Riscos i beneficis de la IA: "No ens hem d'espantar, però hem d'actuar"

La intel·ligència artificial ha estat la gran protagonista indiscutible d'aquesta edició del Mobile World Congress, però fa anys que gairebé sense adonar-nos-en és a les nostres vides: quan posem el GPS o quan programem la Roomba. Segons els experts, la IA s'està desenvolupament des del 1956. Han estat les darreres aplicacions, però, com Chat GPT o Sora, que l'han posat en boca de tothom.

"Amb la publicació de les intel·ligències artificials generatives ens hem adonat de la potencialitat que té i de la velocitat amb què va", explica Àurea Rodríguez, responsable de tecnologia de l'associació Civic-Ai.

Ja hi ha molts àmbits en què la IA ofereix solucions. Per a Karina Gibert, catedràtica i directora d'IDEAI-UPC i degana del Col·legi d'Informàtica de Catalunya, és una tecnologia que no té límits:

"La IA és transversal. No hi ha cap camp on no es pugui utilitzar. És com les matemàtiques: ciències abstractes per solucionar qualsevol tipus de problemes."

Quin potencial té la IA?

Els experts no dubten a parlar de la intel·ligència artificial com una revolució tan gran com la que va suposar la revolució industrial o l'arribada d'internet. "Serà igual de transformadora, però més ràpida", assegura Àurea Rodríguez.

Un canvi de paradigma que, alerten, com tots els anteriors pot canviar el món a fi de bé, però també per mal. Per a Karina Gibert, "està a les nostres mans decidir com col·loquem la IA a la societat. En funció de quins usos permetem, podem incórrer en més o menys riscos".

"Tu pots fer servir un dron per transportar medicines o per transportar una bomba i el problema no és el dron, el problema és qui hi ha darrere del dron i per què el fa servir", afegeix Àurea Rodríguez.

Entrenar la IA o les persones?

Per tot això, els experts no deixen de banda els dubtes ètics que aquesta tecnologia planteja i insisteixen que cal educar la societat perquè la sàpiga fer servir.

"Estem invertint més diners a entrenar les intel·ligències artificials que les persones i això no té sentit. Hauria de ser a la inversa."

A ningú se li escapa que són aplicacions amb biaixos i que poden contribuir a la desinformació, ja que en molts casos s'han posat al mercat abans d'estar perfeccionades. I s'ha fet, precisament, amb l'objectiu d'entrenar-les.

"El que hem de fer és posar-hi criteri i fer servir la IA com una eina i no com una finalitat.", continua Rodríguez. "No ens hem d'espantar però sí que hem d'actuar. És la primera eina que ha fet que els líders mundials es reuneixin en temps rècord per intentar regular-la."

Manca de regulació en un moment de canvi

La majoria d'aplicacions d'intel·ligència artificial accessibles per a tothom són fetes fora d'Europa, pel que ho tenen fàcil per esquivar les regulacions vigents aquí.

Gibert lamenta que interactuem amb eines que "no se subjecten ni tan sols a les recomanacions ètiques europees".

"Ens trobem amb aplicacions que no són respectuoses amb la privacitat o que incrementen la desigualtat."

Gibert ho atribueix a què "estem en un moment de canvi", però demana no quedar-se callats. I insisteix que com que és inevitable que "la llei vagi per darrere de la innovació, el que cal és treballar els valors".

"Per això tenim un sistema democràtic, per això tenim gent que ens representa... la societat civil hi tenim alguna cosa a dir", afegeix Rodríguez.

"És un tema que no cau només en els fabricants, en el govern o en els ciutadans sinó que és una responsabilitat compartida" diu Gibert. "El rol que jugarà la intel·ligència artificial en aquesta nova societat digital serà el que la societat decideixi que li vol atorgar."

Eina o amenaça per als treballadors?

Un dels temors més estesos respecte de la intel·ligència artificial és que pugui substituir feines i que s'acabin suprimint llocs de treball.

D'acord amb Àurea Rodríguez, això passarà, "però el balanç serà positiu".

"Afectarà part de les feines que fem o inclús perfils de feina complets que s'estan fent actualment. Dit això, se'n crearan d'altres."

Caldrà veure, però, "si la gent que es quedarà sense feina serà capaç de reciclar-se per fer les noves feines que es demandin" continua Rodríguez, i alerta que "no s'estan generant prou ràpidament els nous perfils que es necessiten".

D'acord amb Karina Gibert, però, "és molt perillós que s'automatitzin les decisions de la IA sense que ningú les supervisi".

Explica que "la IA és un model computacional que funciona a un percentatge d'encert que pot ser d'un 95 o un 97%, però mai del 100", pel que sempre hi ha el risc de prendre una decisió equivocada.
 

Impacte inevitable en el clima

La intel·ligència artificial no és indiferent a la crisi climàtica. Apunta Rodríguez que, "cada vegada que fem una consulta al Chat GPT, per exemple, el consum d'aigua i d'energia és elevat".

Per això Gibert diferencia entre el Big Data i el Right Data amb què ja fa temps que treballen els desenvolupadors. Explica que, no sempre cal treballar amb big data, sinó que sovint n'hi ha prou amb treballar amb dades més reduïdes i així abaixar la despresa.

"Si és per veure com atacar un tumor, no cal estalviar amb res, però si és per fer una felicitació de Nadal amb Chat GPT, potser no cal" diu Gibert.

"Ens hem d'acostumar a reservar els algoritmes que necessiten més potència de càlcul per les coses més beneficioses per la humanitat."

En conclusió, per Gibert, el camí "és abraçar la IA" i trobar un equilibri: "veure els beneficis que té i crear les condicions perquè la part antipàtica quedi tan mitigada com es pugui."