Retards injustos i perillosos: per què triguen tant els judicis per violència masclista

El temps que passa entre la interposició d'una denúncia per violència masclista i el judici deixa la dona desprotegida si no s'han dictat mesures cautelars. Poder protegir les víctimes que denuncien és una de les claus per intentar erradicar la violència masclista, i per això els jutges reclamen més mitjans.

Quan una dona decideix denunciar la seva parella, inicialment és rebuda per un jutjat especialitzat en violència masclista, però, en funció del municipi, el judici pot acabar en un jutjat ordinari. A Barcelona, els jutjats penals assumeixen aquests casos, juntament amb d'altres com estafes i robatoris. La dona assassinada al districte de Sant Martí el desembre passat tenia pendent un judici per a l'octubre que ve.

"Lamentablement, tenim un col·lapse en la fase d'enjudiciament. Si una víctima denuncia i li diuen que ha d'esperar 13 mesos, es generen greus disfuncions", assenyala el jutge de violència masclista Carlos Pascual Alfaro.

Més risc per a les víctimes

Aquesta anomalia del sistema genera angoixa a les víctimes i als jutges. "És difícil valorar la situació de risc. No és la mateixa la que hi havia el 30 de juliol o el 25 de desembre", apunta el jutge Pascual Alfaro. Durant el temps fins a un judici, les circumstàncies de la dona i l'agressor poden canviar i augmentar el risc.

En set de cada deu casos, s'imposa una ordre de protecció a la víctima, com l'allunyament de l'agressor. En el cas de la víctima de Sant Martí, no es va considerar necessari.

La magistrada especialitzada en violències masclistes Lucía Avilés lamenta que "a Catalunya hi hagi només tres jutjats penals especialitzats en aquesta matèria". Demana que n'hi hagi més: "No serveix de res que tinguem un jutjat instructor especialitzat en violència sobre la dona quan després no comptem amb un jutjat penal que jutja molts delictes d'aquesta categoria que no estan especialitzats".

Falten recursos materials i humans

Com a titular al jutjat penal de Mataró, Avilés també posa el focus en la necessitat de tenir més recursos materials i humans per donar una millor resposta a les víctimes:

"Cal la dotació de recursos adequats: implementar les unitats de valoració forense integral, la dotació de protocols i que es pensin protocols per tallar aquells supòsits de reiteració delictiva no solament amb relació a la mateixa víctima, sinó a altres víctimes."

Més coordinació per protegir els fills de les víctimes

El suport també passa perquè "es potenciï l'ús de mitjans o dispositius electrònics per garantir la seguretat de les víctimes" i, sobretot, per una millor coordinació entre els serveis socials, la policia i el sistema judicial.

La magistrada Lucía Avilés destaca, a més, que "caldria més relació entre jutjats per protegir els fills de les víctimes: entre jutjats de família, jutjats de violència sobre la dona, els jutjats penals... Moltes vegades als jutjats penals no sabem en quina situació estan els fills i filles".

No fer els ulls grossos davant la violència masclista

Avilés recorda que combatre la violència masclista és cosa de tots: "Hem de ser conscients que formem part d'un servei públic. Hi ha d'haver conscienciació per part de l'entorn que no és una qüestió privada, que no són qüestions de l'àmbit estrictament privat, sinó que, tractant-se de delictes públics, qualsevol persona pot denunciar".

A Catalunya hem començat l'any amb la investigació de la mort de dos nens, possibles víctimes de la violència vicària. L'any passat, quinze dones van morir a mans de la seva parella o exparella.