S'estima que la torguga feia 3,7 metres de llarg (ACN)

Resolt l'"enigma" de la tortuga marina més grossa d'Europa trobada a Coll de Nargó

És la segona més grossa del món i sembla que era capaç d'arribar a grans profunditats marines

Redacció/ACNActualitzat

La tortuga marina més grossa d'Europa, descoberta a Coll de Nargó, pertany a una nova espècie. És només un dels dubtes que s'han pogut resoldre després d'anys de recerca, que queden recollits en un estudi publicat aquest dijous a la revista Scientific Reports.

De fet, la tortuga era tan enigmàtica que els científics han donat a conèixer la nova espècie com a Leviathanochelys aenigmatica.

El nom, d'una banda, fa referència a una bèstia bíblica marina d'enormes dimensions i, de l'altra, recull el sentiment de perplexitat que van tenir els paleontòlegs que la van excavar.

Les primeres restes les va descobrir fortuïtament un excursionista el juliol del 2016, en un jaciment d'aquesta localitat de l'Alt Urgell, a prop de Cal Torrades.

Ell mateix es va encarregar de notificar aquesta troballa a Dinosfera i, aleshores, un equip d'investigadors del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat hi va intervenir per preservar les restes.

L'informe suggereix que l'exemplar és un dels representants més antics de les "Chelonioidea" (ACN/Albert Lijarcio)

La idea és que els fòssils, que tenen una antiguitat de 83 milions d'anys, quedin exposats a l'espai Dinosfera de Coll de Nargó a partir de la Setmana Santa de l'any que ve, juntament amb una reconstrucció a escala real de l'animal i material informatiu sobre la part de l'animal a la qual corresponen.


Tenia alguna modificació en el sistema respiratori

Els investigadors encarregats de descriure aquesta nova espècie de tortuga marina, que se suma a una desena més que ja es coneixien, destaquen l'evolució que presenten les característiques morfològiques d'aquesta tortuga marina respecte a altres exemplars estudiats fins ara.

L'estudi l'han fet investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont, del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat de Masaryk, a la República Txeca.

L'exposició dels fòssils anirà acompanyada d'informació sobre la part de l'animal a la qual corresponen (ACN/Albert Lijarcio)

L'article de recerca el signa Óscar Castillo, investigador de l'ICP i l'MCD, que ha explicat que l'animal "hauria tingut alguna modificació en el sistema respiratori" i que, tot i no poder concretar-ne la causa de forma exacta, podria tenir relació amb l'objectiu de buscar "una capacitat pulmonar millor per aguantar la respiració més temps".


Gairebé quatre metres de llarg, la segona més grossa de tot el món

Pel que fa a les dimensions, que la situen com la tortuga marina més gran d'Europa i la segona de tot el món, Castillo ha detallat que s'estima que la seva longitud és de 3,7 metres i que la closca faria gairebé 2,4 metres i tindria una forma força rodona.

L'estudi del rèptil s'ha dut a terme a partir dels fòssils que s'han pogut localitzar, la pelvis i part de la closca de l'esquena de l'animal.

El paleontòleg assenyala que la mida de les peces ja indicava que pertanyien a un exemplar de grans dimensions, ja que la pelvis fa uns 90 centímetres, més del doble que en altres animals marins.

S'han pogut localitzar la pelvis i part de la closca de l'esquena de l'animal (ACN/Albert Lijarcio)


Emparentada amb les tortugues marines actuals

L'informe també suggereix que la "Leviathanoschelys" és un dels representants més antics de les "Chelonioidea", el grup que inclou totes les tortugues marines actuals.

Les seves característiques anatòmiques fan pensar que tenia un estil de vida pelàgic i que era capaç d'arribar a grans profunditats.

En aquest sentit, el cap del grup de recerca d'Ecosistemes dels Dinosaures (ICP) i director del MCD, Àngel Galobart, explica que el mar que banyava la zona ara fa més de 82 milions d'anys era profund. A més, posa en valor l'excepcionalitat de la descoberta de les restes, que permeten ampliar el relat de la presència dels dinosaures al Pirineu fa uns 70 milions d'anys.

A banda de Castillo i Galobart, l'equip d'investigació també ha estat format pels paleontòlegs Àngel H. Ljuján i Albert Sellés.

 

ARXIVAT A:
ArqueologiaPatrimoniCiència
Anar al contingut