"Risc baix o no apreciat": què falla en la protecció de les víctimes de violència masclista

Catalunya és la comunitat on es deneguen més ordres d'allunyament, i les conselleries d'Igualtat i Interior asseguren que es millorarà el protocol de la valoració policial

Laia Mestre Sopeña/Clara Pàmies CodinaActualitzat

Què falla perquè bona part dels casos de violència masclista que arriben als jutjats no comportin una protecció per a les dones? Els atestats policials tenen, en la majoria dels casos, aquesta valoració sobre les víctimes: risc baix o no apreciat. 

"El risc alt o extrem és excepcional", explica el jutge Carlos Pascual Alfaro, magistrat del jutjat de violència sobre la dona número 1 de Barcelona. "En un any, crec que no n'he vist més de cinc, i el 96-97% són de risc baix o no apreciat", afegeix.

Tenint en compte això, els jutges valoren altres aspectes: "No ens basem en aquesta valoració policial de risc, sinó en tots els elements que contenen els atestats, que són molts i molt bons, que ens donen molta informació per poder valorar". 

Un dels factors determinants és si hi ha hagut o no violència física. L'advocada especialista en violència masclista Júlia Humet critica que no es vagi més enllà: 

"No es tenen prou en compte altres tipus de violència que poden acabar també en un feminicidi o en una agressió física greu, i no se'ls té en compte a l'hora de considerar un possible risc."

El jutge Pascual Alfaro admet que, sense una agressió física evident, es complica la valoració:

"Quan ve una víctima amb 7 punts de sutura per una agressió, és evident que puc donar l'ordre de protecció. Però quan és una víctima que fa anys que pateix violència de gènere, que mai ho ha denunciat per por, en aquests moments ens falten elements per discernir si estem davant d'una greu convivència familiar, davant una situació de violència de gènere greu. Aquí és on tenim el problema." 

Per això es demanen també més recursos als jutjats, com unitats forenses de valoració integral amb psicòlegs i treballadores socials.

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha assegurat, en una entrevista al 324, que tant aquest departament com Interior treballen per millorar el protocol de valoració policial del risc

"Que puguin captar no només aquell risc de violència física més extrema, sinó que també puguin mesurar la violència psicològica, econòmica, aquelles situacions de risc per als infants de les dones, tenir en compte la percepció subjectiva de les dones o els antecedents per reforçar aquesta capacitat de predicció."

 


Catalunya, a la cua en ordres de protecció a les víctimes

I és que Catalunya és la comunitat on es deneguen més ordres de protecció, i només es donen en menys de la meitat dels casos. 

A banda, hi ha diferències importants segons el jutge que hi hagi de guàrdia, constata Júlia Humet:

"No sabem per què passa això i per què hi ha comunitats autònomes amb el 70 o 80% i a Catalunya són la meitat. I alhora també ens trobem que dins de Catalunya, depèn del jutjat o del partit judicial, també notem diferències importants. És a dir, que depèn d'on et toqui i de qui hi hagi de guàrdia aquell dia, les teves possibilitats que et donin una ordre també canvien molt."

Segons les dades d'aquesta setmana, hi ha 38 braçalets actius a Catalunya per vigilar les ordres d'allunyament, 3.000 a tot l'Estat.

Com protegir més a les víctimes ha estat el tema de la reunió d'urgència d'aquesta setmana al Ministeri de l'Interior amb tots els cossos policials de l'estat, on es va posar sobre la taula la possibilitat d'avisar les dones del risc que corren en el cas que les seves parelles tinguin antecedents.

És una informació que la dona ja té quan denuncia. Per tant, segons les veus expertes, el focus s'hauria de posar en com ajudar-les quan fan el pas. 

Davant el degoteig de feminicidis de les últimes setmanes, el govern espanyol vol plantejar mesures com que els jutges ordenin braçalets de control telemàtic per als agressors "potencialment letals".

A banda, la Fiscalia General de l'Estat ha fet un toc d'alerta als fiscals i els ha demanat que siguin "més proactius" i sol·licitin mesures cautelars en situacions de risc, encara que les víctimes no en demanin.

Com demanar ajuda

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia tots els dies de l'any, atén consultes i urgències, és gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

També hi ha disponible el WhatsApp 601 00 11 22, que ofereix informació i assessorament. I, en cas d'emergència davant d'una agressió, també es pot trucar al 112.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere, on les dones tenen el dret de ser assistides per un advocat d'ofici independentment de la seva situació econòmica.

 

ARXIVAT A:
Violència masclista
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut