Romeva: "L'absolució de Trapero evidencia encara més el biaix ideològic del Suprem"
El programa "Més 324" entrevista l'exconseller d'Exteriors, que acaba de publicar el llibre "Ubuntu: la república del bé comú"
- Ha fet un any de la sentència. Els dies de presó corren, però teniu el tercer grau suspès, i la Covid sembla que complica més la vida penitenciària. Com esteu?
La complica molt, les mesures adoptades a les presons per la Covid són molt restrictives, i tenim el nivell de privació més gran que hem viscut. Personalment estic bé, preferiria una altra situació, però hem assumit que és així.
- La vostra sentència creieu que acaba tocant i afectant l'exercici de drets fonamentals de cara al futur?
És possible, el concepte de sedició és molt indeterminat i la vinculació que fa el Suprem en relació amb drets fonamentals com el de manifestació o protesta és molt preocupant. Tanmateix, el problema és més de fons, es troba en l'ús que des de la política es fa del poder judicial, la politització de la justícia és tan preocupant com la judicialització de la política.
"Fa temps que els partits van decidir utilitzar la justícia com una arma política, ofereixen càrrecs a l'administració o ascensos al poder judicial."
Estem acostumats a llegir als diaris per cada vocal del CGPJ si és del PP o del PSOE, i el mateix respecte als magistrats del Suprem, del Constitucional, de l'Audiència Nacional o del Tribunal de Comptes. Cal una reforma a fons de la justícia.
- Què us ha semblat la sentència absolutòria del major Trapero i la cúpula d'Interior?
Evidencia encara més el biaix ideològic i polític del judici del Suprem i de la resta de causes. S'han passat tres anys acusats i perseguits, un procés que els marcarà la vida, i l'avís per a navegants de l'Estat ha estat ben diàfan.
És cert que s'han desautoritzat les falsedats i fabulacions del coronel Pérez de los Cobos i del tinent coronel Baena i s'ha evidenciat la parcialitat de la magistrada contrària, Concepción Espejel. Però tindran alguna reprovació, ni que sigui moral, dels seus col·legues o d'algun sector rellevant de la societat espanyola? Doncs més aviat en rebran l'aplaudiment. Aquesta és la situació que realment tenim al davant.
- Segons una enquesta recent feta entre un miler de jutges, un 59% dels jutges espanyols considera que el judici del procés al Suprem va servir per reforçar la imatge de la justícia espanyola a Europa, per un 23% que considera que la va debilitar. Què en dirà, Europa, quan hi arribi el vostre cas?
Tinc l'esperança de tenir almenys allí un judici net i just. En tots els judicis que hi ha hagut a Luxemburg, Bèlgica o Alemanya ha perdut la justícia espanyola. Un resultat que hauria de, com a mínim, fer pensar quins criteris pesen més en el funcionament de la justícia.
- Han sortit revelacions sobre una segona operació Catalunya per «acabar» amb l'independentisme a través de la guerra bruta policial, també del cas Kitchen, amb l'exministre que haurà de declarar davant del jutge, i fins i tot el vicepresident Pablo Iglesias ha patit aquestes pràctiques. Són símptomes d'un dèficit democràtic, o són mecanismes que accepten tenir els estats?
No són mecanismes democràtics: l'ús de la policia o de les institucions de l'Estat per espiar, perseguir, inculpar, extorsionar, difamar o per a qualsevol finalitat partidista o política és un delicte que no hauria de tenir cabuda en cap estat, almenys en aquells que es consideren democràtics, i la societat que vulgui ser-ne no ho hauria de tolerar.
- Què és aquest principi sud-africà "Ubuntu", que permet entendre aquesta revolta global de la qual parleu al llibre?
És un assaig, escrit durant els mesos de confinament per la pandèmia. Ubuntu és un principi ètic africà: jo soc en tu, em reconec en la mesura que et reconec a tu. La teva felicitat és la nostra, soc perquè tu ets, perquè nosaltres som. Durant dècades sociològicament ha primat una lògica basada en l'individualisme (jo, meu, per a mi) o en un determinat corporativisme (els meus, els que són com jo, la meva gent).
