Rodrigo Rato, de ministre i gerent de l'FMI a banquer fugaç
Rodrigo Rato ha deixat la presidència de Bankia després de dos anys en el sector bancari, un sector al qual va arribar després de passar pel govern espanyol, amb José María Aznar al capdavant, i el Fons Monetari Internacional. La seva trajectòria com a banquer s'ha frustrat poc més de dos anys després de l'arribada al lideratge de Caja Madrid.
RedaccióActualitzat
Nascut a Madrid el 18 de març de 1949, Rodrigo Rato és fill d'una família d'empresaris asturians. Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i màster en Administració d'Empreses per la Universitat de Berkeley (Califòrnia), va ser conseller de les empreses familiars abans d'entrar a la vida política, el 1979, amb Aliança Popular, l'origen de l'actual Partit Popular.
Va aconseguir l'escó al Congrés dels Diputats el 1982, però no va ser conegut fins que el 1996 José María Aznar el va situar com a vicepresident del govern espanyol i ministre d'Economia i Hisenda. Home de confiança de l'expresident espanyol, Rato va mantenir els càrrecs després de la majoria absoluta del PP, l'any 2000. Durant la seva etapa de ministre, va impulsar la polèmica llei de liberalització del sòl i la privatització de les grans empreses estatals, com ara Telefónica, Endesa o Repsol.
En la segona meitat de la segona legislatura d'Aznar va ser un dels noms que va entrar a la terna per succeir-lo, juntament amb l'actual president espanyol, Mariano Rajoy, i l'exministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja. Escollit Rajoy, Rodrigo Rato es va apartar de la política espanyola en convertir-se en gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), càrrec que va ostentar del 2004 al 2007. El juny del 2007 va anunciar que el deixava per motius personals, cosa que va obrir les especulacions sobre el seu pròxim destí. Més tard, es va difondre un informe independent que qüestionava el paper de l'FMI en la previsió de la crisi financera mundial.
Va ser conseller dels bancs Santander i Lazar i del "holding" de La Caixa, Criteria, fins que va accedir a la presidència de Caja Madrid al gener del 2010, després d'un procés llarg i no exempt de polèmica, per les discrepàncies entre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, i l'exalcalde i actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.
Rato es va situar com a president de Bankia el desembre del 2010, després de la fusió de Caja Madrid, Bancaixa, La Caja de Canarias, Caja Ávila, Caja Segovia, Caixa Laietana i Caja Rioja, una operació que va ser la major integració del sector financer d'Espanya. Com a líder del grup, va dirigir la sortida a borsa de Bankia al juliol del 2011.
En els últims temps s'havia especulat molt sobre els problemes de liquiditat de Bankia, pel pes dels actius immobiliaris en l'entitat. Malgrat que Rato ha intentat convèncer el govern espanyol que se'n podia sortir, finalment s'ha vist forçat a deixar el càrrec abans que el govern espanyol aprovi un pla de sanejament del sector. La decisió ha fet que les etiquetes #Bankia i #Rodrigo Rato s'hagin col·locat com a temes més populars del moment a Twitter, juntament amb el #Goirigolzarri, el nom del successor que Rato ha proposat.
Va aconseguir l'escó al Congrés dels Diputats el 1982, però no va ser conegut fins que el 1996 José María Aznar el va situar com a vicepresident del govern espanyol i ministre d'Economia i Hisenda. Home de confiança de l'expresident espanyol, Rato va mantenir els càrrecs després de la majoria absoluta del PP, l'any 2000. Durant la seva etapa de ministre, va impulsar la polèmica llei de liberalització del sòl i la privatització de les grans empreses estatals, com ara Telefónica, Endesa o Repsol.
En la segona meitat de la segona legislatura d'Aznar va ser un dels noms que va entrar a la terna per succeir-lo, juntament amb l'actual president espanyol, Mariano Rajoy, i l'exministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja. Escollit Rajoy, Rodrigo Rato es va apartar de la política espanyola en convertir-se en gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), càrrec que va ostentar del 2004 al 2007. El juny del 2007 va anunciar que el deixava per motius personals, cosa que va obrir les especulacions sobre el seu pròxim destí. Més tard, es va difondre un informe independent que qüestionava el paper de l'FMI en la previsió de la crisi financera mundial.
Va ser conseller dels bancs Santander i Lazar i del "holding" de La Caixa, Criteria, fins que va accedir a la presidència de Caja Madrid al gener del 2010, després d'un procés llarg i no exempt de polèmica, per les discrepàncies entre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, i l'exalcalde i actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.
Rato es va situar com a president de Bankia el desembre del 2010, després de la fusió de Caja Madrid, Bancaixa, La Caja de Canarias, Caja Ávila, Caja Segovia, Caixa Laietana i Caja Rioja, una operació que va ser la major integració del sector financer d'Espanya. Com a líder del grup, va dirigir la sortida a borsa de Bankia al juliol del 2011.
En els últims temps s'havia especulat molt sobre els problemes de liquiditat de Bankia, pel pes dels actius immobiliaris en l'entitat. Malgrat que Rato ha intentat convèncer el govern espanyol que se'n podia sortir, finalment s'ha vist forçat a deixar el càrrec abans que el govern espanyol aprovi un pla de sanejament del sector. La decisió ha fet que les etiquetes #Bankia i #Rodrigo Rato s'hagin col·locat com a temes més populars del moment a Twitter, juntament amb el #Goirigolzarri, el nom del successor que Rato ha proposat.
