Rigol i De Gispert ja treballen per tirar endavant el dret a decidir
Joan Rigol, expresident del Parlament, va rebre l'encàrrec del president de redactar un document de consens després de la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, un text que acompanyarà la carta que el president Artur Mas enviarà a Mariano Rajoy i que Rigol mirarà de tenir enllestit al més aviat possible. Mentrestant, De Gispert anuncia una ronda amb els partits a l'estrena de la Comissió del Dret a Decidir.
RedaccióActualitzat
Fa deu dies Joan Rigol, expresident del Parlament, va rebre l'encàrrec del president de redactar un document de consens després de la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, un text que acompanyarà la carta que el president Artur Mas enviarà a Mariano Rajoy.
Rigol ha explicat avui en una entrevista a "Els matins" que mirarà d'enllestir un document que pugui aplegar el màxim de suports possibles, fins i tot els dels partits que ara s'hi oposen. Rigol ha insistit, a més, en la importància de no defallir en el procés.
El document del Pacte Nacional pel Dret a decidir també vol incloure el PSC, el PP i C's. Aquesta és la voluntat que ha expressat Rigol a TV3. Rigol vol que s'entengui que el pacte, constituït oficialment el 26 de juny, no vol deixar fora ningú. "He de fer un redactat que reculli la voluntat pel dret a decidir, però he de fer-ho en termes que els altres s'hi puguin sumar; si poden canviar d'opinió millor que millor. És un document de principis i pedagògic", ha dit.
La Comissió del Dret a Decidir
Ahir al vespre va quedar constituïda la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir i Núria de Gispert n'ha estat ratificada com a presidenta. La comissió la formen cinc grups: CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i també el PSC, que, en canvi, no forma part del Pacte Nacional. Populars i Ciutadans no hi participen, en considerar que no s'ajusta a la legalitat. De Gispert va reclamar diàleg i va anunciar que treballarà per incloure-hi també Populars i Ciutadans. La comissió es va constituir després d'un debat crispat. S'hi van evidenciar els dos fronts, partidaris i contraris al dret a decidir, amb el PSC al mig, que va rebre una bona part de les crítiques.
De Gispert va anunciar una ronda amb els partits i va reclamar al PPC i a C's que es replantegin la seva absència. En la seva intervenció inicial en la primera reunió d'aquesta comissió, De Gispert va detallar que la seva voluntat és que les reunions amb cada partit es facin abans d'acabar aquest juliol i serveixin també per fer el calendari i definir els treballs que s'han de fer.
Aquest matí, en declaracions al canal 3/24, De Gispert ha defensat el paper central del Parlament en tot aquest procés i també la seva funció com a presidenta de la comissió. "Per a mi, com a presidenta, crec que si se'm demana és precisament per sostreure'm de la lluita o del debat partidista i buscar aquell rigor, aquella voluntat de diàleg, aquella moderació, aquella neutralitat que es demana al president o presidenta d'una comissió i, en aquest cas encara més, a la presidenta del Parlament" i ha afegit que "el que es pretén és arribar a una consulta o un referèndum perquè el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur, i esgotarem totes les vies".
El PSC i la reforma de la Constitució
El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, assegura que Catalunya té "dret a decidir" el seu futur en un referèndum, però deixa clar que els socialistes catalans defensaran que continuï formant part de l'Estat en el marc d'una reforma federal de la Constitució: "La comissió no ha de ser una crossa del govern, ni servir d'excusa perquè aquest últim no compleixi amb el mandat de negociar amb el govern".
Lucena també va dir que els dos únics precedents que consideren vàlids en matèria de referèndums són els del Quebec i Escòcia, perquè en tots dos casos la consulta ha estat "legal i acordada" amb els seus respectius estats.
ERC I CiU: pas endavant
Des d'ERC, Marta Rovira va celebrar la creació de la comissió, i va demanar defugir de "falsos debats jurídics" i centrar-se en com fer possible el "dret a decidir" fent pedagogia democràtica en aquest àmbit, perquè, tot i que desitgen que Catalunya tingui un estat propi, abans que independentistes es defineixen com a "profundament demòcrates".
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, també va apel·lar a la radicalitat democràtica per fer el "pas més important dels últims 300 anys", i ha advertit que la història jutjarà com ho facin.