"Considero que mai com ara havíem necessitat tant parlar d'un 'nosaltres' global i transgeneracional, de tenir una visió alternativa. Perquè només si ens veiem com a part integrant d'un ecosistema més ampli i complex podrem existir, ser."
El principi Ubuntu em sembla una bona forma per plantejar vies per millorar les condicions de vida en comú, i davant de qüestions com la llibertat, la responsabilitat o la consciència globals. Però sobretot és un llibre sobre el concepte de republicanisme, de la política, el poder i el paper de les institucions republicanes; i bàsicament propositiu sobre com entenc que una república catalana pot contribuir a aquesta mirada complexa, empàtica i universal.
- Al llibre, on dieu que voleu mirar el futur, apunteu el següent: «Per fer el pas definitiu no érem prou», i defenseu el bon govern com a manera de ser més. Creieu que la bona gestió genera adhesió a la vostra causa, o cal més empatia?
Exposo que el que s'ha fet no ha estat suficient, i que això és un aprenentatge dels darrers anys, i que cal continuar treballant. Quant a governar bé, jo ho entenc com un deure, i una finalitat, per a qualsevol republicà en qualsevol moment, i amb voluntat de fer-ho per a tothom, sense exclusions. Governar bé no és cap fórmula màgica, és una obligació. Un altre aprenentatge és que el camí és més transitable si està basat en el fet de compartir, de trobar-se, de construir conjuntament.
- Què farà seductor l'independentisme del segle XXI?
Hauria de ser capaç d'oferir un projecte ple de contingut i adreçat al conjunt de la ciutadania, que respongui a la realitat del 2021, no a la del 2017. Cal parlar del que volem, però sobretot del perquè i dels perquès. Els objectius i valors de la independència. Durant anys hem elaborat un relat guanyador, obert, empàtic, social, atraient i compromès amb els valors democràtics i amb la concepció republicana de la nació. Cal recuperar-lo i renovar-lo.
"Cal parlar del present i del futur, de forma rigorosa i creïble. No serveix de gaire insistir en més debats interns de 'convençuts', sinó dirigir-nos de nou a tota la societat."
Explicant quin país volem, com l'imaginem sobirà, com gestionem el mentrestant amb criteris ideològics clars i coherents amb l'ambició nacional. I en aquest moment, explicant com afrontar la crisi sanitària i com respondre a la crisi econòmica i social que s'albira. És a dir, explicar com oferim solucions a les persones que viuen a Catalunya en un horitzó compartit, que és de sobirania política i basat en el futur del país.
- Per què creu que l'Estat, tot i el que ha suposat l'1-O, no ha fet cap proposta de revisió de l'encaix territorial de Catalunya?
Per desgràcia, a l'Estat espanyol prima més la voluntat de victòria i la imposició que el pacte i l'acord.
- A la taula de diàleg, com s'hi ha d'anar, amb agenda oberta, o amb uns punts de partida, com el principi d'autodeterminació?
Tothom està d'acord que el diàleg és essencial i que a la taula s'hi ha d'anar, i s'hi ha d'anar per poder parlar de tot. Encara que la discussió partidista sobre la taula a vegades sembli una impugnació a la idea del diàleg. En tot cas, apel·lar al diàleg està bé, però després t'has d'asseure, escoltar i fer-ho amb voluntat d'arribar a acords.
- Creieu que la Covid pot haver capgirat els interessos polítics de la gent, o que això no afectarà el resultat?
És possible que es vulgui utilitzar per ajornar o anestesiar les aspiracions nacionals de la majoria de la societat, però és un debat que no es pot defugir, perquè aquest no és un debat identitari, és de sobirania i de la necessitat de disposar de les eines pròpies per fer front als problemes de manera plena.
La Covid ho afecta tot, i seguirà fent-ho, els partits independentistes han de fer tot el possible per fer costat a tota la gent que pateix, i fer-ho des del diàleg, amb generositat i amb els majors consensos possibles, és a dir, al contrari del frontisme i la batalla política que estem veient en altres territoris, per poder trobar solucions a l'expansió de l'epidèmia, per afrontar la reparació dels danys econòmics i socials i l'estratègia per la represa econòmica.
