, Luna Fernández, des del camp de detenció on feia anys que estava.

Suport logístic nord-americà

El procés de repatriació no ha estat una operació fàcil. Fonts d'EFE apunten que entre el Ministeri d'Interior i el d'Exteriors hi havia divergències. Interior considerava necessari tenir preparada la resposta penal adequada per a aquestes dones un cop arribessin a Espanya, i també sobre el destí dels menors. 

Un funcionari del Ministeri d'Afers Estrangers va visitar abans de l'estiu els campaments d'Al-Hawl i Al-Roj, al nord de Síria. Es va entrevistar amb les dones espanyoles vinculades a Estat Islàmic per "establir les condicions per procedir a la repatriació, una vegada es compleixin les condicions de seguretat", segons fonts diplomàtiques. 

A més dels diversos ministeris que han intervingut en l'operació de repatriació, també s'ha comptat amb el suport dels Estats Units, segons fonts governamentals.

Un portaveu del Departament d'Estat havia confirmat fa unes setmanes a Europa Press que l'Administració de Joe Biden estava brindant suport logístic i d'altre tipus als països que volien treure els nacionals dels camps de desplaçats del nord de Síria.

"La repatriació és l'única solució duradora a la situació humanitària i de seguretat als camps de desplaçats d'Al-Hawl i Al-Roj, al nord-est de Síria", va sostenir aquest portaveu, que va recordar que hi viuen unes 56.000 persones, la meitat menors de 12 anys.

En el moment de la visita del funcionari d'Exteriors, aquestes dones tenien 17 menors a càrrec seu.