"Resultats prometedors" de la vacuna d'Oxford, que podria oferir una protecció doble

Bones notícies en la cursa per aconseguir una vacuna que ajudi a frenar la pandèmia del coronavirus. L'assaig en humans de la vacuna que estan portant a terme des de la Universitat d'Oxford ha mostrat "resultats prometedors", segons anuncien diferents mitjans de comunicació del Regne Unit.

En la fase d'estudi en humans, que va començar a l'abril i que va tenir uns 1.000 participants sans, els científics han detectat que la possible vacuna "genera els anticossos i les cèl·lules T" que podrien ser les adequades per generar una resposta immune contra la Covid-19. Els investigadors han volgut deixar clar que encara han de demostrar que aquesta resposta immune combinada és suficient per evitar la infecció, però han precisat que el fet que s'hagi pogut comprovar aquest efecte ja és molt positiu.

La vacuna està elaborada amb una versió afeblida d'un virus que causa refredat comú en ximpanzés i que han modificat perquè no el pugui causar en humans.

Es tracta del mateix mètode que l'equip de la Universitat d'Oxford ha fet servir per obtenir una vacuna contra la MERS, la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà, provocada també per un coronavirus.

Segons David Carpenter, president del Comitè d'Ètica d'Investigacions de Berkshire, que va aprovar l'assaig d'Oxford i que encara continua treballant amb aquest grup de científics, l'equip està "absolutament encaminat" a aconseguir la vacuna.

Tot i que assenyalen que "encara no poden posar data final" i són conscients que "les coses podrien sortir malament", treballen amb l'objectiu que la vacuna pugui estar llesta pel mes de setembre. La farmacèutica AstraZeneca és l'empresa que col·labora amb la prestigiosa universitat per aconseguir la nova vacuna. Les bones notícies sobre els assajos d'Oxford han fet disparar aquest dimecres les accions de la farmacèutica anglo-sueca a la borsa de Londres.

La companyia ha firmat un acord de col·laboració amb la Universitat d'Oxford i l'Institut Jenner, on es desenvolupa la vacuna, per produir-la a gran escala. Al mateix temps, també n'ha establert d'altres per col·laborar amb diferents institucions, com a l'Índia, per cedir-li la llicència i fer possible que la vacuna arribi arreu, inclosos els països amb menys ingressos.

El ministre de Sanitat britànic, Matt Hancock, ha afirmat que treballen per "aconseguir el millor escenari" que possibiliti la circulació de la vacuna "al llarg d'aquest any", tot i que ha admès que el més probable és que sigui possible ja durant el 2021. El ministre ha volgut recordar que s'està donant tot el suport institucional a aquest equip i també al de l'Imperial College de Londres.

Les tres fases dels assajos clínics

Els assajos clínics tenen tres fases. A la fase 1 s'esbrina si la vacuna és segura. A la fase 2 s'estudia si és efectiva. La fase 3 i última implica milers de persones, i la vacuna ha de demostrar que és més efectiva que altres alternatives, si existeixen, o que un placebo.

Altres resultats esperançadors als EUA

L'anunci s'ha fet tot just l'endemà que la biotecnològica nord-americana Moderna anunciés resultats positius en la primera fase de l'estudi clínic de la seva vacuna contra la Covid-19.

Els resultats de la primera vacuna contra el coronavirus provada als Estats Units en humans ofereix resultats esperançadors. Els 45 participants van incrementar les defenses contra la Covid. El medicament va estimular el sistema immunitari dels 45 participants en la prova i va neutralitzar l'acció del coronavirus.

El govern nord-americà confia tenir el fàrmac a punt a finals d'any

Aquests resultats positius permeten que la vacuna pugui passar ja a les proves finals, abans de produir-la i comercialitzar-la. Això vol dir que a partir del 27 de juliol se subministrarà a 30.000 participants per comprovar si és prou potent per protegir davant del coronavirus. Si tot va bé, el govern nord-americà espera tenir els resultats definitius a finals d'any, cosa que seria un temps rècord per a un fàrmac d'aquest tipus.