Retirades de la paraula i avisos als diputats que han defensat l'ús del català al Congrés

Amonestacions i avisos als diputats al Congrés que han defensat una proposició de reforma del reglament del Congrés perquè contempli la possibilitat d'intervenir i presentar documents en català, gallec i basc.

La majoria dels diputats defensors de la iniciativa han pujat al faristol i han parlat en la seva llengua pròpia. D'altres, com Ferran Bel, portaveu del PDeCAT al Congrés, han dit una frase en català i després l'han traduït al castellà. Alfonso Rodríguez Gómez, vicepresident primer del Congrés dels Diputats, ha avisat els diputats i ha retirat les paraules a Montserrat Bassa, d'ERC; a Mertxe Aizpurua, d'EH Bildu; Albert Botran, de la CUP, i a Néstor Rego, del BNG.

Bassa ha destacat que "si hi ha unitat dels partits independentistes catalans perquè es parli en català al Congrés és per demostrar el supremacisme castellà, la seva intolerància i la hipocresia d'una Espanya plural". Com que ha seguit la intervenció en català, i després de tres avisos, Alfonso Rodríguez Gómez ha decidit retirar-li la paraula.

D'altra banda, Míriam Nogueras, diputada de Junts, ha afirmat: "Si al Congrés el català no hi cap és que tampoc hi cabem nosaltres, i no és d'estranyar que cada vegada hi hagi més ciutadans de Catalunya que ho vegin així", ha assegurat. "Per a vostès el català no és una riquesa", ha conclòs.

Incorporar les llengües cooficials

Deu formacions amb representació al Congrés dels Diputats --ERC, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, Bildu, Podem, Més País, Compromís i BNG-- van registrar a finals de maig una proposició de reforma del reglament del Congrés perquè contempli la possibilitat d'intervenir i presentar documents en català, gallec i basc.

Els signants proposaven que s'estableixi un sistema de traducció simultània seguint la línia dels passos que ja s'han fet al Senat.

Denúncia al veto

Els partits implicats en la proposta han llegit un manifest al pati de la cambra després de les retirades de paraula. La declaració conjunta alerta que el futur de les llengües cooficials és "crític" i defensa la necessitat que es puguin fer servir en tots els àmbits.

"El Congrés és un clar exponent d'aquesta situació de privilegi per al castellà", diu el manifest, que argumenta que reconèixer aquestes llengües com a vàlides "és un acte de justícia".

"Amb la iniciativa d'avui hem volgut acabar amb aquest espai de privilegi i recordar que les nostres llengües són tan vàlides com el castellà. I hem volgut expressar-nos en català, euskera i gallec per evidenciar la prohibició que pesa sobre elles. Ens reservem l'opció de tornar a expressar-nos així per mantenir aquesta reivindicació viva", remarca la declaració.