Rèptils de 2 metres i grans rius: així era la serra de Tramuntana fa 300 milions d'anys

Rèptils de gairebé dos metres, parents ja extingits dels mamífers, plantes que es trobaven vora grans rius i masses d'aigua temporals... Així era el paisatge de la serra de Tramuntana de Mallorca fa entre 290 i 270 milions d'anys, segons l'estudi de fòssils d'animals i plantes recollides en aquesta zona.

La recerca l'ha encapçalat Rafel Matamales, investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, i s'ha publicat a la revista Earth-Science Reviews.

L'equip internacional d'investigadors s'ha basat en fòssils recollits entre Banyalbufar i Valldemossa. Corresponen a animals i plantes que hi van viure abans de la gran extinció massiva que separa els períodes geològics Permià i Triàsic, que es va produir fa uns 252 milions d'anys.

En aquest esdeveniment catastròfic enormes erupcions volcàniques van produir una atmosfera molt pobra en oxigen i una gran acidificació dels oceans. I això va provocar la desaparició de prop del 90% de les espècies que habitaven la Terra.

En aquell moment, l'actual illa de Mallorca estava unida al supercontinent Pangea i situada a prop de l'equador terrestre.

La conclusió de l'estudi és que en aquella època a la serra de Tramuntana el clima era força àrid, però es produïen inundacions esporàdiques que alimentaven grans rius. Tot això conformava un paisatge molt diferent de l'actual, on hi vivien espècies de grans vertebrats i plantes ja extintes.

Els autors han identificat petjades d'animals molt diferents i de mides diverses. Alguns feien poc més d'un pam i d'altres s'acostaven als dos metres. En el que havien estat petites basses temporals hi ha petjades de captorrínids, un grup de rèptils herbívors ja extint d'aspecte semblant als grans dragons de Komodo.

També han identificat petjades de pelicosaure, un grup remotament emparentat amb els mamífers. Alguns dels seus representants tenien una gran vela dorsal que els recorria el llom.

Pel que fa a les plantes, s'han identificat espores i pol·len fòssil de molses, falgueres, licopodiòfits, coníferes i altres grups extints. I també troncs i branques de coníferes i de cues de cavall.

Això revela que tot i tenir un clima molt àrid, l'ecosistema era ric i divers. Això es devia produir gràcies a la presència de grans rius amb meandres, planes d'inundació i masses d'aigua temporals.

Els investigadors han fet estudis de paleomagnetisme a diversos punts de la serra per afinar en la datació dels jaciments. Els pols magnètics de la Terra han variat al llarg del temps i els materials ferromagnètics s'han orientat d'una manera o d'una altra en funció de la polaritat.