Rosa Garicano al cas Palau: "Millet era un superpresident que ho controlava tot"

L'exdirectora general del Palau de la Música Rosa Garicano, que s'enfronta a una acusació de 9 anys de presó i 12 milions d'euros de multa pel cas Palau ha dit aquest dijous durant la declaració al judici que ella no sabia com es canalitzaven els diners que rebia el Palau de la Música pels patrocinis.

Garicano rebutja que fos la directora general del Palau

A diferència dels acusats que han declarat abans que ella, Garicano ha admès preguntes de les acusacions particulars del Consorci del Palau de la Música, de la Fundació Orfeó Català i de la FAVB. No ha admès, però, les de les altres defenses. En relació amb el seu càrrec, ha afirmat que no era realment directora general del Palau.

Segons ha dit, Millet li va atorgar aquest càrrec perquè li facilités les negociacions amb empreses i institucions de cara a aconseguir patrocinis i mecenatges, però que mai el va exercir com a tal, sinó que es va limitar a encapçalar l'àrea de patrocinis, mecenatge, relacions públiques i publicitat, i que la seva signatura no tenia força per decidir res.

Garicano ha dit que entre el 2002 i el 2009 l'àrea de captació de patrocinis que gestionava va aconseguir 42 milions d'euros dels patrocinadors. També ha detallat que entre el 2005 i el 2008 va cobrar més de 100.000 euros l'any, part d'ells com a sou fix i la resta com a comissions pels patrocinis aconseguits.

Millet, "superpresident"

Garicano, però, ha dit que hi havia patrocinis que aconseguia i gestionava directament Fèlix Millet com a president del Palau de la Música. A preguntes del fiscal, ha dit que considerava Ferrovial com "un bon patrocinador", però que les quantitats que s'han conegut arran de la investigació judicial no les coneixia i que la van sorprendre. Garicano ha afirmat que no li constava que aquesta empresa tingués unes contraprestacions extraordinàries per aquestes quantitats.

A preguntes de l'advocat que defensa els interessos del Consorci del Palau de la Música, Garicano ha descrit Fèlix Millet com un "superpresident":

"Al Palau era Fèlix Millet el que ho feia tot, el que ho manava tot, allà ningú parpellejava sense que ell ho sapigués, era un superpresident."

Garicano ha afegit que Millet "ens tenia molt controlats a tots", però, ha defensat implícitament la seva gestió, dient que quan ella va arribar, el 1985, el Palau "queia a trossos", i amb ell al capdavant es van aconseguir moltes coses. També ha destacat que, just abans d'esclatar l'escàndol, Millet era vicepresident de La Caixa, que era una persona molt ben considerada socialment i que l'ambient que es vivia al Palau de la Música era de "plena confiança i satisfacció". També ha criticat la gestió feta al Palau després de la seva sortida, afirmant que s'han aconseguit molts menys patrocinis.