"Reverenciada, impertèrrita, un ordinador vivent": la premsa descriu Elisabet II

L'accés a la web oficial de la família reial britànica s'ha interromput temporalment, mentre, segons s'hi explica, "s'hi fan canvis apropiats". En negre, com preveia el pla previst quan es produís la mort de la sobirana, de moment es limita només a anunciar el fet i mostrar el dol.

Mitjans de tot el món dediquen grans espais a la notícia. Començant pel lloc on s'ha produït, el Regne Unit, The Times explica que el nou rei, Carles III, plora "la sobirana estimada".

La BBC manifestava en el seu obituari que el llarg regnat va estar marcat "per un fort sentit del deure i la seva determinació a dedicar la seva vida al seu tron i al seu poble". I afegia que va poder mantenir la monarquia en temps turbulents:

"Per molts va ser el punt constant en un món que canviava ràpidament a mesura que la influència britànica declinava i la societat canviava més enllà del reconeixement i el mateix paper de la monarquia es posava en dubte."

I el Financial Times posava en portada aquesta foto de la reina, més jove i somrient:

Just published: front page of the Financial Times international edition Friday September 9 https://t.co/zBvV16DeRt pic.twitter.com/bRdv2ZQdjr

— Financial Times (@FinancialTimes) September 8, 2022

Per al setmanari britànic The Economist, "mai no es va rendir al gran pes de la corona". I comenta que, incansable, i amb la seva figura "una mica rabassuda", la seva gran bossa de mà i el seu gust pels vestits color pastel, els seus guants i barrets, amb ella "la institució monàrquica va calar a fons en l'afecte públic, a casa i a la Commonwealth, d'una manera sorprenent en el segle XX".

El setmanari nord-americà Time s'ha afanyat a elaborar una portada commemorativa, que ha mostrat a Twitter, mentre a la web l'anomenava "la monarca inalterable".

TIME's new commemorative cover: Queen Elizabeth II, 1926-2022 https://t.co/NMT3FDTbaQ pic.twitter.com/od7VzQLRen

— TIME (@TIME) September 8, 2022

Pel New York Times, ha mort "el far de l'estabilitat britànica".

En el mateix diari, Mark Landler, cap de la redacció de Londres, escriu que el fet marca la mort d'una monarca reverenciada, "l'única que la majoria de britànics ha conegut" i el final d'una figura que "ha servit d'enllaç vivent entre les glòries britàniques de la Segona Gerra Mundial, ha presidit l'ajust accidentat de l'era postcolonial i postimperial i ha vist l'amarg divorci de la Unió Europea".

Per Landler, ara ve "l'hora de la veritat" i el futur de la família reial, amb el nou rei, és incert. Si bé ha expressat el desig de modernitzar la imatge pública de la família, "la lluita interna continua mentre s'adapten a la marxa de Harry i Meghan, que han començat una nova vida a Califòrnia".

A França, Le Monde dona notícia de la mort "després de setanta anys d'un regnat fora del comú". En el text la qualifica de "cortès, impertorbable" i diu que la monarca "més fotografiada i pintada del món, era, a més, un ordinador vivent", que hauria estat una gran memorialista.

Per la seva banda, Libération diu que era una enamorada de França i mostra la foto de la seva visita a París el 1948, abans de ser reina, en el que era el seu primer viatge a l'estranger fora de la Commonwealth. Comenta que en aquell moment, com es va saber després, estava embarassada de Carles, el nou rei.

Per al setmanari alemany Der Spiegel, ha estat "la reina dels rècords". Recorda que ha nomenat 15 primers ministres i "ha recorregut el món més extensament que qualsevol altre cap d'estat britànic anterior. Ningú ha viscut fins a una edat tan avançada en aquesta feina".

Pel diari italià La Stampa, ha estat "La reina del segle". I recorda que en la història només ha regnat més temps que ella el Rei Sol (Lluís XIV, monarca de França els segles XVII i XVIII), que va estar 72 anys i 110 dies al tron. I qualifica així a seva manera de regnar:

"Ho ha fet amb un estil que ha permès a la monarquia no tremolar fins i tot davant el repte d'uns temps en què la línia de sang és més que un anacronisme."

Cal recordar que Elisabet II era també cap d'estat de diversos països de la Commonwealth. A Austràlia, el governador general, David Hurley, màxim representant de la monarquia, l'ha qualificat de "persona realment excepcional".

I al Canadà la corporació de ràdio i televisió CBC ha recordat que "la mort de la reina Elisabet significa que el príncep Carles esdevé automàticament rei del Canadà".