Retorn al Daniel's, el primer local per a dones lesbianes de Barcelona

La impulsora va ser Maria Carmen Tovar, però tothom la coneixia com la Daniela, d'aquí venia el nom de Daniel's

Agustí FornéActualitzat

Era el Daniel's, el primer local per a dones lesbianes que hi va haver a Catalunya. Al carrer Peronella, a tocar de la plaça de Cardona. Va obrir a finals del 1975, poques setmanes després de la mort del dictador.

No es va registrar com a pub, sinó com una associació privada. D'aquesta manera podien decidir qui entrava i qui no. La impulsora va ser Maria Carmen Tovar, però tothom la coneixia com la Daniela, d'aquí venia el nom de Daniel's.

Targeta amb el logotip del local
Targeta amb el logotip del local

"Era un encant de dona," recorda Dolors Majoral. "Un amor, una autèntica mare de totes les lesbianes que veníem al Daniel's".  Per aquesta actriu, directora de teatre i antiga clienta, la Carmen "no només va obrir local per reunir-nos i prendre copes. Volia conscienciar el col·lectiu. Feia teatre, música i, fins i tot, va patrocinar un equip de futbol de dones que es deia Masiel."

La Daniela tenia dues sòcies: la Teresa i la Gisele, que era ballarina. El local era petit, molt petit, però encara va quedar més petit per la gentada que hi anava. Per això van haver d'ampliar-lo amb un local del costat, on van instal·lar una sala de ball.

El Masiel, l'equip de futbol que patrocinava el Daniel's
El Masiel, l'equip de futbol que patrocinava el Daniel's(Arxiu particular)

 

Un públic variat... i discret

Poc després d'obrir, la Maria Giralt va posar-hi la música durant un temps. "Obríem cada dia i teníem un públic molt divers. A primera hora, mestresses de casa, després, les noies que sortien de l'escola, i, a la nit, gent de la faràndula, ballarines del Paral·lel, models, artistes i persones de bona família que reclamaven molta discreció." Recorda que els caps de setmana venia gent de comarques.

En aquella època, encara estava vigent la "Ley de vagos y maleantes", que castigava algunes pràctiques amb multes i, fins i tot, amb presó.

"Teníem dues coses a favor," recorda Maria Gitart, "primera, que les lesbianes sempre hem estat una mica invisibilitzades i no teníem tants problemes com els homosexuals. La segona era que el pare de la Daniela era falangista i la policia feia una mica els ulls grossos"

Però, tot i això, afegeix la Dolors Majoral, "érem clandestines i ho fèiem d'"amagatotis."

                                    

Un espiell i una llum vermella per esquivar la policia

"La policia les tenia controlades i, de tant en tant, hi feia batudes," continua rememorant la Dolors. "Però el mateix comissari de policia de Sant Gervasi venia a prendre copes amb companyia femenina."

No les van detenir mai, però una amiga policia els va dir que estaven fitxades. "Sort que la meva amiga policia va destruir les fitxes," reconeix la Dolors.

Festes de disfresses organitzades a l'establiment
Festa de disfresses organitzada a l'establiment (Arxiu particular)

Tot i la permissivitat policial, prenien mesures. Hi havia un espiell a la porta per veure qui volia entrar i "obríem o no, segons convingués". I també tenien una llum vermella. Quan venia la policia l'encenien... "i sabíem que havíem de deixar de ballar, de petonejar-nos o de donar-los les mans i seure a les cadires," recorda la Maria.

El Daniel's va tancar a finals dels noranta. No van poder assumir els costos que suposava adaptar-se a la normativa municipal de seguretat. La fundadora, Maria del Carmen Tovar, va morir l'any 2009. 

L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i col·lectius LGTBI+ li van retre un gran homenatge al palau Moja, un any després. 

 

 

ARXIVAT A:
LGTBIQ+Memòria històrica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut