Revolta dels independentistes a Nova Caledònia pel nou cens amb almenys 4 morts
Macron ha declarat l'estat d'emergència després dels aldarulls dels partidaris a la independència d'aquest arxipèlag del Pacífic contraris a una nova llei del govern francès
Segona nit d'enfrontaments violents, amb quatre morts --un d'ells un policia que havia resultat ferit greu-- a Nova Caledònia, un arxipèlag francès que es troba a l'oceà Pacífic, a uns 1.500 quilòmetres a l'est d'Austràlia.
Les protestes dels partidaris de la independència del territori van començar aquest dilluns, arran d'una nova llei de l'Assemblea Nacional, a París, que permetrà votar als residents que faci 10 anys que són a l'illa. Això ampliarà el cens electoral als colons francesos i tahitians instal·lats a l'arxipèlag i deixarà en minoria el vot canac, el del poble indígena.
Els independentistes canacs creuen que està en joc el seu futur polític, malgrat dos referèndums d'independència perduts i un tercer que ells mateixos van boicotejar.
"No entenc per què hauríem de donar espai o oportunitat a d'altres persones, de deixar-los decidir al nostre lloc. Fa molts anys que estem colonitzats", afirma Pricillia, una manifestant canaca.
Segona nit consecutiva d'aldarulls
Segons l'agència France-Presse, durant la segona nit consecutiva de disturbis hi hauria hagut almenys quatre joves canacs morts. Tot i això, encara hi ha moltes incerteses sobre les circumstàncies d'aquests fets.
El ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, ha informat de "centenars" de ferits, i desenes d'edificis d'habitatges, industrials i comercials incendiats.
Mitjans locals parlen d'enfrontaments entre els independentistes, que estarien armats amb destrals, i milícies veïnals que buscarien contenir el moviment així com, protegir les seves cases i que portarien pals, bats i fins i tot armes de foc.
En aquest sentit, Louis Le Franc, alt comissionat i representant de l'estat francès a l'arxipèlag, ha desvinculat la policia d'una de les morts i ha assegurat que el jove hauria estat víctima "d'algú que sens dubte es volia defensar".
La gendarmeria parla d'actes de violència inaudits a Nouméa, la capital, i ja hi hauria uns 140 detinguts des de dilluns, tal com ha explicat Le Franc, que ha qualificat la situació d'"insurreccional".
Els Bombers han atès gairebé 1.500 avisos i han intervingut en uns 200 incendis, s'han tancat escoles i l'aeroport i s'ha decretat el toc de queda a partir de les sis de la tarda.
Per tot plegat, el president Macron ha reunit d'urgència el Consell de Defensa i ha decidit decretar l'estat d'emergència al territori. A més, el primer ministre francès, Gabriel Attal, ha anunciat que s'han enviat més efectius de policia que arribaran "en les pròximes hores".
La llei ja s'ha aprovat a l'Assemblea
A la França continental, l'Assemblea Nacional va aprovar aquest dimarts per 351 vots contra 153 el text que amplia el cens electoral.
El govern francès, conscient que això no apaivagarà les protestes, s'ha ofert a reobrir converses amb els líders independentistes canacs. Tot i això, insisteix a tirar endavant la reforma, ja que assegura que, ara com ara, un de cada cinc residents a Nova Caledònia no pot votar. Així ho explicava el ministre de l'Interior:
"La democràcia és el vot. La majoria no és classificar la gent pel color de la pell o l'origen, és fer que tots els ciutadans puguin escollir el seu futur comú."
Macron ha fet una crida a la calma i convida els dirigents polítics independentistes i els contraris a viatjar a París per buscar un acord.
Si no n'hi ha, ha dit que convocarà per a abans que acabi el mes de juny un Congrés --reunió de les dues cambres del Parlament-- per segellar la nova llei del cens electoral de Nova Caledònia, l'últim pas per fer-la efectiva si hi voten a favor tres cinquenes parts dels parlamentaris.
El principal grup polític independentista, el Front d'Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS) ja ha dit aquest dimecres en un comunicat que accepta l'oferta de diàleg de Macron i que està disposat a treballar per un acord "que permeti a Nova Caledònia seguir el seu camí cap a la independència".
