Ripoll: el difícil objectiu de cosir ferides, dos anys després del 17A

Dos anys després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, es mantenen els silencis i les contradiccions a Ripoll, d'on eren els autors materials. La majoria volen defugir les emocions i pocs en volen parlar.

Fadua Hamda Addaraa és orientadora laboral i explica com és el dia a dia:

"Ens trobem en un moment de silenci, de no convivència, sinó de coexistència, però una coexistència que no ha sortit ara. Ja existia abans. Ara s'ha fet més silenciosa i latent."

Les famílies dels autors materials continuen vivint a Ripoll i aquells que els van conèixer mantenen contradiccions. A hores d'ara, quan encara no hi ha hagut judici, intenten encara entendre què va passar.

L'Abdellah El Meftah és un dels promotors de la nova associació de joves catalans musulmans de Ripoll que està agafant el relleu públic als oratoris on va treballar el referent espiritual dels autors materials:

"Hi ha una convivència que pot ser superficial. S'hauria d'aprofundir per trobar la manera més adequada perquè tots ens sentim còmodes. Amb un veí que ens separen dues portes de quatre centímetres, ens limitem a saber que la cultura marroquina són pastes i te i es queda aquí."

Abdul Karim Al-Rahmoun, metge jubilat, ha estat treballant sense èxit per unir les dues mesquites que hi ha a la localitat.

"Vaig veure que hi havia dues mesquites quan són quatre gats i vaig intentar acostar posicions perquè siguin un sol grup, una sola mesquita, perquè es pugui controlar millor, evitar que tornin a passar coses d'aquest tipus. Lamentablement, no ho he aconseguit, perquè cada costat vol el poder per a ells mateixos."

Més de mig miler de persones van votar a les eleccions municipals candidatures qualificades de xenòfobes. Van obtenir gairebé un 10% dels vots amb un programa que qüestionava el paper de la immigració. Alguns veïns ho van promoure i s'hi van sentir identificats.

Per a la professora jubilada Margarita Cabello, la situació no ha estat gens fàcil:

"Ha estat aterrador tot això. Amb gent que convius, es crea una desconfiança tan gran que costa molt de confiar en els que t'envolten."

Magda Casademunt, Associació Som Ripoll

"Segurament hi ha persones que estan traumatitzades perquè els fets van ser durs i poden haver tocat més o menys de prop... Hi ha persones que s'han sentit o senten aquesta fractura en el sentit que ells estan en una posició i senten que hi ha gent que està en una altra. I si estàs molt rígid en una posició veus fractura, perquè sents que el que no està amb tu hi està en contra. Però jo diria que, en general, la gent té ganes de tirar endavant, i què fem davant d'això? No podem quedar encallats."

Probablement, falta distància temporal per intentar entendre com van impactar els atemptats en una població de poc més de 10.000 habitants. Al primer impacte de l'atemptat, s'hi va afegir el dol, per als uns; la desconfiança, per a uns altres. En tot cas, tenen el difícil repte d'unir les sensibilitats.