Responsables de Haika i Jarrai neguen cap relació amb ETA i amb la kale borroka
La portaveu de Jarrai i el tresorer de Haika han negat a l'Audiència Nacional que aquestes organitzacions juvenils tinguin cap relació amb ETA i amb la kale borroka. Ho han dit durant la segona jornada del judici que es fa contra 33 suposats membres de les organitzacions Jarrai-Hagi-Segi, il·legalitzades com a part de l'entramat d'ETA. Tots dos han contestat només a les preguntes de les seves defenses i s'han negat a respondre les de les acusacions. El fiscal demana per a ells 14 anys de presó i l'acusació popular 22 anys, ja que a més d'un delicte terrorista els n'imputa un de genocidi.
Segona jornada del judici contra 33 membres de les organitzacions juvenils radicals Jarrai-Haika-Segi, il·legalitzades com a part de l'entramat d'ETA. Hi han declarat la portaveu de Jarrai, Olatz Dañobeitia, i el tresorer de Haika, Ugaitz Elisaran, que han negat qualsevol vinculació entre aquestes organitzacions i la banda terrorista i la violència al carrer.
Olatz Dañobeitia ha explicat que Jarrai era una "organització independent que adoptava les seves pròpies decisions", que defensava "un projecte polític", que "reivindicava una Euskal Herria independent i socialista" i que va decidir "desmarcar-se de KAS", organització que, segons ha dit, ja no existia quan ella hi va entrar.
La portaveu de Jarrai, que ha negat ser militant d'ETA i haver col·laborat amb la banda, no ha volgut respondre al fiscal ni a l'advocat de l'Associació de Víctimes del Terrorisme perquè, ha dit, "participen de ple en la repressió dels joves al País Basc". A preguntes de la seva defensa, però, ha explicat que les activitats de Jarrai es feien públiques a través de convocatòries als mitjans de comunicació, i que aquesta organització s'autofinançava amb la celebració de festes, rifes, a més de l'aportació mensual que cada membre de Jarrai feia, així com de comerços i persones que les feien "de forma voluntària, mai per la força".
Dañobeitia ha assegurat que Jarrai estava relacionada amb la majoria de grups de joves, amb sindicats bascos com LAB, ELA i CCOO i amb partits polítics com el PNB, HB, EA o IU. A més, ha assegurat que si membres de Jarrai es van passar a ETA var ser "per opció personal".
Per la seva banda, Ugaitz Elisaran, que va fer de tresorer de Haika, ha assegurat que està orgullós de ser militant d'aquesta organització, de la qual forma part des de la seva creació. Ha dit que Haika no va estar mai finançada ni des de les herriko tavernes, ni des d'HB, ni des del "govern d'Ibarretxe, ni des del Parlament", sinó des de persones "de fora".
Sobre la kale borroka, ha dit que mai es va finançar des de Haika i que tampoc es van rebre ordres d'ETA "perquè Haika tenia clars els seus objectius i els mitjans per desenvolupar-los".
El judici continuarà demà amb les declaracions d'altres acusats. De moment, han testificat 9 dels 33 acusats.
