Els europeistes aguanten l'embat de l'extrema dreta i mantenen la majoria al Parlament Europeu

Els partits d'extrema dreta i ultraconservadors guanyen força al Parlament Europeu. Malgrat que dividits en dues famílies, sumaran més escons que mai, amb una projecció de 131, segons les projeccions d'aquest dilluns al matí.

Ara bé, segons aquestes mateixes projeccions, els partits europeistes encara són majoria, que donen la victòria al Partit Popular Europeu, amb 185 eurodiputats dels 720 totals.

Els resultats provisionals de les eleccions europees donen la victòria a l'extrema dreta a França, Itàlia, Bèlgica i Àustria, i creix a Alemanya o Països Baixos.

També a Espanya. Vox duplica els resultats de fa cinc anys i el partit de l'influencer ultra Alvise Pérez irromp amb 3 eurodiputats. 
 

Com es reparteixen els 720 escons

Ara caldrà veure com poden condicionar aquests resultats els reptes principals de la següent legislatura, com la crisi climàtica, polítiques d'immigració, la seguretat a la UE i les relacions amb Rússia, amb la guerra a Ucraïna enquistada, o l'ampliació de la UE. 

L'extrema dreta s'agrupa en dues famílies diferents de l'Eurocambra: els Conservadors i Reformistes Europeus, grup d'ultraconservadors a què pertany Vox o la formació de Giorgia Meloni, Germans d'Itàlia, que tindria 73 diputats; i Identitat i Democràcia, que inclou la francesa Marine Le Pen o l'italià Matteo Salvini, amb 58 escons. 

Els altres cinc grups que hi ha a l'Eurocambra són els populars, amb 185 escons, els socialistes, amb 137, els liberals, amb 79, els verds, amb 52, i l'esquerra, amb 36.

Per últim, hi ha els eurodiputats no adscrits. I aquí hi ha un altre líder ultranacionalista, l'hongarès Viktor Orbán, que s'ha imposat a Hongria amb un 43,76% dels vots i 10 escons dels 21 que reparteix el seu país. Es calcula que en total hi haurà 100 escons ocupats per les forces no adscrites a cap grup.

Queden distribuïts així:

Von der Leyen: "No hi ha cap majoria sense el PPE"

Amb aquesta distribució, l'actual presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu, Ursula von der Leyen, té números per revalidar el càrrec. "No hi ha majoria sense el Partit Popular europeu", ha afirmat, celebrant la victòria dels conservadors. 

I ha allargat la mà a socialistes i liberals per conformar una majoria legislativa per al nou mandat comunitari. "Hem treballat junts els darrers cinc anys amb una relació que ha demostrat ser constructiva", ha dit. Entre els tres grups, sumen 407 escons.

Alemanya: la CDU guanya i l'extrema dreta creix contra tot pronòstic

El partit de Von der Leyen, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), s'ha imposat a Alemanya, que amb 96 eurodiputats és el país que reparteix més escons, amb el 30,3% dels vots (29 escons). Aquí entren els obtinguts pel germà petit de la CDU, la Unió Social Cristiana (CSU), que s'ha presentat en lloc seu al land bavarès. 

La segona posició és per a Alternativa per Alemanya, AfD, el partit d'extrema dreta que obté el 15,9% dels vots, cinc punts més que el 2019, i 15 escons. Sembla que no li han passat factura les declaracions del seu candidat principal, Maximilian Krah, relativitzant l'horror nazi quan va afirmar que a les SS "no tots eren criminals". Unes paraules que li van valdre l'expulsió del grup de Le Pen, Identitat i Democràcia.

El tercer lloc és per als socialdemòcrates de l'SPD. El partit d'Olaf Scholz --canceller des del 2021-- obté 14 escons i el 13,9% dels suports, són els pitjors resultats de la seva història en unes eleccions europees. 

Els Verds --socis de Scholz al govern-- són quarts, i reculen amb força, del 20,5% el 2019 a l'11,9% actual (12 escons). I un altre soci de la coalició de govern, els liberals de l'FDP, obtenen un 5,2% (5 escons).

França: la victòria de Le Pen empeny Macron a convocar eleccions

A França, que elegeix 81 eurodiputats, guanya el partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional de Le Pen. Ha obtingut el 31,55% dels vots.

Això és més del doble que el partit del president Macron, Renaixement, que ha obtingut un 14,57% dels vots. Un cop dur per al seu lideratge, a França i també a escala europea, que l'ha empès a anunciar eleccions anticipades a França per a aquest estiu, amb la primera volta el 20 de juny i la segona, el 7 de juliol.

Itàlia: Meloni guanya

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el seu partit, Germans d'Itàlia (FDI), han guanyat les eleccions europees al país, segons els últims resultats fets públics aquest dilluns al matí obtindria el 28,8% dels vots.

En segon i tercer lloc situa el Partit Democràtic, que podria obtenir entre un 24,04%, i el Moviment Cinc Estrelles, que n'aconseguiria el 9,98%.

Els partits liderats pels dos vicepresidents de Meloni, el conservador Forza Italia, d'Antonio Tajani, se situarien per darrere, amb entre un 9,68%, mentre la Lliga de Matteo Salvini aconseguiria el 9,07% dels vots.
 

L'extrema dreta, també a l'alça a Països Baixos, Àustria o Bèlgica

Als Països Baixos, que van començar a votar aquest dijous, la victòria se l'enduen els socialistes, amb un 21,6% dels vots. L'extrema dreta de Geert Wilders escala al segon lloc, amb un 17%. En tercer lloc queden els liberals, amb un 11,4%, seguits dels populars, amb un 9,5% dels vots. 

El partit d'extrema dreta Partit de la Llibertat d'Àustria ha guanyat per primer cop amb el 25,7% dels vots. Queden al davant del Partit Popular austríac, que governa el país. Es quedarien amb un 24,7% dels vots.

El sondeig situa en tercera posició el Partit Socialdemòcrata, amb un 23,2%. Empatats a la quarta posició, hi ha Els Verds i La Nova Àustria i Fòrum Liberal, amb un 10% cadascun.

Victòria de l'extrema dreta també a Bèlgica, on aquest diumenge celebraven alhora eleccions federals, regionals i europees. En aquestes últimes, l'extrema dreta del Flemish Interest s'ha imposat amb un 13,96% dels vots.

En segona posició, els liberals del Moviment Reformista, amb un 13,43%, frec a frec amb la Nova Aliança Flamenca, de la família dels ultraconservadors, que ha obtingut un 13,55% dels vots a les europees. 

El partit del primer ministre belga, Alexander De Croo, s'ha quedat per sota del 6%. Amb els mals resultats obtinguts en els tres comicis pel partit liberal flamenc Open Vld, De Croo ha anunciat la dimissió, entre llàgrimes.

El nou PE es constitueix al juliol

Ara comencen setmanes de negociacions per formar els grups polítics del nou Europarlament, que s'ha de constituir en un ple entre el 16 i el 19 de juliol, i per proposar els candidats a la Comissió Europea.

L'elecció del nou president o presidenta, que proposarà el Consell Europeu --format pels caps d'estat i de govern de la UE--, es pot allargar fins a la primera sessió de l'Eurocambra després de les vacances.