Altres veus
El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va instar el Parlament a jugar un paper principal en aquest procés, "que fins ara no ha tingut", i va lamentar l'absència del PPC i de C's. "La millor resposta que els podem donar és l'absoluta normalitat", va dir l'ecosocialista, que va presentar els detalls d'un pla de treball per fer possible el "dret a decidir".
El diputat de la CUP Quim Arrufat va apuntat que el dret a decidir es desencadena per "tres grans crisis, que són la democràtica, la social i la nacional".
Rigol ha explicat avui en una entrevista a "Els matins" que mirarà d'enllestir un document que pugui aplegar el màxim de suports possibles, fins i tot els dels partits que ara s'hi oposen. Rigol ha insistit, a més, en la importància de no defallir en el procés.
El document del Pacte Nacional pel Dret a decidir també vol incloure el PSC, el PP i C's. Aquesta és la voluntat que ha expressat Rigol a TV3. Rigol vol que s'entengui que el pacte, constituït oficialment el 26 de juny, no vol deixar fora ningú. "He de fer un redactat que reculli la voluntat pel dret a decidir, però he de fer-ho en termes que els altres s'hi puguin sumar; si poden canviar d'opinió millor que millor. És un document de principis i pedagògic", ha dit.
La Comissió del Dret a Decidir
Ahir al vespre va quedar constituïda la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir i Núria de Gispert n'ha estat ratificada com a presidenta. La comissió la formen cinc grups: CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i també el PSC, que, en canvi, no forma part del Pacte Nacional. Populars i Ciutadans no hi participen, en considerar que no s'ajusta a la legalitat. De Gispert va reclamar diàleg i va anunciar que treballarà per incloure-hi també Populars i Ciutadans. La comissió es va constituir després d'un debat crispat. S'hi van evidenciar els dos fronts, partidaris i contraris al dret a decidir, amb el PSC al mig, que va rebre una bona part de les crítiques.
De Gispert va anunciar una ronda amb els partits i va reclamar al PPC i a C's que es replantegin la seva absència. En la seva intervenció inicial en la primera reunió d'aquesta comissió, De Gispert va detallar que la seva voluntat és que les reunions amb cada partit es facin abans d'acabar aquest juliol i serveixin també per fer el calendari i definir els treballs que s'han de fer.
Aquest matí, en declaracions al canal 3/24, De Gispert ha defensat el paper central del Parlament en tot aquest procés i també la seva funció com a presidenta de la comissió. "Per a mi, com a presidenta, crec que si se'm demana és precisament per sostreure'm de la lluita o del debat partidista i buscar aquell rigor, aquella voluntat de diàleg, aquella moderació, aquella neutralitat que es demana al president o presidenta d'una comissió i, en aquest cas encara més, a la presidenta del Parlament" i ha afegit que "el que es pretén és arribar a una consulta o un referèndum perquè el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur, i esgotarem totes les vies".
El PSC i la reforma de la Constitució
El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, assegura que Catalunya té "dret a decidir" el seu futur en un referèndum, però deixa clar que els socialistes catalans defensaran que continuï formant part de l'Estat en el marc d'una reforma federal de la Constitució: "La comissió no ha de ser una crossa del govern, ni servir d'excusa perquè aquest últim no compleixi amb el mandat de negociar amb el govern".
Lucena també va dir que els dos únics precedents que consideren vàlids en matèria de referèndums són els del Quebec i Escòcia, perquè en tots dos casos la consulta ha estat "legal i acordada" amb els seus respectius estats.
ERC I CiU: pas endavant
Des d'ERC, Marta Rovira va celebrar la creació de la comissió, i va demanar defugir de "falsos debats jurídics" i centrar-se en com fer possible el "dret a decidir" fent pedagogia democràtica en aquest àmbit, perquè, tot i que desitgen que Catalunya tingui un estat propi, abans que independentistes es defineixen com a "profundament demòcrates".
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, també va apel·lar a la radicalitat democràtica per fer el "pas més important dels últims 300 anys", i ha advertit que la història jutjarà com ho facin.
Altres veus
El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va instar el Parlament a jugar un paper principal en aquest procés, "que fins ara no ha tingut", i va lamentar l'absència del PPC i de C's. "La millor resposta que els podem donar és l'absoluta normalitat", va dir l'ecosocialista, que va presentar els detalls d'un pla de treball per fer possible el "dret a decidir".
El diputat de la CUP Quim Arrufat va apuntat que el dret a decidir es desencadena per "tres grans crisis, que són la democràtica, la social i la nacional".
