Revés en el judici per l'ús del català als plens municipals de la Catalunya del Nord
La sentència sortirà el 9 de maig i l'Ajuntament d'Elna diu que, si els és desfavorable, portarà el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans
Una magistrada francesa aposta per anul·lar el reglament local que permet el català als plens en ajuntaments de la Catalunya del Nord. La ponent pública ha defensat aquest dimarts en el judici que el fet de traduir les intervencions al francès més tard deixa en més mala posició "la llengua de la República" i és inconstitucional.
Al banc dels acusats de Montpeller, on està en marxa el procediment judicial, s'hi han assegut els representants de l'Ajuntament d'Elna, els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda, a la Catalunya del Nord. Tots quatre van adaptar els reglaments locals per permetre que es parlés català als plens.
Va ser el prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, qui va portar l'afer al tribunal després d'intentar per carta que els ajuntaments implicats fessin marxa enrere.
Alguns ho van fer, però d'altres, com aquests cinc, van decidir mantenir-se ferms. Furcy ha dit que la traducció de les intervencions no és suficient.
L'advocat de tres dels ajuntaments afectats, Mateu Pons, creu que aquest argumentari és absurd i que si primer s'intervé en català no afecta el francès perquè les actes es continuen fent en aquesta llengua. També afirma que té la "impressió" que la voluntat del prefecte és "erradicar de tots els plens la llengua catalana".
La sentència es farà pública el 9 de maig, però l'alcalde d'Elna, Nicolàs Garcia, ja ha avançat que si el tribunal fa cas de la ponent pública i no els dona la raó ho portaran davant de la justícia europea. "Hem obert una porta, ja hem guanyat", ha afirmat a la sortida del judici.
Com a primer pas, però, ja es plantegen presentar un recurs d'apel·lació si la sentència no els és favorable. Garcia s'ha mostrat esperançat, però, que malgrat la posició de la ponent pública, la sentència estableixi "jurisprudència" i admeti que les "llengües tenen un valor afegit".
Elna, el primer a apostar pel català als plens
Elna va ser el primer municipi que va tirar endavant la iniciativa. L'Ajuntament va aprovar-ho amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició.
La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès "destaqués" per damunt del català.
La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d'alcaldia Pere Manzanares va intervenir en català. Després d'Elna, diversos municipis com els Banys, Portvendres i Tarerac van fer canvis normatius similars.
Concentració política de suport
Per donar suport als alcaldes afectats, encara que només hi ha assistit el d'Elna, s'ha convocat una concentració de suport a l'exterior i molts dels presents també han decidit entrar a la sala.
Entre els assistents, hi havia diversos representants polítics com la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs; el president d'ERC, Oriol Junqueras; la diputada de la CUP Dolors Sabater, alcaldes i membres de diverses entitats com el Col·lectiu 2 d'Abril, Òmnium o l'ANC.
Borràs ha defensat la posició dels alcaldes afectats: "Són aquí per defensar els drets lingüístics de les persones que representen i l'actitud dels que amb la seva intransigència volen bandejar les llengües serà sempre una actitud a combatre", ha dit.
Per la seva banda, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat el simbolisme de municipis com Elna. "Ens posem al seu servei amb totes les eines que tenim al Parlament i en totes les institucions", ha afegit.
Òmnium Cultural ha engegat una campanya de donatius per pagar les despeses del procés judicial dels quatre ajuntaments de la Catalunya del Nord.