- La idea de superar el 50%, que han començat a llançar els partits independentistes, què comportaria? Tindria cap efecte immediat?
L'objectiu de l'independentisme fa dècades que és sumar més voluntats a aquest projecte, el seu futur no és restar-n'hi, si no hagués estat així continuaria al 10% dels vots.
"Segur que l'independentisme aviat superarà el 50%, i seguirà creixent, però no sé si és útil definir-ho com una fita inajornable per les properes eleccions. L'experiència ensenya que posar murs a saltar o objectius inamovibles ens limita i genera frustracions."
Què passa si no superem el 50% en les properes, tot s'ha acabat, legislatura perduda? Crec que és necessari un compromís compartit sobre què volen dir els vots en aquestes eleccions, quin ús se'n farà, i a partir d'aquí, com es canvien les condicions objectives per sortir-se'n. Però no fer-ne, del mitjà, la finalitat.
- Miquel Iceta, el líder del PSC, reconeixia que podia suposar un canvi?
Quan vulgui pot visitar-me, estaré encantat de parlar amb ell.
- En tot cas, creieu que seria bo anar a aquestes eleccions amb el consens dels partits independentistes sobre l'efecte d'aquest objectiu del 50%?
Crec que seria necessari anar-hi amb un compromís compartit sobre què volen dir els vots en aquestes eleccions.
- A "Ubuntu", dieu que ara més que cridar o criticar toca concretar la feina que volen fer i treballar-hi.
Vivim en un moment de gran complexitat, amb diversitat de punts de vista i contraposició d'estratègies. Però preocupa que aquesta complexitat es transformi en constants polèmiques que ens ocupen el temps i que no ajuden a avançar sinó que ens afebleixen com a moviment democràtic. La complexitat demana la inversa: debats sincers i constructius i més capacitat d'integració.
- Per què els ha costat tant anar a l'una, després de l'1 d'octubre? En quin moment perden la unitat d'acció? El 3, el 10, el 27 d'octubre?
L'important és que hauríem d'assumir que ens necessitem els uns als altres, en una confrontació es guanyen posicions cap a l'objectiu comú davant l'adversari, braç a braç amb els aliats.
- Jordi Cuixart s'adreçava per carta, coincidint amb el tercer aniversari del seu ingrés a la presó, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, demanant-li que aparqui la por i tiri endavant una llei d'amnistia. Just ara també es recullen signatures per promoure-la. Ho veieu factible?
L'associació Amnistia i Llibertat ha impulsat aquesta proposta de llei i està demanant signatures i suports, veurem quin recorregut pot tenir.
"A l'Estat i al PSOE especialment falten persones capaces d'assumir un repte que comporta coratge, però tots els demòcrates saben que aquesta situació és intolerable, que ho contamina tot, i aquesta és la millor solució."
Nosaltres no volíem la repressió política; l'amnistia en realitat és el camí del mig.
- Jaume Asens ens deia a "Més324" que l'indult no necessàriament comporta cap tipus de reconeixement d'haver comès un delicte.
L'indult és de la condemna, segueixes sent culpable. En tot cas, l'indult és una solució de caràcter personal, són necessàries mesures que reconeguin la dimensió política del conflicte i serveixin per posar el comptador a zero, és a dir, una solució global per a totes les persones afectades: les persones ja condemnades o inhabilitades, les del Tribunal de Comptes, del jutjat 13, de l'Audiència, del TSJC, els síndics electorals, els manifestants de les protestes imputats, etc. Què passarà amb totes aquestes persones, si només n'indultem unes o modifiquem una mica el delicte de sedició?
- Compteu que podreu fer campanya, amb algun permís, per a les eleccions del 14F?
Amb permís no podré, ja que compleixo la quarta part el 16 de febrer, i, per tant, fins aleshores no podré sol·licitar-ne.
- ARXIVAT A:
- Raül RomevaJudici procésJudici Trapero