Els robatoris de perfils a les xarxes creixen un 40% en un any: així ens podem protegir

Ja fa anys que els delictes informàtics són els que més augmenten i dins d'aquests ara s'ha detectat una pujada dels que estan relacionats amb el robatori de perfils a les xarxes socials.

Fent una simple recerca és fàcil trobar usuaris, empreses i creadors de continguts que avisen els seus seguidors que els han hackejat els comptes i que els demanen que no facin cas de les seves últimes publicacions.

Aquesta és una realitat que constata la Fiscalia de Barcelona, que en un any ha rebut un 40% més de denúncies de víctimes de suplantació de la identitat digital. El 2023 en va rebre 324, davant les 230 de l'any anterior.

Es tracta d'un fenomen que s'ha disparat en els últims mesos i que els ciberdelinqüents porten a terme sobretot amb l'objectiu d'estafar els seguidors dels comptes hackejats amb falses inversions relacionades amb criptomonedes.

Robar un perfil només està perseguit quan s'utilitza per delinquir

Ara bé, el robatori d'un perfil a xarxes no està penat per si sol i només es pot perseguir si s'utilitza la identitat robada per cometre un delicte. El Codi Penal només ho castiga quan es fa servir per cometre altres fets com una estafa, la revelació d'informació personal o l'assetjament.

Experts consultats per TV3 alerten que no se n'han de menystenir els riscos. Selva Orejón, experta en ciberseguretat, adverteix que se'n denuncien "pocs casos".

Orejón relata un cas que va arribar al seu despatx, el "d'un noi que va ser detingut perquè des del seu perfil --que havia estat hackejat-- els pirates informàtics van començar a difondre informacions d'abusos sexuals".

Per això, conclou que és "superimportant" denunciar perquè pot tenir conseqüències, "com quan perds el DNI", i d'aquesta manera queda constància que no ets el responsable del delicte que s'ha comès.
 

Les limitacions del Codi Penal

La dificultat per indagar en aquest tipus de delictes, a causa de la complexitat dels fraus i de la falta de mitjans per identificar els autors, fa que la majoria de casos quedin impunes. 

I és que, com recorda el fiscal delegat de criminalitat informàtica de la Fiscalia de Barcelona, Roberto Valverde, només arriben al jutjat el 2,26% de les denúncies que la Fiscalia rep per estafes informàtiques, una tendència que es manté des de fa anys. 

A més, el fiscal assenyala que aquestes pràctiques només es poden perseguir si encaixen en el delicte de dany informàtic i que, aleshores, cal demostrar que han causat un perjudici molt greu.
 

Alerta amb el que enviem per WhatsApp 

Fa pocs mesos, el juny passat, a Romania es va detenir un ciberdelinqüent que havia segrestat 300 comptes de WhatsApp de tot l'estat espanyol, una de les plataformes més hackejades i amb informació encara més delicada.

En aquests tipus de plataformes els experts demanen que siguem més curosos perquè, sovint, molts usuaris "comparteixen el seu DNI, targetes i moltes informacions delicades a través dels xats, unes dades que després tenen un valor molt alt en el mercat negre".

Com protegir-nos dels ciberdelinqüents

Activar la doble verificació per poder accedir als nostres comptes, sigui amb l'empremta dactilar o un codi numèric, és clau per protegir-se dels ciberdelinqüents.

Amb aquesta verificació en diversos passos el sistema combina diferents elements per comprovar si, a més de saber les credencials, l'usuari és qui diu que és.

Per exemple, per iniciar sessió a una xarxa social et poden demanar la contrasenya i, a més, que tinguis a la mà una targeta o un telèfon mòbil determinat on rebràs una notificació que hauràs d'acceptar, o bé que facilitis l'empremta digital.

Així, combinant diferents capes, els delinqüents ho tenen molt més complicat per entrar als nostres comptes. Aquesta opció la podem activar a través de la pestanya de configuració de qualsevol aplicació de missatgeria, xarxa social o correu electrònic.
 

Els tres consells clau

► No enviar mai contrasenyes ni codis per un mitjà telemàtic.

► Activar la doble autenticació tant als serveis de missatgeria com a les xarxes socials i comptes de correu electrònic.

► Desconfiar de les peticions de diners i verificar-les per una via diferent de per on les hàgim rebut (telèfon, correu electrònic o presencialment).