Roba del contenidor i teixits a partir d'ampolles de plàstic: el tèxtil es fa sostenible

La indústria tèxtil, la segona més contaminant del món, assumeix cada cop més la doctrina de l'economia circular, no només perquè el planeta ho necessita, sinó per tenir els deures fets abans que el 2025 la Unió Europea imposi una regulació al respecte.

S'implantarà la recollida selectiva específica de roba, s'exigiran peces amb un mínim de teixit reciclat i que els productors assumeixin el reciclatge. És un escenari que afronta la indústria catalana, que ja es prepara per a un canvi de paradigma de grans proporcions.
 

La filatura, el primer esglaó de la cadena

En un magatzem de l'empresa Fontfilva, de Sant Jaume de Llierca, a la Garrotxa, tenen tones de matèria procedent de dues fonts: restes de confecció tèxtil i restes de roba usada procedents dels contenidors taronges que hi ha en moltes poblacions. També reben polièster que s'aconsegueix a partir del reciclatge d'ampolles de plàstic. Son variants que compren i que tracten per acabar-les convertint en fil per a confecció. En produeixen 3.000 tones a l'any. 
 

Un dels principals obstacles que han de salvar és l'escassedat de teixit reciclat. Segons dades de l'Agència Catalana de Residus, a Catalunya només es recupera un 8% de tota la roba consumida. Xevi Valeri, director de fàbrica de Fontfilva, ho explica.

"Ens cal que la gent recicli molt més, que recicli tot el tèxtil que té a casa. I si pot ser, classificant per colors i per composicions. Això seria un pas endavant."  

El 2025, l'any del canvi definitiu

El sector del tèxtil es prepara per entrar en una nova dimensió, ja que la Unió Europea obligarà els fabricants a incloure en les peces un percentatge mínim de teixit reciclat, encara per determinar, a partir del 2025.

Els grans confeccionistes i distribuïdors comencen a adaptar-se als temps que vindran, però encara hi ha dubtes sobre la taula. N'exposa algun Carles Valeri, director comercial de Fontfilva: "els nostres clients volen producte reciclat, però també la mateixa qualitat d'un producte verge i això encara no es pot aconseguir amb la matèria postconsumer". "Postconsumer", o traduït, material procedent dels contenidors de roba usada.

La roba pot acabar encarint-se

El fil reciclat cada cop té més qualitat i més resistència, dos aspectes que persegueixen els reguladors europeus. Però una roba més duradora pot acabar sent més cara. Carles Valeri diu que "les peces poden ser més cares perquè el procés de triatge és més complicat. Cal fer un producte més durador i així haurem de reciclar menys." Xevi Valeri afegeix que "la qualitat és molt bona, perquè si hi poses els components correctes no té per què perdre qualitat, resistència ni elasticitat".

La confecció s'adapta a les exigències del mercat

La confecció tèxtil amb fibra reciclada continua guanyant terreny a poc a poc. A Intexteis, una empresa del Maresme que treballa per a grans marques de moda, el teixit reciclat s'acosta ja al 50% del total de la seva producció. El percentatge va en augment tenint en compte l'horitzó del 2025 en què la Unió Europea vol acabar d'implantar l'economia circular en la indústria tèxtil. "Les marques incorporen aquests materials reciclats en les seves col·leccions i ho fan en funció del màrqueting i la comunicació. Els interessa incorporar el concepte de sostenibilitat com a valor afegit dels seus productes", admet Yousra  El Bahri, cap de sostenibilitat d'Intexteis.
 

En el taller de l'empresa es fan les mostres de teixit que després s'envien a les grans marques. Elles les aproven o les modifiquen i fan les comandes amb un disseny ben definit. Unes comandes que en el cas de confeccionar-se amb fil reciclat poden tenir increments de cost, perquè el procés de triatge i de reciclatge tèxtil sol ser més car. Sergi Moreno, cap de qualitat de teixit de la companyia.

"La sostenibilitat no és barata. No podem absorbir els mateixos preus que abans, quan es treballava amb una fibra convencional. I això costa que ho entenguin els nostres clients."

En tot cas, al final de la cadena de valor hi ha un consumidor cada cop més exigent amb el concepte de sostenibilitat. Vol saber d'on ve el teixit, qui l'ha fabricat i en quines condicions: "Cada cop hi ha més compradors que necessiten transparència i traçabilitat del producte. I la demanda augmenta en funció del consumidor i sobretot del consumidor jove", diu Yousra  El Bahri.  
 

Projectes centrats en el teixit reciclat

El consumidor pot ser client de grans marques o de botigues com Somia, a l'Eixample barceloní. El 80% de la seva col·lecció s'ha fet amb teixit reciclat en tres tallers catalans on treballen persones procedents de col·lectius vulnerables.

L'objectiu és seduir un client o clienta trencant el tabú que la moda reciclada no és tan atractiva pel que fa a disseny i colors. Ho explica Anna Sorli, fundadora del projecte. 

"Volem teixits tan macos com els que trobem .en qualsevol botiga de moda. No volem colors neutres, sinó uns que ens afavoreixin i que es puguin canviar cada any"

La indústria catalana i els reptes de cara al 2025

La Confederació de la Indústria Tèxtil, Texfor, amb seu a Sabadell, assessora les empreses de tot l'Estat que en formen part, unes 4.000, a l'hora d'enfocar els requisits de sostenibilitat que vindran. Descarbonització, economia circular i empoderament del consumidor en seran els eixos clau. Un consumidor que tindrà més informació que mai al seu abast. David Allo, cap de sostenibilitat de Texfor, avança que "el consumidor, a l'etiqueta, hi tindrà una informació de la traçabilitat de la peça que vol comprar: d'on és el fil i on es tinta, per exemple".
 

A més que les peces hagin de tenir un mínim de teixit reciclat i ser reciclables, la regulació europea vol establir un estàndard per impedir la competència deslleial de països llunyans on les exigències de sostenibilitat són més baixes o inexistents. Des de Fontfilva, Carles Valeri, el seu director comercial, reconeix que "encara no sabem les multes que hi haurà per als que no reciclin i si correran el risc de quedar-se fora del mercat. Ha d'haver-hi una regulació clara". 

Des de Texfor, David Allo llança un missatge en positiu.

"La nostra indústria ja porta anys sent líder en sostenibilitat a nivell global. Això li resta competitivitat en el mercat en termes econòmics, però en el moment que els criteris de sostenibilitat s'imposin les nostres empreses estaran molt més ben posicionades."

De moment, a Catalunya s'ha posat en funcionament aquest any el Pacte per a la Moda Circular, impulsat per la Generalitat i al qual s'han afegit 75 empreses i institucions. La idea d'avançar-se a la futura regulació europea reduint els residus tèxtils i fomentant-ne la recollida selectiva a tot el territori.