Roc Casagran, Premi Sant Jordi amb la novel·la "Somiàvem una illa"

L'escriptor sabadellenc Roc Casagran ha guanyat el Premi Sant Jordi de Novel·la amb "Somiàvem una illa". En la Nit de Santa Llúcia, que s'ha celebrat aquest dimarts al Teatre Nacional de Catalunya, també s'ha premiat Blanca Llum Vidal amb el Premi Carles Riba de Poesia i Toni Güell amb el Mercè Rodoreda de Narrativa, entre d'altres.

En recollir el guardó, Casagran ha definit la novel·la com "un crit d'amor i un crit d'auxili" que parla d'illes "que l'ajuden a entendre i a fer-se entendre". Però també ha enviat un missatge de defensa de la llengua catalana, eix vertebrador de tota la gala:

"Molts de nosaltres somniem anar a un bar, demanar un cafè amb gel i que no ens el serveixin amb llet, però somniem també portar els nostres fills al pediatre i que els atenguin en català i somniem, també, sentir la nostra llengua als comerços, a les xarxes socials, als patis de les escoles i a tot arreu".

Davant d'un auditori en què hi havia el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i representants de diversos grups parlamentaris, l'escriptor sabadellenc ha reclamat que "les institucions públiques prenguin partit" per fer complir les lleis a favor de la llengua:

"Sense llengua no som res, i nosaltres volem ser".

Casagran agafa el relleu de Jordi Puntí, guanyador l'any passat amb "Confeti", una novel·la inspirada en el músic Xavier Cugat.

Aquests són els premis que s'han entregat en la Festa d'Òmnium de les Lletres Catalanes - Nit de Santa Llúcia, que aquest any ha arribat a l'edició número 74.

Roc Casagran, Premi Sant Jordi

"Somiàvem una illa", de Roc Casagran, ha estat la guanyadora del 65è Premi Sant Jordi de Novel·la, dotat amb 60.000 euros. L'obra de Casagran, que s'ha imposat a 37 originals, explica la història de la Carla, una noia que necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides.

Per aconseguir-ho haurà de viatjar molt endins de si mateixa. I, també, molt enfora: a un munt d'illes que l'ajudaran a veure la vida des d'una altra òptica. I, mentrestant, haurà de pujar dos fills encara petits i ser una bona parella per a l'Òscar.

Abans de rebre el premi, Casagran ha fet una compareixença de premsa juntament amb un membre del jurat, Carme Vidal Huguet. Vidal Huguet ha explicat que quan van obrir la plica de la novel·la guanyadora van tenir una gran sorpresa perquè llavors es van adonar que el llibre l'havia escrit un home, tot i que el punt de vista de la protagonista de "Somiàvem una illa" és femení. El jurat també ha valorat positivament que el llibre barreja diversos gèneres, com ara l'assaig divulgatiu i el periodisme.

Nascut a Sabadell el 1980, Roc Casagran és professor d'institut i escriptor. Ha publicat llibres de poemes com "Els carrers de les fàbriques" o "Trènicament trennificats". També és autor de les novel·les "Austràlia" (premi Pin i Soler 2007), "Un ós panda al pas zebra" o "L'amor fora de mapa". Per escriure el llibre amb què ha guanyat el Sant Jordi, Casagran ha explicat que va haver de demanar una excedència a l'institut on treballa.
 

Blanca Llum Vidal guanya el Carles Riba

El premi Carles Riba de poesia, dotat amb 5.000 euros, l'ha guanyat Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) pel recull "Tan bonica i tirana", un conjunt de poemes en prosa en què l'autora expressa l'amor i el desamor, l'esperança i el dolor amb una radicalitat i un desplegament verbal que són marca de la casa.

Blanca Llum Vidal ha explicat que aquest és el seu llibre més dolorós, ja que, malgrat que no li agrada utilitzar l'etiqueta de les "relacions tòxiques", els poemes del volum, diu, tenen el seu embrió "en una relació que conté verí". Per això ha revelat que l'ha escrit en prosa, perquè la música del vers, sosté, hauria alleugerit aquesta càrrega dolorosa.

La poesia de Blanca Llum Vidal és coneguda des de fa anys. Ha escrit llibres com ara "La cabra que hi havia", "Nosaltres i tu" i, més cap aquí, "Amor a la brega" o "La princesa sou vós". Ha recitat arreu, tant a Catalunya com a països com Ucraïna, Xile o l'Argentina. I, de fet, el dia abans de la Nit de Santa Llúcia va tornar de la Fira del Llibre de Guadalajara que s'ha fet a Mèxic.

També ha editat la poesia d'Àngel Guimerà, les cartes d'exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català.
 

