Retards i sobrecostos a la T-Mobilitat, la revolució pendent del transport públic

El desplegament de la T-Mobilitat a Catalunya no ha estat precisament galdós, almenys fins ara.

Farcit d'obstacles, sobrecostos i endarreriments, experts que han seguit de prop la seva implementació denuncien manca de transparència i que el projecte encara està lluny del seu esperit fundacional. Fins i tot, recorden que l'octubre passat, durant el període de proves, va deixar al descobert dades dels usuaris.

Així les coses, és innegable que la T-Mobilitat avança molt més lentament del que es va planificar fa set anys. El que havia de ser el nou sistema tarifari integrat, que permetria utilitzar qualsevol transport públic per desplaçar-se d'un punt a un altre de Catalunya amb un únic títol personalitzat, no acaba d'arrencar.

La previsió que estigués plenament operatiu a tot el territori català el 2021 tampoc ha pogut ser.

Per això ja hi ha qui considera la T-Mobilitat com un projecte obsolet, marcat per un desastre de gestió. D'altres defensen que s'hauria d'haver reformulat des d'un bon inici. I des del Departament de Territori encara no tiren la tovallola i continuen impulsant la seva implantació.

Els objectius

Si recapitulem des del principi, recordarem que el 2014 l'Autoritat del Transport Metropolità va encarregar a l'empresa SocMobilitat la implementació de la T-Mobilitat. El contracte inicial recollia l'objectiu d'aconseguir el 2017 la integració tarifària del transport públic a tot Catalunya.

En concret, l'1 d'octubre d'aquell any es va adjudicar la licitació a l'empresa SocMobilitat, integrada per 4 socis: CaixaBank, Fujitsu, Indra i Moventia.

Com recull la web de SocMobilitat, aquesta empresa té "l'encàrrec de l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona de desenvolupar i implementar la tecnologia de pagament sense contacte al transport públic de l'àmbit del sistema tarifari integrat, i la integració d'altres serveis de mobilitat en el futur. Amb aquesta tecnologia, la T-Mobilitat serà una realitat".

No ho veu així Carlos Vilés, un enginyer tècnic d'obres públiques que està fent un seguiment exhaustiu de la posada en marxa d'aquest sistema tarifari.

La realitat

Segons Vilés, "la T-Mobilitat havia de suposar una tarificació individual, personalitzada, per ús, per perfil i per quilometratge", però "al final, el que ha acabat sent, avui dia, és un simple suport dels títols que ja teníem, i de moment només està disponible en la primera corona de Barcelona".

La realitat és que des de finals de desembre passat, la T-Mobilitat només permet carregar la T-Usual i la T-Jove d'una zona per desplaçar-se entre els 36 municipis que administrativament formen part de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Com a suport físic de la T-Mobilitat, l'usuari pot triar entre adquirir una targeta contactless personalitzada o baixar-se una aplicació al mòbil -si té sistema operatiu Android-, que farà de cartera electrònica. En un futur proper es preveu que també funcioni per a mòbils amb sistema operatiu iOS.

Estem dient, doncs, que la T-Mobilitat inclou només dos de la vintena llarga dels títols diferenciats que actualment TMB té a la venda en format cartró en les màquines automàtiques i els habituals punts de venda de la xarxa de transport. Aquests dos títols s'adquireixen amb les mateixes condicions i preus habituals que per a la resta de passatgers.

Període de proves

Fins fa poc, durant el període de proves dut a terme entre octubre i desembre del 2021, aquests títols eren de curta durada i a preu bonificat.

Cinzi Mariela Max n'ha estat usuària durant els tres mesos i diu: "L'he utilitzada al metro i a l'autobús, i la puc fer servir també al tramvia i als Ferrocarrils de la Generalitat". "És com tenir la (targeta) de cartró", afegeix. I n'assenyala "algunes dificultats" perquè a vegades el sensor "no la llegeix".

Carlos Vilés també la va posar a prova i es va trobar amb problemes a l'hora de recarregar-la: "A vegades no te l'accepta, o et cobren però no et donen el títol".

L'experiència a Rodalies

En paral·lel, l'advocat Antoni Morillas la va fer servir a la xarxa de Rodalies. Morillas, a més, està recopilant tota la informació disponible sobre la desviació pressupostària del projecte.

