Retallada d'impostos per abaratir la llum: el govern espanyol aprova la rebaixa de l'IVA

L'IVA de l'electricitat baixa del 21% al 10% a partir de dissabte i de forma temporal fins a finals d'any

Esther OrtegaActualitzat

La pressió ha vingut de totes bandes, associacions de consumidors, oposició i fins i tot dels socis de govern. La resposta, una bateria de mesures per combatre l'escalada de preus de l'electricitat.

La primera és una reducció de l'IVA del 21% actual fins al 10% per a tots aquells consumidors amb una potència contractada de fins a 10 kW, bàsicament clients domèstics. Ho ha aprovat aquest dijous el Consell de Ministres.

La rebaixa estaria en vigor fins a finals d'any, sempre que el preu mitjà mensual de l'electricitat es mantingui per sobre dels 45 euros el MW/h, cosa que no sembla difícil veient l'evolució del preu del CO2, el principal responsable de l'escalada de preus actual.

Una mesura que creu encertada la Mar Reguant, professora titular d'Economia a Northwestern University:

"Els impostos de l'electricitat a Espanya són dels més elevats de la Unió Europea i encara més si es té en compte que hi ha impostos extraordinaris que s'afegeixen allà sobre com una truita, a veure quants impostos hi posem."

 

Entre els països amb un IVA més baix

Amb aquesta mesura Espanya entra al grup de països que apliquen un IVA més baix, i el situa en el 10%, com ja fa Itàlia.

Els nostres veïns francesos encara n'apliquen un de més reduït, un 5%, però només per a la part variable del rebut, per a la part fixa apliquen un 20%.

A Portugal, apliquen el 6% per als consumidors amb menys de 6,9 kW pels 100 primers kW/hora, i per a la resta el 23%. I a Grècia queda fixat també en un 6%.

A partir d'aquí, els percentatges d'IVA que apliquen la majoria de països es mouen entre el 19% d'Alemanya, el 25% de Dinamarca i el 27% d'Hongria, el més alt de tota la Unió.


El cost de la mesura

Però quant costarà la mesura? Doncs, segons l'Airef, l'organisme independent que vetlla per la sostenibilitat dels comptes públics, 650 milions d'euros fins a finals d'any.

Un pessic important, però també cal tenir en compte que amb els elevats preus d'aquest any l'estat també ha recaptat més del que esperava, i encara ingressarà més en la pròxima subhasta de CO2.

"És veritat que alguns col·lectius l'han criticat perquè redueix la recaptació, però hem de tenir en compte que com que els preus són tan elevats, el govern espanyol també ha tingut un benefici sobrevingut", assenyala Reguant.


L'impost a la generació, suspès

L'altra mesura aprovada és suspendre durant el tercer trimestre de l'any l'impost del 7% a la generació elèctrica. És un impost que els clients no veuen a la factura, però que acaben pagant igualment. De fet, s'aplica sobre les centrals productores d'energia, però aquestes l'acaben traslladant en el seu preu final als consumidors.

Es tracta d'un impost destinat a pagar el dèficit de tarifa, i que la mateixa Teresa Ribera ja va suspendre durant 6 mesos a finals del 2018, durant un altre episodi d'escalada de preus. Llavors, però, l'electricitat arribava als 75 euros kW/hora, lluny encara dels 90 d'ara.

Durant els 6 mesos que l'impost va estar suspès, els preus van caure fins als 50 euros MW/hora, però, és clar, altres factors també ho van afavorir. Llavors el preu del gas era més baix, i els drets d'emissió de CO2 rondaven els 20 euros i no els 50 com ara.


Pagarem menys al juliol

Segons càlculs del ministeri, la rebaixa de l'IVA suposarà un estalvi mitjà de 6 euros mensuals, als quals s'hi haurà d'afegir entre un 3 i un 5% més per l'impost a la generació. Tot plegat podria suposar uns 10 euros al mes de mitjana. Ara bé, cal tenir en compte que aquestes són mesures temporals, mentre el govern espanyol acaba de dissenyar una reforma molt més profunda del sistema elèctric.

ARXIVAT A:
Economia de butxaca
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut