Rosa Cañadell: "La mesura dels portàtils a l'aula és del tot precipitada"
La introducció dels portàtils individuals a l'aula a Catalunya ha començat per Secundària. Un total de 200 instituts inicien el projecte "Escola 2.0", que implica la substitució dels llibres de text per continguts digitalitzats i per la compra, per part de les famílies (que paguen 150 euros, la meitat del seu cost), d'un ordinador portàtil per a cada un dels nois i noies.
A partir del gener es començarà a implementar els ordinadors a l'aula a cinquè de Primària. Això genera diferències entre els instituts, i molts pares i mares no entenen per què uns tindran ordinadors a l'aula i els altres no. Ja ens sembla bé que el departament es decideixi a invertir en les noves tecnologies a l'educació, però creiem que la mesura concreta dels portàtils a l'aula és del tot precipitada, feta a corre-cuita i sense les condicions necessàries perquè pugui funcionar correctament.
La majoria de centres educatius de Catalunya no tenen ni tan sols un ordinador i un projector per aula i no disposen de la potència necessària de línies ADSL ni de instal·lacions elèctriques. Tot això dificulta molt la introducció gradual d'aquest recurs en el procés d'aprenentatge. Primer s'hauria de dotar tots els centres de la infraestructura necessària abans d'omplir les aules amb un ordinador per alumne.
D'altra banda, no hi ha hagut la formació necessària al professorat per a aquesta nova manera d'utilitzar les noves tecnologies, ja que no es tracta pas de canviar el llibre per l'ordinador, sinó d'utilitzar totes les potencialitats que ofereix la informàtica com a eina complementària en el procés educatiu.
Tampoc hi ha hagut temps suficient per preparar els materials digitals adients. Hi ha una sola versió dels continguts digitalitzats, i el professorat ja s'ha queixat de la seva baixa qualitat. Hauria estat molt més assenyat esperar que les editorials haguessin preparat suficients materials perquè els centres poguessin triar i que el professorat hagués tingut temps de programar les seves activitats comptant amb aquesta nova eina pedagògica que pot ser el portàtil.
És molt important que quan s'innova es faci ben fet. I, en aquest cas, cal tenir molt clara la frontera entre l'ús i l'abús dels ordinadors a l'escola. Cal tenir molt clar que els llibres no poden desaparèixer ni tampoc el paper i el llapis.
Finalment, en temps de crisi, de reducció de plantilles als centres, no s'entén la gran despesa que tot això implica per part del Departament d'Educació. Cal preguntar-se quina pressa hi havia o a quins interessos respon tot plegat. Més ordinadors a costa de menys professors no és una bona fórmula.
Rosa Cañadell
Psicòloga. Professora de Secundària. Portaveu d'USTEC·STEs
La majoria de centres educatius de Catalunya no tenen ni tan sols un ordinador i un projector per aula i no disposen de la potència necessària de línies ADSL ni de instal·lacions elèctriques. Tot això dificulta molt la introducció gradual d'aquest recurs en el procés d'aprenentatge. Primer s'hauria de dotar tots els centres de la infraestructura necessària abans d'omplir les aules amb un ordinador per alumne.
D'altra banda, no hi ha hagut la formació necessària al professorat per a aquesta nova manera d'utilitzar les noves tecnologies, ja que no es tracta pas de canviar el llibre per l'ordinador, sinó d'utilitzar totes les potencialitats que ofereix la informàtica com a eina complementària en el procés educatiu.
Tampoc hi ha hagut temps suficient per preparar els materials digitals adients. Hi ha una sola versió dels continguts digitalitzats, i el professorat ja s'ha queixat de la seva baixa qualitat. Hauria estat molt més assenyat esperar que les editorials haguessin preparat suficients materials perquè els centres poguessin triar i que el professorat hagués tingut temps de programar les seves activitats comptant amb aquesta nova eina pedagògica que pot ser el portàtil.
És molt important que quan s'innova es faci ben fet. I, en aquest cas, cal tenir molt clara la frontera entre l'ús i l'abús dels ordinadors a l'escola. Cal tenir molt clar que els llibres no poden desaparèixer ni tampoc el paper i el llapis.
Finalment, en temps de crisi, de reducció de plantilles als centres, no s'entén la gran despesa que tot això implica per part del Departament d'Educació. Cal preguntar-se quina pressa hi havia o a quins interessos respon tot plegat. Més ordinadors a costa de menys professors no és una bona fórmula.
Rosa Cañadell
Psicòloga. Professora de Secundària. Portaveu d'USTEC·STEs
