Retallades, privatitzacions i més pobresa en el primer any de Milei al poder

Milei tanca el primer any a la Casa Rosada immers en el caos provocat per la privatització d'Aerolíneas Argentinas i els treballadors públics mobilitzats contra les retallades

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Biosca

Joan Biosca

Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l'Amèrica Llatina

@joanbiosca
Actualitzat

El darrer trimestre d'aquest 2024 ha estat caòtic als aeroports argentins a causa de les vagues i protestes contra la privatització de la companyia estatal Aerolíneas Argentinas, impulsada pel president ultraliberal Javier Milei. Icona de les empreses públiques, aquesta companyia perd, segons el govern argentí, un milió d'euros diaris, motiu pel qual vol desfer-se'n. No obstant això, sindicats i treballadors rebutgen aquesta mesura.

El cas d'Aerolíneas Argentinas es pot extrapolar a altres empreses estatals que, segons el president Milei, són privatitzables en qualsevol moment.

Això se suma a les grans retallades en la despesa pública, que ja han estat implementades pel govern, amb una reducció de 15 punts en el dèficit fiscal, segons afirma el mateix president.

Aquesta situació ha generat una gran oposició entre els treballadors públics, especialment del sector sanitari i educatiu, que es mantenen en peu de guerra i ocupen els carrers de Buenos Aires dia sí, dia no.

 

Tisorades sense precedents

Privatitzacions i retallades són el pilar central de la política econòmica de Javier Milei, que presumeix d'haver reduït la inflació mensual del 25% al 3%. Però aquesta política ha provocat una onada de protestes i crítiques severes.

"La victòria de Javier Milei no només ha portat el feixisme al govern, sinó que també ha posat en escac el règim democràtic a l'Argentina", assegura Federico Giuliani, portaveu de l'Associació de Treballadors de l'Estat.

"Vivim en una democràcia que ja venia debilitada, semicolonial i extractivista. Però avui s'estan implementant mecanismes per apaivagar el conflicte social, desmobilitzar el poble i reduir la participació comunitària. Es vol imposar el pensament únic i acabar amb les ideologies, donant prioritat a l'individu per sobre del col·lectiu", afegeix. 

Giuliani resumeix: 

 "Han tret els medicaments als jubilats, han acomiadat més de 45.000 treballadors de l'Estat i segueixen ajustant els sectors populars."

Pel president Milei, tot allò que es pot privatitzar no ha de romandre en mans de l'Estat, sobretot si genera pèrdues econòmiques. Aquesta postura inclou fins i tot els clubs esportius, que Milei vol obrir al capital privat per solucionar el seu dèficit crònic. No obstant això, nombrosos clubs temen perdre la seva funció social amb aquesta mesura.

"El futbol és el motor de l'economia del club, i per això són tan importants les decisions que es prenen en aquest sentit. Sense el futbol, el club seria deficitari gairebé per definició. Si el club estigués en mans privades, els beneficis no es reinvertirien a la institució, sinó que anirien a parar a mans dels inversors. Els clubs no tenen ànim de lucre, però això no vol dir que no hagin de ser ben gestionats", destaca Luis Chebel, president del Club Atlètic Lanús, una institució amb un equip de futbol a Primera Divisió i un fort arrelament de barri.

 

365 dies a la Casa Rosada

Un any després d'assumir la presidència, Javier Milei ha convertit l'Argentina en un referent de l'extrema dreta mundial, ha establert aliances incondicionals amb els Estats Units i Israel, i ha allunyat el país de la lluita contra el canvi climàtic i l'Agenda 2030.

Les polítiques de "'xoc" implementades fa un any per Javier Milei han restablert l'equilibri als comptes públics de l'Argentina, però a costa de la destrucció de llocs de treball i amb més de la meitat de la població immersa en la pobresa.

L'economista ultraliberal va arribar a la presidència el 10 de desembre del 2023 i, sense anestèsia, es va bolcar a recuperar el superàvit fiscal, un objectiu assolit en poques setmanes gràcies a un ajustament "sense precedents", tal com presumeix el mateix Milei.

Milei ha aconseguit el superàvit fiscal a costa de llocs de treball i la meitat de la població immersa en la pobresa (Reuters)

"Milei ha aplicat unes retallades monumentals que han generat una recessió enorme", analitza Facundo Nejamkis, director de la consultora Opina Argentina. I afegeix: "Tot i això, la gent que el va votar continua donant-li suport i sostenint-lo."

Milei, que va assumir el càrrec el 10 de desembre del 2023, va actuar ràpidament per aconseguir el superàvit fiscal, un objectiu que es vanagloria d'haver assolit en poques setmanes gràcies a unes retallades sense precedents.

ARXIVAT A:
ArgentinaJavier Milei
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut