Retirada una exposició d'Arco sobre presos polítics amb Junqueras i els Jordis

Els assistents a la fira d'art Arco, que s'ha inaugurat aquest dimecres, a Madrid, no podran veure l'exposició de Santiago Sierra "Presos polítics a l'Espanya contemporània"​, en la qual hi ha inclosos tres dels quatre polítics i líders cívics independentistes empresonats.

La galerista que l'exposava l'ha retirat després que Ifema, el recinte firal de Madrid on es fa la fira, ho ha reclamat. La direcció d'Ifema ha motivat la petició amb l'argument que la polèmica perjudica la visibilitat de la resta d'obres.

En un comunicat, ha afirmat que ho ha fet "des del màxim respecte a la llibertat d'expressió", però que "és la seva responsabilitat, com a organitzadora, intentar allunyar del seu desenvolupament els discursos que desviïn l'atenció del conjunt de la fira".

Aquest dimecres al matí, la paret en què hi havia l'exposició ja estava buida:

A la tarda, però, s'hi han penjat fotografies de l'artista alemany Thomas Ruff.

La galerista no ho considera censura

L'exposició, que s'havia de fer a l'estand de la Galeria Helga de Alvear, recull les cares pixelades del vicepresident de la Generalitat destituït Oriol Junqueras, l'expresident de l'ANC i diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

La galerista ha dit que avui li ha trucat el president d'Ifema per demanar-li que retirés l'exposició, i ho ha acceptat per no incomodar ni sentir-se incòmoda. Ha afegit que no ho considera un cas de censura i no sap per què ha provocat tant d'enrenou.

"Ni el govern ni Ifema volen embolics i els sembla menys complicat retirar-ho i ja està. (...) No entenc per què us ho preneu tot tan seriosament."

Obra venuda

Fonts de la galeria Helga de Alvear han confirmat que l'obra de Sierra retirada s'ha venut a un particular, que ha pagat 80.000 euros per les 24 fotografies.

La galerista havia afirmat que si la retirada "revalorava" l'obra "seria la primera vegada" que vengués alguna cosa d'aquest artista, que "sempre" la fica "en embolics": 

"He tingut tots els presidents i el rei de bocaterrosa i no es va vendre, m'ho vaig haver de quedar jo a la col·lecció."

L'Ajuntament de Madrid no aconsegueix revertir-ho

Per la seva banda, l'Ajuntament de Madrid, institució que forma part del consorci d'Ifema, ha dit que no n'estava informat i que "no comparteix la decisió".

L'equip de govern encapçalat per Manuela Carmena no s'ha limitat a això: ha reclamat la celebració d'una junta "urgent virtual" del consorci a la una del migdia d'aquest dimecres perquè es rectifiqui la decisió.

En la reunió de la junta, la petició del govern municipal no ha prosperat perquè la resta de membres del consorci han donat suport a la retirada de l'exposició.

El consorci d'Ifema està format a parts iguals per l'Ajuntament de Madrid, la Comunitat de Madrid i la Cambra de Comerç i Indústria, a més de la Fundación Montemadrid, que té una participació del 7%.

Rostres pixelats sense nom

L'obra també inclou altres presos, 24 en total, com els joves d'Altsasu que porten més d'un any en presó preventiva per una baralla amb un grup de guàrdies civils, els titellaires de Madrid empresonats el 2016, Arnaldo Otegi, directius d'"Egin" o simpatitzants del 15-M que van participar en piquets informatius de la vaga general del 29-M del 2012.

Cada retrat, pixelat, va acompanyat d'una breu llegenda que explica cada cas, i tot i que no hi afegeix el nom, són fàcilment identificables.          

"Manca de respecte al públic"

L'artista ha lamentat la decisió. A la seva pàgina de Facebook, ha assegurat que "actes com aquest donen sentit i raó" a la seva obra i són una "manca de respecte cap a la maduresa i la intel·ligència del públic":

"Més enllà de la relativa sorpresa i decepció amb què hem rebut la notícia, considerem que aquesta decisió danya seriosament la imatge d'aquesta fira internacional i del mateix estat espanyol. A més, és una manca de respecte cap a una galerista com Helga de Alvear, que va participar en l'arrencada de la fira, i també cap a la maduresa i la intel·ligència del públic. Finalment, creiem que actes com aquest donen sentit i raó a una peça com aquesta, que precisament denunciava el clima de persecució que estem patint els treballadors culturals els últims temps."

Reaccions polítiques

La retirada de l'exposició ha provocat moltes reaccions des de diferents forces polítiques. En nom del PSOE s'ha pronunciat Margarita Robles, que ha dit que "si Arco ha valorat" que l'exposició "podia afavorir la crispació", retirar-la és una mesura positiva:

"En aquest moment tot allò que contribueixi a tranquil·litzar l'ambient i la crispació és positiu. És imprescindible que a Catalunya es recuperi el clima de diàleg i tot el que ajudi a rebaixar la tensió cal valorar-ho positivament."

Per la seva banda, Joan Tardà, d'ERC, ha criticat durament als passadissos del Congrés la retirada, i ha considerat que els arguments donats per motivar-la són "hipòcrites":

"Benvinguts a Turquia, benvinguts al règim d'Erdogan. Quanta hipocresia, és una vergonya que hàgim de presenciar un exercici d'hipocresia tan superlatiu. Per què no tenen l'honradesa i l'honestedat de dir que es tracta d'un exercici de censura?"

Els periodistes del Congrés també han interpel·lat el líder de Podem, Pablo Iglesias, que ha apel·lat a la llibertat d'expressió:

"No és compatible amb la democràcia que hi hagi determinats temes que no es puguin tocar o sobre els quals no es pugui parlar."

Per la seva banda el Secretari d'Estat de Cultura, Fernando Benzo, ha insistit en la versió oficial, que considera que a Espanya no hi ha presos polítics. Per això ha dit que potser han retirat l'exposició perquè "conceptualment no estava ben ajustada". Benzo ha recordat que el govern espanyol no té competències a la fira ARCO i que la retirada l'ha decidida la mateixa galeria que l'havia exposat.

Les dones de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart, polítics presoners inclosos a l'exposició, han criticat la retirada. Ho han fet en la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat per mostrar suport i solidaritat als polítics independentistes en presó preventiva.

Denuncia que hi ha presos polítics

La intenció de l'artista Santiago Sierra amb aquesta exposició és denunciar l'existència de presos polítics a Espanya. L'obra estava previst que es pogués veure des d'aquest dimecres, coincidint amb la inauguració de la mostra, fins diumenge.

Santiago Sierra va ser el representant espanyol a la Biennal de Venècia el 2003, on el seu muntatge va aixecar polèmica perquè requeria el DNI espanyol per entrar dins el pavelló.

El 2010 va ser reconegut amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, tot i que va rebutjar el guardó i els 30.000 euros corresponents, argumentant que no volia perdre la llibertat.