Reus 1879: els inicis desconeguts del negoci petrolier del Camp de Tarragona

Que la petroquímica ha marcat l'economia del Camp de Tarragona és ben conegut. Però no ho són tant els orígens, que es remunten a Reus el 1879.

El reusenc Joan Vilella Llauradó va posar en marxa la primera refineria de petroli al Camp de Tarragona el 1879. Estava ubicada als actuals terrenys del viver d'empreses de Redessa, al camí de Valls.

Va ser una aposta arriscada i pionera, portada a terme per un reusenc que desconeixia totalment el negoci del petroli i el va posar en una ciutat sense port, a diferència de les altres refineries que ja hi havia a Espanya.

L'historiador i periodista Josep Cruset Vallverdú ha investigat aquest episodi, bastant desconegut, del passat petrolier tarragoní i l'ha plasmat al llibre "La Pensilvània, l'or negre dels Vilella" (Associació d'Estudis Reusencs).

Per Cruset, l'empenta i iniciativa de Joan Vilella va ser fora del comú: "Era una indústria desconeguda aleshores a Espanya, amb una matèria primera inexistent, que s'havia de portar des dels Estats Units embarcada en vaixells que sortien de Filadèlfia o de Nova York".

"A més, això es fa en una ciutat sense port i promogut per un empresari que no té cap experiència prèvia en el negoci del petroli"

"Estem parlant que aquesta va ser, si no la primera, una de les primeres refineries d'Espanya", recorda Cruset.

Els orígens de la primera refineria

La idea li sorgeix a Vilella durant un viatge per comprar blat a Ucraïna, ja que la família es dedicava al comerç de teixits i blat. Quan torna, Vilella posa fil a l'agulla i contracta operaris estrangers per posar en marxa l'empresa.

La Pensilvània refinava petroli per fer-ne querosè, en un moment en què el mercat era molt rendible per utilitzar-lo per a la il·luminació.

El petroli cru arribava des dels Estats Units amb barrils al Port de Tarragona, es transportaven fins a Reus on el destil·laven. El querosè es tornava a enllaunar per distribuir-lo i el petroli sobrant... es llençava! El negoci del petroli per a vehicles arribaria dècades més tard.

El negoci anava tan bé que Joan Vilella va encarregar construir en unes drassanes escoceses el primer petrolier català per a la seva empresa. El vaixell el bategen amb el nom de "Ciutat de Reus".

L'arribada del petrolier obligà el Port de Tarragona a modernitzar les seves instal·lacions, explica Cruet: "Es va haver d'adaptar el Port de Tarragona a descarregar petroliers... Això ja canvia el sistema de desembarcament del petroli".

"Provoca que a la ciutat de Tarragona s'hagin de construir les primeres instal·lacions petrolieres, que són les canonades per desembarcar aquest petroli i també per emmagatzemar-lo al costat del port."

Els Vilella, un dels grups empresarials més importants de Catalunya

En aquesta història també hi ha lloc per les guerres comercials. A Tarragona es va crear la Petroliera Catalana, però Vilella aconsegueix que tinguin problemes econòmics, la compra i es queda amb les instal·lacions, ubicades a tocar el riu Francolí, on ara hi ha els dipòsits de combustible Exodum (CLH).

El negoci dels Vilella amb el petroli s'acaba el 1928 quan Campsa expropia totes les petrolieres d'Espanya. Segons Cruset, això és "un negoci rodó" pels Vilella "perquè, en aquell moment, la refineria que tenen a Tarragona ja està obsoleta i Campsa els ho paga bé":

"Els paga amb accions de la mateixa empresa i, a més, els fa distribuïdors de la seva gasolina, distribuïdors en exclusiva per a les províncies de Tarragona, Lleida i Saragossa, la qual cosa és un negoci gegantí perquè és un moment on els vehicles de motor ja s'estan estenent i popularitzant molt."

Després d'això, relata, "la història petroliera al Camp de Tarragona ja no es reprendrà fins als anys 60 i 70 amb les refineries, primer, d'Asesa i, després, de Repsol."

Cruset desgrana al llarg de 215 pàgines, no només la història dels Vilella, sinó també el context socioeconòmic de Reus i mundial que permet entendre els moviments i avenços d'aquesta família.

"És un dels grups empresarials més grans i menys coneguts que van existir a Catalunya", remarca Vilella, qui explica que la història de la Pensilvània és només la punta de l'iceberg dels negocis de la nissaga.

El secret, la seva singularitat, segons Cruset, és que van operar "gairebé en tots els grans sectors d'activitat".

"Al llarg de sis generacions, es van dedicar al comerç agroalimentari, a la indústria tèxtil, a la indústria del petroli, a la indústria del vidre, a la indústria de l'alcohol, al transport per mar, per carretera, per ferrocarril, a la banca, a la salut..." recorda Creuset

Segons l'autor, es tracta d'un cas excepcional, "perquè a Catalunya són molt conegudes nissagues de comerciants, d'industrials, de financers, però trobar-ne una que ho hagi tocat tot és un cas singularíssim".

De fet, a Reus encara els recorden per la Banca Vilella. Van començar com a secció de crèdit per als seus clients i el 1950 van obrir la Banca amb sucursal al carrer Llovera.

Un negoci que va anar creixent, fins que el Banco de Vizcaya (després BBVA) el va comprar. Un altre negoci rodó.

L'historiador Josep Cruset creu que Joan Vilella i successors tenien un component de visionaris i la capacitat d'adaptar-se als canvis. També estaven molt atents als canvis legislatius que podien afectar qualsevol negoci.

Per exemple, van posar en marxa la vidriera del Poblenou de Barcelona en un moment en què el govern fa una política proteccionista que impedeix a les indústries estrangeres obrir indústries a Espanya, si no és que ho fan amb societat.

"Ells aquí veuen l'escletxa, veuen que és un mercat, és una indústria artesanal, que Europa s'està començant a mecanitzar i que els europeus durant un període de temps no poden entrar aquí. Veuen l'oportunitat i ho fan."

Cruset qualifica d'excepcional la nissaga Vilella a Catalunya i creu que si tots els negocis s'haguessin concentrat en una ciutat s'hauria conegut més la seva història, però la diàspora dels negocis en diversos punts ha fet que la seva història quedi també difuminada. També influeix que els negocis que van anar muntant es van anar dissolent a mesura que passaven els anys.

Pel que fa al llegat urbanístic és gairebé inexistent. Els terrenys de Reus on es va instal·lar la primera refineria el 1879 van canviar d'ús al llarg de les dècades. A partir del 1947, va acollir la pionera empresa de rentadores Crolls (la primera de l'Estat) i ara acull una de les seus del viver d'empreses municipal Redessa.

El que queda d'aquest llegat a Reus és la façana i un escut dels Vilella als coneguts com a "magatzems Vilella" o el Mas Vilella, un exemple modernista del benestar de l'època i que ara forma part de l'espai de l'escola Pare Manyanet.

El llibre també ens obre les portes a altres línies d'investigació que ha destapat Cruset, com l'antic projecte de fer un port a Salou o treure l'entrellat d'un projecte misteriós d'Antoni Gaudí per dissenyar una casa senyorial al centre de Reus.

Ara se sap que van ser els Vilella qui van fer l'encàrrec, tot i que el projecte no es va arribar a construir.