Premi Mercè Rodoreda per a Toni Güell

Dotat amb 5.000 euros, aquest guardó de contes i narracions enguany l'ha guanyat un autor debutant: Toni Güell (Barcelona, 1979). I ho ha fet amb "Elefants", un recull de vuit narracions que barreja elements reals amb altres de fantàstics.

La prosa de Güell bascula entre l'humor, la gravetat i la sàtira per teixir històries esquitxades de petites revelacions i d'instants en què l'impossible està a tocar. L'autor, sovint, situa els seus contes en ambients distòpics, ideals, per exemple, per parlar dels efectes del canvi climàtic.

Des de fa més de deu anys, Toni Güell condueix la secció d'opinió del diari "Ara", mitjà en el qual ha publicat regularment. A més, també ha treballat com a gestor cultural al CCCB. Ha publicat un munt d'articles d'opinió. Però, fins ara, si parlem de ficció, només havia escrit un conte per al diari "Ara" que es va publicar, temps enrere, un dia de Sant Jordi.
 

Joan Berlanga Sarraseca s'endú el Premi Folch i Torres

Aquest premi de novel·les per a nois i noies dotat amb 4.000 euros arriba ja a la 62a edició. El guanyador d'aquest any, Joan Berlanga Sarraseca, es posa a la pell d'un gos vell. I és així com el protagonista de "L'extraordinària vida d'un gos a les últimes" ens explica la seva vida al costat de l'Anna i el Pol, la seva família humana. Des del dia que el van adoptar fins a les petites i grans aventures que van viure junts.

L'autor, que debuta en el camp literari amb aquesta obra, va néixer a Sabadell el 1972 i ha treballat com a docent a instituts i a la universitat. També va ser regidor d'Educació a la seva ciutat. I actualment fa classes en una escola d'adults.
 

Mariona Bessa, Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil

"L'ascens dels rebels" ha estat l'obra amb què Mariona Bessa Jové, una autora andorrana nascuda el 1994, ha guanyat el premi Joaquim Ruyra, dotat amb 6.000 euros.

Es tracta d'una distopia ambientada l'any 2320. S'hi explica  que, llavors, la humanitat viu confinada sota terra després que un desastre ambiental impossibiliti la vida a la superfície. Parlem, doncs, d'un relat de ciència-ficció climàtica, cosa que no hauria de sorprendre si es té en compte que l'autora és biòloga (i filla també de pares biòlegs) i que, des de petita, l'impacte de l'home sobre la Terra ha figurat entre les seves grans preocupacions. Això sí, "L'ascens dels rebels" obre les portes a l'esperança ja que, segons ha explicat Bessa, "els joves poden construir un món millor".

Mariona Bessa va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya amb la seva primera novel·la juvenil, "La Captura", el 2022. Dos anys després va veure publicada la seva segona novel·la, "Torno en 7 dies".
 

Premi Internacional Joan B. Cendrós per a Bona Gents

Dotat amb 3.000 euros, el guanyador d'aquest premi ha estat Bona Gents, un projecte d'emprenedoria cultural iniciat fa gairebé dos anys per dos joves catalans residents a Londres, que busca la projecció internacional de l'escena musical actual en llengua catalana entre el públic del Regne Unit, i que treballa de manera molt estreta amb diverses entitats catalanes de l'exterior, ja siguin culturals, populars, del món acadèmic o de la societat civil. En aquest sentit, també fomenta avantatges per a la comunitat catalana a l'exterior.

Bona Gents va organitzar fa pocs dies un concert de La Ludwig Band i Els Pets a la sala Scala de Londres, amb les entrades exhaurides. L'any passat, ja van organitzar un concert de The Tyets i Julieta, que també va fer "sold out".

Xavier Giró, Premi de Comunicació Muriel Casals

Òmnium Cultural ha guardonat aquest any el periodista i professor Xavier Giró, tot un referent per a nombroses promocions de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. El premi, dotat amb 3.000 euros, visibilitza la tasca d'un docent que es va jubilar ara fa un any i que va ser impulsor i director del grup de recerca Observatori de la Cobertura de Conflictes.

Més enllà de l'àmbit universitari, Giró també ha treballat en revistes com "El Viejo Topo" i el "Diari de Barcelona" i en altres mitjans com Antena 3. És defensor d'un periodisme de pau i de lluita, i apassionat pel periodisme crític i no pamfletari per denunciar les esquerdes del sistema.

El jurat també ha tingut un record per al fotoperiodista Joan Guerrero, mort aquest any. Guerrero, exemple d'una fotografia compromesa socialment, va documentar les lluites socials als barris, posant una atenció especial en les migracions.