Rina Gonoi, l'exsoldat que ha aconseguit trencar el tabú de la violència sexual al Japó

Rina Gonoi, de 24 anys, ha aconseguit trencar tabús en una societat profundament tradicional, conservadora i patriarcal: la japonesa. Va denunciar per assetjament sexual tres companys de l'exèrcit i ha aconseguit que fossin condemnats.

Els fets van passar l'any 2021, quan era membre de les forces d'autodefensa. Tres soldats la van estirar sobre un llit i van simular que mantenien relacions sexuals amb ella. Una desena de companys miraven i reien.

Pels acusats, el que van fer no va ser una agressió sexual. Ella ho va denunciar als seus superiors, però aquests no van fer res i va decidir deixar l'exèrcit. Gonoi explica que, de fet, havia patit assetjament des que va entrar al cos, l'any 2020.

Els homes, de 29 a 31 anys, han estat condemnats a dos anys de presó suspesa, que no hauran de complir. La Fiscalia demanava presó en ferm, però Gonoi ho considera igualment una gran victòria:

"Crec que és bo per a la societat japonesa que el tribunal hagi donat un veredicte de culpable i hagi acceptat les acusacions que he fet des del primer moment."

"El veredicte mostra que no està bé fer certes coses per riure, que aquestes coses són, de fet, un delicte", va dir en sortir del tribunal de Fukushima que ha jutjat el cas.

Ella ha provocat una presa de consciència nacional de molts abusos que a la societat japonesa encara es consideren "normals". Ha rebut el suport de moltes dones, però també onades d'odi i d'insults a les xarxes. 

Chelsea Szendi Schieder, historiadora de la universitat japonesa Aoyama Gakuin, explica que a la societat japonesa la gran majoria abusos sexuals són silenciats:

"Els casos d'assetjament sexual al Japó sovint no són identificats com a tals, fins i tot per les víctimes, encara menys pels agressors, perquè moltes organitzacions, llocs de treball, tenen una cultura diferent del poder i les desigualtats. L'assetjament sexual és una ramificació d'aquesta cultura d'assetjament del poder."

El camí per a Gonoi, però, no ha estat fàcil. Davant la inacció dels seus superiors a l'exèrcit i a la desestimació d'una primera demanda als tribunals va decidir fer-ho públic amb un vídeo a YouTube. Va provocar tant de rebombori que el Ministeri de Defensa va haver de reobrir el cas i iniciar una investigació interna que ha recollit 1.400 denúncies.

Gonoi diu que l'exèrcit necessita una reforma integral per erradicar l'assetjament sexual. Malgrat la força internacional del Me Too, parlar de violència sexual continua sent un tabú al Japó, per això la batalla personal de Gonoi ha tingut ressò internacional.

La revista Time l'ha posat a la seva llista de 100 líders mundials emergents i la BBC l'ha triat entre les 100 dones més influents de l'any. Chelsea Szendi subratlla les dificultats de les dones per denunciar:

"El moviment Me Too en altres llocs va ser creat per moltes dones i homes que se sentien empoderats per parlar de l'assetjament sexual i la violència sexual que havien patit. I els obstacles són molts al Japó per sortir públicament,  això té a veure amb la resposta que una dona obté quan parla d'aquests temes."

Al Japó només el 6% de les víctimes d'agressió sexual ho denuncien a la policia, segons una enquesta governamental del 2021. "L'agressió sexual és un estigma i una vergonya per la víctima", diu Teppei Kasai de Human Rights Watch Asia.

Gonoi ha trencat el motlle.