Romeva, en la primera entrevista amb càmera a Lledoners: "Cal una mirada més global"

Primera entrevista amb càmera a Raül Romeva després de més de 700 dies de presó. Feta per Joan Carles Peris, cap de la Secció d'Internacional de TV3, al centre penitenciari de Lledoners, és, de fet, la primera entrevista amb càmera a un dels presos independentistes jutjats pel Tribunal Suprem.

L'exconseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat ha parlat de "persecució judicial" contra l'independentisme des d'"una part del sistema judicial espanyol"; contra ell i la resta de presos, i ara, també, contra el president de la Generalitat.

"No oblidem mai on som. No oblidem mai qui inicia la persecució judicial del president Torra i per què. No oblidem mai qui decideix, vulnerant les seves competències, prendre-li la condició de diputat; no ho ha fet ningú més que una part del sistema judicial espanyol, que té un objectiu, que és desmantellar una ideologia, una proposta política que l'incomoda."

Romeva també s'ha referit a les discrepàncies existents dins de l'independentisme.

"És normal que hi hagi debat. No entre formacions polítiques, és que dins d'una formació política també hi ha opcions diferents. Què és el que jo crec que és prioritari? Que tinguem una mirada més ampla, que tinguem una mirada més global."

Defensor sempre del diàleg, Romeva ha lamentat que el PSC, Cs i el PP no aprofitessin la compareixença de sis exconsellers al Parlament per, com a mínim, intercanviar impressions.

"Jo crec que era una oportunitat perquè gent que, per dir-ho en plata, no ha tingut el gest o la dignitat política de venir a veure'ns a la presó, com els hem demanat moltes vegades, doncs tenien l'ocasió de venir, i ja no dic de saludar, perquè cadascú pot saludar a qui sigui, però sí, com a mínim, d'intercanviar. (...) A mi m'hauria agradat, i ho hauria considerat fins i tot un gest d'una certa humanitat."

"Ningú ha d'entendre que el fet que vagis a parlar amb algú signifiqui que li estàs donant la raó."

Encara en aquest sentit, Romeva ha afegit:

"Jo vinc de la cultura de la gestió de conflictes. No hi ha cap conflicte al món, per complicat que sigui, que no s'hagi resolt al voltant d'una taula, parlant."

A banda del diàleg, Romeva també defensa que la resolució política del conflicte polític hauria de passar per l'amnistia.

"He sentit veus de molta gent, a l'estat, fins i tot, que entenen que, donat que això és un problema polític, i que, per tant, cal posar el tren una altra vegada en la via de la política, una manera molt bona i molt útil per reconduir les coses passa per dir: 'Escolteu, oblidem-nos de la via judicial, tornem a la política.' I això només es pot fer d'una manera: amb una amnistia."

"Per una altra raó, també: això no va només del que ens passa a nou persones que som a la presó. Nosaltres som una peça, un element d'un engranatge molt més ampli. L'amnistia és una manera, no només de perdonar-te a tu, sinó de dir que aquesta ideologia que tu defenses no s'ha de perseguir judicialment, s'ha de contrastar políticament. Crec que l'amnistia té aquesta virtut."

Amb tot, remarca que és la seva visió, i que només es convertirà en una realitat si la proposta troba la majoria necessària al Congrés dels Diputats.

"És una demanda, és un desig. Si es convertirà en una proposta concreta o no depèn de qui té la capacitat per fer-ho, que és el Congrés dels Diputats. I per tant, depèn de les majories que hi hagi que es faci o no."

"La presó m'ha fet més fort"

Després de passar-hi 710 dies, Romeva també ha explicat com viu l'experiència de ser a la presó, que assegura que l'ha fet "més fort".

"La presó m'ha fet més fort, m'ha fet més resilient en el sentit personal i afegiria que fins i tot polític."

"També visc la presó com una oportunitat per conèixer una realitat que malauradament existeix i que hem de conèixer per transformar-la, que, en definitiva, és el que ens agrada a la gent que ens hem ficat en política."

Reconeix que la relació amb la institució com a tal és "difícil", perquè, al cap i a la fi, "està al servei de la teva privació de llibertat".

En canvi, remarca el bon tracte humà i la relació de respecte, també, amb la resta dels presos.

"Amb les persones --els interns, els funcionaris, els equips directius-- la relació és molt bona i és molt cordial, i això també és un valor important. He de dir que la humanitat que he viscut a la presó és molt destacable i crec que poc coneguda i reconeguda en l'àmbit extern."

"Hem trobat un respecte, per part dels altres interns, d'una manera bastant significativa."

"D'alguna manera, fins i tot gent que no comparteix en absolut la nostra filosofia o la nostra política o allò que hem fet --i que, a més, t'ho manifesten--, el fet de coneixe'ns personalment i veure que som uns interns més a tots els efectes i que treballem amb ells i intentem fer que la dinàmica de la presó sigui, per a ells també, el més suportable possible, fa que hi hagi una interacció personal absolutament propera."

El pitjor, la distància amb la família

Preguntat sobre què és el pitjor de ser a la presó, Romeva ho te claríssim: la distància amb els fills i la seva companya.

"Per descomptat, la distància amb la família, no poder tenir proximitat amb la meva filla i el meu fill."

Es dona la circumstància que l'entrevista de TV3 a Romeva té lloc a la mateixa sala on cada quinze dies veu la seva companya i els seus fills en els anomenats vis-a-vis familiars convivencials. Mantenir el contacte necessari, però, quan s'està a la presó, "es fa complicat".

"Òbviament, la família requereix que tu reguis diàriament. Jo els truco cada dia, això és absolutament inqüestionable, però la convivència hi fa molt. I aquesta no convivència fa mal, és on jo ho pateixo més."

També ha volgut remarcar que la Diana, la seva parella, "ha de suportar tota sola aquesta situació de mare soltera que se li ha imposat per decisió judicial."