Segons la seva experiència, la prova de la targeta T-Mobilitat a Rodalies "ha estat un desastre absolut, no funcionava gairebé a cap estació, i està molt lluny de la prova que es volia fer amb 100.000 usuaris, que es van quedar en 4.000".

Morillas també recorda que l'assaig previ que es volia intentar durant el Mobile World Congress, el juny de l'any passat, "es va haver de cancel·lar".

55.000 usuaris

Després del període de proves, i segons un comunicat de principis de gener de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), actualment hi havia més de 55.000 persones (i a l'alça) fent ús de la T-Mobilitat, amb una mitjana de gairebé 100.000 viatges en un dia feiner.

Per relativitzar aquesta xifra cal tenir en compte que, segons l'últim balanç anual de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el 2021 es van fer gairebé 425 milions de validacions en la xarxa de metro i bus. Amb la qual cosa es pot calcular que aproximadament un 8% dels viatges es van fer utilitzant la T-Mobilitat.

Complexitat tècnica

En termes tecnològics, la T-Mobilitat és el nou suport per a tots els títols de transport públic que ha de fer desaparèixer els actuals bitllets i abonaments de cartró amb banda magnètica. Quedaran substituïts per una targeta de plàstic, semblant a una targeta de crèdit, amb tecnologia sense contacte, que només caldrà acostar al lector per validar el viatge, o per una aplicació descarregada al mòbil.

I cal tenir en compte que el sistema tarifari integrat de la T-Mobilitat aspira a abraçar un total de 296 municipis catalans repartits en les 6 zones tarifàries (per a qualsevol mitjà de transport públic).

Per això ningú nega la complexitat d'integrar en un sistema informàtic únic la gestió de la T-Mobilitat, un sistema que necessita que vehicles i estacions de tota la xarxa estiguin preparats amb els nous mecanismes d'accés sense contacte, a més de les màquines validadores.

Sobrecostos i retards

Amb aquest repte ben present, des del Departament de Territori continuen apostant per un dispositiu global en què cada usuari pagui en funció de les seves rutines de transport, segons els recorreguts i les freqüències. De fet, tenen previst incorporar aviat més títols de transport a la T-Mobilitat... però no volen fixar un calendari de desplegament a tot Catalunya.

I és que ja s'arrosseguen massa endarreriments, que han anat acompanyats de canvis en les condicions de finançament del projecte.

Carlos Vilés afirma: "Al final hi ha hagut una sèrie de sobrecostos i retards en el projecte, deguts segurament a la mala planificació i també a la mala execució".

Per la seva banda, el jurista Antoni Morillas ha mirat de treure l'aigua clara de les licitacions i adjudicacions relacionades amb la T-Mobilitat. Fins i tot, demana que es publiqui el Pla Econòmic Financer del projecte, un annex que no s'hauria fet públic.

Diu Morillas: "Estem dient que originalment s'havia licitat tot el projecte de la T-Mobilitat per uns 72 milions d'euros, i que actualment les modificacions de la licitació original ja van pels gairebé 116 milions".

Les perspectives

De cara al futur, l'enginyer Carlos Vilés vaticina que la T-Mobilitat "acabarà sent un simple suport dels títols que hi ha actualment". Afegeix que "no significarà cap revolució tarifària perquè això ha d'anar lligat, sobretot, al finançament del transport públic".

I l'advocat Morillas conclou que no sap qui està interessat a "seguir amb un projecte que és de fallida total. "Estem gastant un 225 per cent del preu original. No té sentit seguir amb aquesta licitació ni amb aquest projecte".

De fet, l'última actualització del contracte, a més d'introduir nous ajustaments econòmics, establia que la T-Mobilitat estaria desplegada el 2021 a tot Catalunya. I no.

En resum, les veus crítiques apunten que -després de dues modificacions en els termes del contracte inicial- s'han gastat 116 milions d'euros en set anys sense que quedin clars els motius que van ocasionar els endarreriments, ni la distribució de responsabilitats entre l'administració i l'empresa a qui s'ha encarregat el projecte.

Cal veure, doncs, si aquesta revolució tarifària pendent, l'anunciat canvi de paradigma en el transport públic català, es convertirà en realitat, o com diuen els més escèptics, arribarà, però tard i malament.