Retardar l'edat de jubilació, una opció que creix molt més en homes que en dones

Cada cop hi ha més persones que allarguen els anys que dediquen a treballar. Segons les últimes dades de la Seguretat Social, de les 326.000 jubilacions que hi va haver l'any 2023, 26.500 van ser demorades. Són el 8% del total, mentre que el 2022 representaven el 5,4%. Un augment del 50% en només un any.

La tendència és clara, però les xifres també constaten una diferència notable entre homes i dones a l'hora de decidir quan jubilar-se. En el cas dels homes, les jubilacions tardanes han crescut un 66% i representen 9 de cada 100 casos. Entre les dones, en canvi, l'increment d'aquests retirs prorrogats ha estat del 27% i representen 6 de cada 100.

Bretxa de gènere

Què explica aquest decalatge? Segons els experts, els motius són diversos. D'entrada, les dones ja es jubilen amb més anys que els homes perquè, durant un temps, moltes deixen de cotitzar per tenir cura dels fills. Així ho apunta l'epidemiòloga social Maria Andrée López, investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics.

"Tenir fills pot suposar una doble penalització: surts del mercat laboral i no pots tornar-hi quan realment vols. Per això aquestes dones necessiten anys extra de cotització."

De fet, també entre les persones que decideixen acollir-se a aquestes jubilacions demorades es percep aquesta diferència d'edat. La mitjana en què els homes pleguen definitivament són 67,7 anys. En dones, en canvi, són 68,4 anys.

Un altre motiu és el tipus de feina. Hi ha més dones que treballen en sectors més precaris, on no hi ha cap incentiu professional per continuar treballant més enllà de l'edat de jubilació, com argumenta la sociòloga Blanca Moreno.

"La precarització té perfil femení. No és igual demorar la jubilació quan tens una feina que té prestigi social i econòmic que si estàs en una situació de més vulnerabilitat."

En aquests sectors, és més freqüent que deixis de treballar abans d'hora per malaltia, per incapacitat permanent. López ho resumeix subratllant que "les categories laborals més baixes solen tenir una esperança de vida més baixa, una esperança de vida laboral també més baixa i una esperança de mala salut més alta".

En el cas de les dones, el risc es multiplica, segons Moreno. "Tenim una doble o triple jornada laboral continuada des que som dones adultes", destaca, amb una "gran càrrega mental i física" que, assenyala, pot acabar en més malalties si les feines són especialment precàries.

Els incentius de seguir treballant

La jubilació demorada té unes compensacions. Des de l'1 de gener del 2022, la persona que endarrereix voluntàriament el moment de la jubilació percep un complement econòmic quan, definitivament, deixa de treballar. Pot ser un 4% addicional per cada any cotitzat de més; o bé entre 5.000 i 12.000 euros per any treballat, que es reben també en el moment de la jubilació; o bé una fórmula mixta.

Per exemple: una persona amb 35 anys cotitzats i una pensió de 1.500 euros que endarrereix dos anys l'edat de jubilació, quan es jubili, cobrarà 120 euros addicionals al mes o bé rebrà un pagament extraordinari de 15.400 euros.

Això ha fet que, com constaten les xifres, cada cop més gent s'hagi animat a retardar el moment de deixar de treballar. Però, com hem vist, la decisió pot dependre de les condicions en què s'arribi a l'edat de jubilació i el tipus de feina que es tingui.

Per tant, si només allarguen la seva vida laboral els que tenen una feina digna i ben pagada, encara es generaran més desigualtats, segons adverteix López.  

"És una política que segregarà més les persones i crearà bretxes més grans de desigualtat."

Moreno, per la seva banda, afegeix que "no és positiu" que hi hagi persones que continuïn al mercat laboral perquè això pot provocar "un tap" que perjudica la incorporació dels joves al mercat laboral.