Roben una pedra de 80 quilos que simbolitza la unitat nacional de Suïssa

La pedra és tot un monument del folklore helvètic i un dels més importants símbols de la unitat nacional, ja que les festes d'Unspunnen van ser creades per enfortir la cohesió de la Confederació i mantenir vives les tradicions ancestrals. L'any 1994 ja va ser robada, per la qual cosa actualment era custodiada zelosament, protegida amb grans mesures de seguretat. En aquesta ocasió, la pedra ha estat robada per quatre desconeguts mentre estava exposada en un luxós hotel de la ciutat d'Interlaken, com a part dels preparatius pel 200 aniversari de les tradicionals celebracions. Al lloc de la pedra, els lladres hi han deixat un escut del cantó del Jura, fet que fa pensar en la intervenció del grup Belier. Aquest grup va ser creat el 1962 per reclamar, de forma pacífica i a través de l'acció social i política, que la regió del Jura es convertís en "un estat confederat sobirà". El 1980 aquesta regió va deixar de ser part de Berna i va passar a convertir-se en un cantó independent dins de la Confederació Helvètica, però Belier reclama encara l'annexió de tres districtes més. Dues setmanes abans dels fets, el mateix grup havia repartit fulls volants en què anunciaven una "sorpresa" amb relació a les festes, segons la policia. Representants del grup Belier han expressat mitjançant un comunicat que el seu grup no ha comès el robatori, encara que no l'han condemnat, ja que consideren que les festes d'Unspunnen són "un grotesc carnaval dirigit a enaltir l'orgull nacional". Les festes d'Unspunnen, que compten amb les tradicionals proves de força en grup, "lluites en calçons" i balls típics, reben aquest nom perquè es van crear per celebrar la reconciliació, al segle XIII, entre el noble local Burkard von Unspunnen i el fundador de la vila de Berna Berchtold von Zahringen. La pedra d'Unspunnen es va fer famosa quan el 1994 va ser robada i amagada durant gairebé set anys pel grup separatista Belier. Quan va ser retornada el 2001, la pedra (que té inscrites les dates de 1905, any en què es van celebrar per primera vegada les festes tradicionals, i 1905, pel seu primer centenari) també portava gravades les dotze estrelles de la bandera de la Unió Europea. En principi, està previst que el segon centenari de les festes se celebri, com cada any, el 3 i el 4 de setembre, però si la pedra no apareix d'aquí a dues setmanes els organitzadors hauran de pensar en alguna alternativa, encara que sempre podran utilitzar la rèplica exacta que es va crear per poder celebrar la competició durant els set anys en què la pedra va estar "segrestada". La policia controla ara les carreteres del cantó i realitza registres per provar de localitzar la mítica pedra i els lladres.