Revelen el secret de la longevitat de Maria Branyas, la catalana que va viure 117 anys

Un estudi científic demostra que la "superàvia catalana" tenia una microbiota amb un nombre de bifidobacteris similar al d'un infant i que les seves cèl·lules semblaven "més joves"

Eva Rodríguez SánchezActualitzat

Maria Branyas moria el 19 d'agost de l'any passat a la residència d'Olot on havia viscut durant dècades, i ho feia als 117 anys. Era, fins aleshores, la persona més vella del món.

Sempre havia presumit de tenir molt bona salut, ja que, tot i la seva edat avançada, només tenia dolor articular i sordesa, i en tot moment va mostrar una lucidesa admirable.

Branyas era conscient que la seva genètica era excepcional, i per això havia manifestat la voluntat que l'estudiessin científicament.

Havia heretat un genoma que, segons explica Manel Esteller, cap del Grup d'Epigenètica de l'Institut Josep Carreras, feia que, tot i que els seus cromosomes s'haguessin dividit moltíssimes vegades per la seva edat avançada, "tingués una epigenètica més jove, d'una persona d'entre 100 i 102 anys".

"Això explicaria, en part, per què estava viva."

Hi havia, doncs, un decalatge entre la seva edat biològica i la seva edat cronològica, perquè les seves cèl·lules semblaven "molt més joves del que eren en realitat".


Què tenia de peculiar Maria Branyas?

Conscients que l'anàlisi dels gens i altres paràmetres de l'organisme de Maria Branyas podria aportar informació científica d'alt valor per entendre millor l'envelliment i les patologies associades a l'edat, diversos equips d'investigadors de gran prestigi internacional, molts dels quals catalans, liderats pel doctor Manel Esteller, han estat examinant minuciosament el seu ADN.

L'equip també ha estudiat les mutacions, els teixits i, fins i tot, la seva femta per poder saber millor per què la "superàvia catalana" va viure tants anys.

Segons Esteller, una de les conclusions de l'estudi és que Branyas "tenia dues mutacions que, tot i ser dolentes, no li havien provocat cap malaltia", i això explicaria que "tenia mecanismes que la protegien d'aquestes mutacions".

Això es reflectia en les seves anàlisis "amb valors de greix o sucre a la sang perfectes". Un tret que es relaciona amb el seu bon estat de salut fins al final de la seva vida i amb l'absència de demència, ja que els investigadors també han observat una sobrerepresentació en la regulació autoimmune i en gens relacionats amb la neuroprotecció.

Maria Branyas i l'investigador Manel Esteller, que estudia el seu ADN (Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras)

Pel que fa a l'anàlisi de la femta de la catalana més longeva, els encarregats de fer-la han estat els científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), amb el doctor Xavier Aldeguer al capdavant.

Aldeguer va tenir clar que analitzar la femta de Maria Branyas era essencial per entendre la seva longevitat i no va dubtar a trucar a Esteller per incorporar-lo a la investigació i anar més enllà del vessant genètic analitzant també els bacteris del microbioma.

En aquest sentit, l'investigador de l'àrea de digestiu de l'IDIBGI afirma que "tots tenim la idea que les femtes són material de rebuig, però també poden ser una font de riquesa". Per Aldeguer, la microbiota es comporta com si fos un òrgan, ja que té capacitat de metabolitzar proteïnes o greixos i, per això, també és clau per entendre el sistema de funcionament humà.

Una microbiota pròpia d'una nena

La nit de Nadal del 2023, quan Maria Branyas encara tenia 116 anys i tant ella com la seva família ja havien signat els permisos corresponents, Xavier Aldeguer i un tècnic de l'IDIBGI van anar fins a la residència d'Olot on vivia a recollir les seves mostres de femta. "No podíem deixar passar massa temps i, tot i tenir vacances, vaig anar personalment a buscar-les", recorda Aldeguer.

Després d'estudiar-la, la conclusió dels investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona ha sigut que el patró de Branyas seria el corresponent a una persona 20 anys més jove que ella, i amb un fet específic que crida especialment l'atenció: la gran quantitat de bifidobacteris que tenia. Aldeguer explica que són "bacteris antiinflamatoris i, per tant, són beneficiosos".

Els bifidobacteris ja s'observen en el moment del naixement perquè estan lligats a la ingesta de llet, explica l'investigador. En el cas de Branyas, a més de no tenir una microbiota deteriorada com s'esperaria en una persona de la seva edat, "ja que es comença a deteriorar a partir dels vuitanta anys i incrementa el risc de malalties digestives", hi ha molts bifidobacteris. "Són els corresponents a l'edat infantil, i això podria estar lligat a la ingesta de làctics", afirma.

El doctor Xavier Aldeguer és investigador de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (3Cat)

Dieta mediterrània i iogurts, claus per a una microbiota sana

Xavier Aldeguer posa èmfasi en el fet que la "superàvia catalana" ingeria tres iogurts al dia, "perquè li agradaven molt i se li posaven molt bé", i apunta que això podria ser un factor lligat a la quantitat de bifidobacteris que tenia Branyas. Per tant, per a l'investigador hi ha una correlació entre la ingesta de iogurts i aquest patró.

L'investigador assegura, però, que ara caldria analitzar altres casos de persones centenàries per comprovar si el perfil de la microbiota de Branyas es repeteix i saber del cert si aquest patró prebiòtic associat a un alt nombre de bacteris està lligat o no a la longevitat. En aquest sentit, per Aldeguer, l'estudi de la femta de Branyas obre una porta a continuar investigant.

Aldeguer també remarca que la bona salut de la microbiota de Maria Branyas no estaria només lligada a la ingesta de prebiòtics pels iogurts que menjava al dia, sinó que també té un pes fonamental el fet de no tenir obesitat i haver seguit una dieta mediterrània al llarg de la seva vida.

Segons el doctor de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, tot plegat va contribuir a mantenir la població de bacteris del seu sistema digestiu.

"En l'ésser humà, per cada cèl·lula hi ha un bacteri que l'acompanya i, per tant, som una mica bacteris i una mica humans. Hem de cuidar aquests bacteris i els hem de donar l'aliment que els agrada."

Per això, Aldeguer afirma que en la nostra dieta hi ha d'haver diversitat i incloure, a més de vegetals, proteïna i ferment. Alhora, evitar l'excés de greixos i la sobrealimentació.

La vellesa no va associada necessàriament a la malaltia

A més de les revelacions que ha aportat l'anàlisi de la femta de Maria Branyas, els científics que han analitzat el vessant genètic remarquen que la principal conclusió de totes les investigacions és que aquest estudi tan complet sobre una persona més que centenària permet posar èmfasi en la idea que l'envelliment no ha d'estar estrictament lligat a la malaltia.

El doctor Manel Esteller, que ha liderat els equips de recerca que han participat en l'estudi, diu que "és la primera vegada que és possible separar les dues coses". En aquest sentit, la recerca que s'ha fet amb Maria Branyas obre la porta a futurs estudis per conèixer més secrets associats a la longevitat.

Segons Esteller, les troballes permetran seguir aquesta línia recerca, ja que es confirma que "l'envelliment no és via cel·lular i, a més, dona una pista per a possibles fàrmacs". Medicaments que siguin capaços d'augmentar la supervivència de les persones, i el que és més important per al doctor: "Una supervivència relativament saludable."

ARXIVAT A:
SalutRecerca científicaEstils de vida
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut