Revelen com Policia Nacional i Guàrdia Civil haurien espiat l'entorn de la CUP o dels CDR

Alerta Solidària ha denunciat aquest dilluns que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han espiat 38 membres de l'esquerra independentista de manera prospectiva i sense tenir proves.

Aquesta plataforma de defensa jurídica afirma que els resultats d'aquest espionatge els han pogut veure en els documents de la causa que instrueix l'Audiència Nacional, l'AN.

En concret, acusen el jutge instructor de l'AN Manuel García-Castellón d'haver autoritzat l'ús de programari espia per fer el seguiment d'uns 50 telèfons mòbils de les 38 persones espiades.

L'origen de l'operació Judes

Segons Alerta Solidària, entre aquestes 38 persones hi hauria els 9 detinguts i empresonats de l'operació Judes acusats de terrorisme, un cas del qual fa un any l'AN va tancar la instrucció.

La instrucció que s'està tancant ara, doncs, seria la que va portar a aquesta operació, però fa mig any la mateixa Audiència Nacional va afirmar que no sabia quin havia estat l'origen de la investigació.

Control de localització i contingut de les xarxes socials

Segons el sumari del cas, el seguiment s'hauria fet com a mínim des de la vaga del 8 de novembre del 2017 fins al primer trimestre del 2019, i hauria inclòs geolocalització dels aparells.

També agents de paisà haurien seguit els investigats, haurien geolocalitzat els seus vehicles i haurien accedit a les seves xarxes socials i correus electrònics amb el programari espia.

Xavier Pellicer, entre els investigats

Els investigats són membres de la mateixa Alerta Solidària, i també d'Endavant, del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, de la CUP i de diversos CDR.

L'investigat més conegut és Xavier Pellicer, actualment diputat de la CUP, que forma part d'Alerta Solidària des de fa gairebé 20 anys, i que també n'ha estat el portaveu durant anys.

"Una cacera de bruixes a cegues"

Segons ha denunciat Alerta Solidària, del sumari es desprèn que les investigacions "han estat prospectives des de bon principi", aprofitant les eines excepcionals de la lluita antiterrorista:

"Una cacera de bruixes a cegues en què la Guàrdia Civil i la Policia Nacional comencen a demanar d'intervenir comunicacions i de fer seguiments sense aportar justificacions suficients i objectives."

També acusen García-Castellón d'haver retardat expressament el lliurament de la documentació a les defenses per evitar que puguin demanar noves proves i ampliar les investigacions.

11 denegacions

Asseguren que el jutge els ha denegat fins a 11 vegades la documentació, malgrat que la sala d'apel·lacions de l'AN els ha donat sempre la raó, perquè se'ls deixava "en la més dràstica de les indefensions".

També acusen el jutge d'haver-los donat el sumari incomplet, amb salts temporals "que oculten tràmits amagats a les defenses", i amb referència a continguts informàtics dels quals no els han donat còpia.

El programari espia utilitzat és el sistema SITEL, que fa servir el Ministeri de l'Interior des de fa 20 anys i que Alerta Solidària assegura que no té res a envejar al Pegasus amb què s'ha espiat desenes d'independentistes catalans.

Operació Mambo

Aquest cas judicial, que els cossos policials han anomenat Mambo, es va iniciar després dels sabotatges que hi va haver en instal·lacions d'ADIF el 8 de novembre del 2017.

La Guàrdia Civil va assegurar a l'Audiència Nacional que havia identificat 2 persones possiblement relacionades, i van començar a intervenir les seves comunicacions.

Pràctiques "pròpies d'organitzacions terroristes"

Anteriorment la Policia Nacional havia començat a investigar els CDR, i després totes dues línies es van agrupar en una sola causa a l'Audiència nacional.

El sumari recull les conclusions policials, que afirmen que l'organització dels investigats "està a l'altura d'organitzacions criminals amb missions i estructures molt ben definides, pròpies dels grups del crim organitzat i d'organitzacions terroristes".